Batalla de Crotona

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Batalla de Crotona
Segona guerra púnica
Data 204 aC
Localitat Crotona, Itàlia
Resultat Indecís
Bàndols
Cartago República Romana
Comandants
Anníbal Publi Licini Cras, Publi Semproni Tudità

Es coneix com la batalla de Crotona una sèrie d'enfrontaments que tingueren lloc entre el 204 aC i el 203 aC en el marc de la segona guerra Púnica entre Cartago i la República Romana. Després de la derrota cartaginesa a la Batalla del Metaure, Anníbal es retirà a la regió del Bruttium i els romans intentaren un cop i un altre capturar Crotona per aïllar al seu enemic de la Mar Jònica i bloquejar així la seva possible fugida cap a Cartago. Anníbal finalment aconseguí mantenir el control del port, el darrer que li quedava després de tants anys de lluita.

Situació al sud d'Itàlia[modifica | modifica el codi]

El 204 aC els romans estaven clarament guanyant la guerra. Tres anys abans havien destruït l'exèrcit d'Àsdrubal Barca a la batalla del Metaure quan aquest intentava reunir-se amb Anníbal i Publi Corneli Escipió Africanus dominava la península Ibèrica després de la seva victòria a la batalla d'Ilipa. La victòria final només era qüestió de temps. Anníbal va decidir retirar-se cap al sud i concentrar les seves forces a la regió del Bruttium, abandonant les seves possessions a la Lucània i a la Magna Grècia, ja que havien perdut la seva importància estratègica i havien esdevingut indefensables davant de la creixent superioritat romana. El Bruttium li oferia un terreny muntanyós i rodejat pel mar, permetent-li controlar els moviments de les forces que Roma enviava contra ell. Aparentment, en aquest punt l'objectiu d'Anníbal era forçar als romans a un tractat de pau beneficiós per Cartago, a canvi d'abandonar Itàlia.

L'any 205 aC, Publi Corneli Escipió fou escollit cònsol i autoritzat a envair Àfrica, segons Escipió, l'única manera d'obligar a Anníbal i Magó Barca (que comandava un segon exèrcit cartaginès a Itàlia, a la regió de Ligúria) a abandonar la península Itàlica per defensar Cartago.

La campanya al Bruttium[modifica | modifica el codi]

Durant quatre anys les tropes romanes es trobaren estancades al Bruttium i finalment algunes es destinaren al nord, per combatre Magó a la regió d'Etrúria i la Gàl·lia Cisalpina (finalment Magó fou derrotat a la batalla del Po). L'any 206 aC Anníbal seguia dominant la regió del Bruttium sense causar gaires problemes als nou cònsols, que tampoc el pressionaren. Aparentment Anníbal estava satisfet amb el control de la regió i esperava reforços de Cartago, però aquests no arribaren. Un comboi d'unes 100 naus amb soldats, diners i subministraments es perdé pel mal temps i acabà en mans dels romans, que el capturaren a les aigües de Sardenya. Això obligà al general cartaginès a incrementar els impostos i confiscar béns entre els seus aliats, accions que foren molt impopulars.

Quan el 205 aC un destacament romà enviat per Escipio des de Rhegium aconseguí prendre part de la ciutat de Locri gràcies a un assalt inesperat, Anníbal es desplaçà ràpidament per expulsar l'enemic i segurament els romans haurien estat derrotat si no fos pel suport que reberen per part dels ciutadans.

Pressionat per la pèrdua d'aquest port, Anníbal va erigir Crotona com la base per les seves tropes i magatzems. Des d'allí s'enfrontà de nou a dos legions comandades pel cònsol Publi Licini Cras i Quint Cecili. L'any 205 aC, un brot de pesta afectà a romans i cartaginesos per igual, si bé aquests darrers aparentment patiren doblement per la manca de recursos i aliments. Els efectes de la malaltia foren tan greus que Cras no fou capaç de retornar a Roma per les eleccions a consol del següent any i el Senat ordenà que es desmobilitzés l'exèrcit per tal de preservar la vida dels legionaris. El següent cònsol, Publi Semproni Tudità, es veié obligat a reclutar una nova legió per assetjar Anníbal.

La primera batalla a la rodalia de Crotona tingué lloc a l'estiu del 204 aC i segons Tit Livi començà quan les columnes d'Anníbal i Semproni toparen accidentalment. Els veterans d'Anníbal fàcilment repel·liren als romans, que fugiren cap al seu campament en total desordre, deixant enrere 1,200 morts. Anníbal no es veié preparat per assetjar el campament i es retirà, però Semproni havia rebut un cop greu i considerant que les seves legions no eren rival per Anníbal, abandonà el campament i es reuní amb el procònsol Licini Cras.

Un cop reunides totes les forces romanes, Semproni retornà a Crotona amb ànsies de venjança, avançant amb les seves legions al davant i les de Cras al darrere. Aquest cop Anníbal no pogué fer front a un exèrcit que el doblava en nombre i es retirà a Crotona després de perdre 4,000 homes. Aparentment, els romans no feren cap intent de prendre la ciutat i es dirigiren cap a una altra banda. Aquell mateix estiu capturaren Clampètia, Cosenza i Pandòsia . La batalla per Crotona continuà el 203 aC però no hi ha un registre clar dels fets, però el que se cert és que el nou cònsol Gneu Servili Cepió no impedí que Anníbal abandonés finalment Crotona amb destinació Àfrica i pel que sembla, Anníbal fou capaç de construir embarcacions addicionals a les que arribaren des de Cartago per embarcar els seus veterans sense que els romans li ho impedissin.

Fets posteriors[modifica | modifica el codi]

Com Escipió va predir, la guerra entre Roma i Cartago es decidí fora d'Itàlia. El general romà infligí dures derrotes als cartaginesos en el seu propi territori i Cartago es veié obligada a demanar ajuda als germans Anníbal i Magó Barca. Si bé Anníbal embarcà les seves tropes i s'enfrontà a Escipió a la batalla de Zama, Magó fou derrotat i mortalment ferit a la batalla del Po i no aconseguí socórrer la seva ciutat.

Referències[modifica | modifica el codi]

Tit Livi, Història de Roma, Llibres XXVII, XXVIII, XXIX i XXX