Discussió:Gallec

"El gallec és una llengua romànica parlada a Galícia, per a alguns emparentada amb el portuguès i per a altres encara hui el consideren com a variant dialectal del portuguès, formant una llengua comuna altres formes portugueses que existeixen al món"

Quién es el bestia que escribió esto? Es el catalán una variante del valenciano? es el castellano una variante del andaluz? La lengua de Galicia se llama gallego. Que escribamos con un patrón ortográfico más sencillo que los portugueses no significa que tenga que ser el gallego un dialecto. La lengua nació en Galicia, hoy siguen siendo la misma lengua pero con dos patrones ortográficos distintos. Las lenguas llevan el nombre de sus hablantes aborígenes y siendo los gallegos y la identidad gallega previa a la portuguesa nuestra lengua se llama gallego. Un gallego.

Es el catalán una variante del valenciano? es el castellano una variante del andaluz -> el que està clar és que són variants d'una mateixa llengua independentment de la paraula que tingui el nom global de la llengua. Et sembla bé que enlloc de "portuguès" digui "la mateixa llengua que el portugès"? No sé si saps que el punt de vista neutral mana citar les diferents opcions i no quedar-se amb una.

Yo también soy gallego, y soy de la creencia de que gallego y portugués son lenguas evidentemente parecidas, pero diferenciadas. Y sinceramente, tengo por cierto además, aunque no tengo prueba alguna, que la mayoría absoluta de los gallegohablantes siguen la norma oficial (de la RAG). Además, se supone (y esto es plena teoría) que en la RAG están todos aquellos que realmente pueden decir algo sobre el gallego, como filólogos y escritores varios, por lo que sus resoluciones son las que mayor autoridad tienen. Evidentemente, la propia RAG hará cierta presión para impedir que personas de ideas lusistas y/o reintegracionistas entren en su seno. De cualquier forma, no creo que estea mintiendo si afirmo que los lusistas (no los reintegracionistas) son una franca minoría, y desde luego no miento si afirmo que muchas veces los reintegracionistas tienen que usar la variante oficial para divulgar su teoría a personas no versadas en el tema o simplemente para comunicarse de forma común y corriente con la mayor parte de la población. Cambiando ya de tema, creo que sería necesario mencionar en el artículo que de un tiempo a esta parte el gallego se habla cada vez menos, especialmente entre la población joven (por debajo de 25 años), lo cual es desgraciada pero incontestablemente cierto.

Un gallego --83.55.36.67 18:57, 29 jul 2006 (UTC)

Doncs jo també soc Gallec, he viscut tota la meva vida a Galícia i un any a Portugal i crec que és molt cert que el Gallec i el Português son la matèixa llengua. És per això que no puguem dir el que creuem per que cadasqun tenim la nostra idea. Tenem que utilitzar els criteris científiques que hi hagui, i veritablement, avui el nom internacional de la nostra llengua és "Galician-Portuguese" o "Gallec", i encara molts lingüistes angleses dien que el Gallec és un dialecte del Portugués (encara quan això sigui per desconeiment de la história). L'isolacionisme (la corrent que defende que Gallec i Português son llengues diferents) té només de 20 o 30 anys, malgrat el que tu dies de que "los lusistas son una franca minoria". Malgrat i tot, aquests segurament tinguin prou poder quan la darrera reforma de la norma, en 2003, va ser per a estar més a prop de la norma "reintegracionista" (terminacións "-bel", eliminació de la segona forma de l'article ("senti-la morriña"), terminacións "-za/-zo" enlloc de "-cia/-cio" (diferenza, espazo..., etc. etc. ... També no tes rao quan dies que a la RAG hi está tothom que pot opinar sobre el Gallec... Hi está a la Academia Española tothom que ho pot fer sobre el Castellá? No.

Parlant daltres coses: no tinc molt clar perqué hi há un enllaç a "Galicia Bilingüe", quan és clar que és una associació MOLT minoritaria i que no té res a veure amb el Gallec estrictament, perque la seva activitat té lloc al ambits polític-social. Vull dir: no n'hi ha referencia a cap conflicte lingüístique, només a la llengua en si. Llavors, Galícia Bilingüe no fa res aquí.

---

---

He restaurat la frase que deia que a Valdeorras es parla lleones. Algu (anonim) l'havia esborrada parlant de "vandalisme reiteratiu". He trobat uns quants enllassos a internet que relacionen Valdeorras amb el pais lleones, per tant no sembla que sigui cap bajanada. Si algu sap de que va la cosa, que ho revisi i que deixi algun comentari aqui. --Xevi 19:38, 22 des 2005 (UTC)

http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Usuari_Discussi%C3%B3%3APepetps&diff=258406&oldid=255492

Perdón per parlar en castellà i no en català. Valdeorras es una comarca gallega, nadie lo duda. Lingüísticamente habla lo que los filólogos denominan "leonés de transición" entre el leonés occidental y el gallego.

Véase p.e. (es el manual que más tengo a mano) Fink, O. (1929): "Studien über die galicisch-leonesischen Mundarten in León und Orense". Hamburg: De Gruyter.

És un mite d'extremistes lleonesos. El gallec s'endinsa a dins de Lleó, o sigui just al contrari. El mite es fonamenta justament en el rebuig d'això i en el fet que aquesta comarca va ser transitòriament lleonesa, la qual cosa, no té repercusions en la llengua.

Si es un mito de "extremistas leoneses" demuéstralo con estudios, a ser posible no gallego sino de autores reconocidos internacionalmente. Por cierto, no es bonito llamar a alguien extremista sólo porque le da la gana. Parece que fueras el locutor ése de la COPE. Perdón por no escribir en catalán.

O siga que per a què siga vàlid ho ha de dir algú que no sigui gallec. Al·lucinant com a mínim. L'exemple que poses és conegudíssim, on anem a parar. Està en el mateix idioma que l'estudi que diu que el castellà és un dialecte català. Que per ser una bestiesa citant un llibre estranger ja és de més prestigi? Vés-hi, i comprova-ho tu. El gallec s'endinsa cap a dins de Lleó i no al revès. Aquest és el motiu de què el Bierzo sigui l'ÚNICA comarca de tota Castella amb govern propi. Els nacionalistes castellans i lleonesos sempre s'han negat a aquesta realitat per pur imperalisme i ara apareix aquesta ximpleria. Doncs Déu n'hi do, però aixins no canviareu la realitat.

Per interès de la resta de viquipedistes diré que el simpàtic company és el mateix que a ast: carrega contra els asturians i a gl: es dedica a esborrar de manera sistemàtica i repetitiva les referències a la parla de gallec a Lleó. No sé si es el seu cas, però el seu discurs de "a Galícia es parla lleonès" és el típic de nacionalistes espanyols que així volen justificar que a Astúries no s'oficialitzi el gallec a Eo-Navia. És un comportament amb certs paral·lelismes amb els blaveros, vaja.

Mira, lo del estudio de alguien de fuera tiene el sentido de que un gallego siempre sirá que en Valdeorras se habla gallego (y en Ponferrada también, claro, y si me apuras hasta en Astorga) y un filólogo leonés dirá siempre que en Valdeorras se habla leonés. Para evitar eso es mejor fiarse de estudios de gente de fuera, que, desgraciadamente, son más objetivos que nosotros. Sobre el Consejo Comarcal del Bierzo - es cierto, lo cual no significa lingüísticamente nada. Falaceive? Sí, existe en el Bierzo, sí, aunque permíteme dudar de que sea la mayor parte de sus integrantes bercianos. Pero cuidado, en Valdeorras existe un Comité Ciudadán Valdiorras Llionesa. Yo no he insultado a nadie. Ni te he llamado imperialista nii espanyol, aunque tenga motivos para hacerlo. Dame referencias bibliográficas de autores independientes y empezamos a hablar. Un saludo.

El que em proposes és una fal·làcia lògica. Segons tu em podries demanar biblografia referent a què a Lleida no s'hi parla lleonès i en cas de no trobar-ne -com òbviament no en trobaria- t'hauria de donar la raó referent a què s'hi parla. El cas és que les autoritats lingüístiques no es dediquen a escriure sobre el que existeix, mentre que no trobaràs cap mapa dialectal del gallec estigui fet o no per gallecs on hi deixi cap forat per què hi ha una altra llengua. Ja canses, has vist en un lloc d'internet que allí s'hi parlava lleonès i en estirabot nacionalista i sense contrastar informació (o pitjor, passant olimpicament de la contrastació!) has agafat la informació com a dogma i a defendre arreu sense tindre base per fer-ho.

• Yo si soy gallego, y no conozco ningún estudio lingüístico en el que se afirme que en Valdeorras se hable o alguna vez se haya hablado leonés, todo lo contrario, todos los estudios lingüísticos afirman que lo que se habla en el Bierzo occidental es gallego, y que exista unha página web (bastante simple por cierto y que no se puede demostrar que sea hecha por personas de Valdeorras) que afirme que Valdeorras es de habla leonesa, pues mira que bien, yo conozco una página web que dice que hay un gallego en la luna, espero que nadie se base en ella para hacer un artículo, de verdad, lo de Valdeorras es igual que si alguien dice que en Urgell se habla aragonés, un sinsentido. --Rocastelo 17:36, 23 des 2005 (UTC)

Património Cultural Galego-Português

Ligación para una mostra de unidad cultural entre Galicia y países lusófonos.

Ver vídeo - Património Comum

Text en negreta Gallaecia foi um feitoText en negreta Ficades num grande erro. Toda a regiom NO da península era umha mesma entidade; mais com 3 divisións: Galaica( Galiza eo navia, O bierzo,As portelas n de portugal), Astur (Asturies, pais lliones e Cantabria) e Lusitania (Baixo Douro e Estremadura) O conto de valdeorras bem dos 60 anos que pertenceu a provincia de LLeón.(Época na que se perderon os territorios da nomeada "Galiza Leste".

Do mesmo jeito catalunya nom tem hestoria como tal se nom coma uns condados.

Curiosidad

Non sei por que os galegos ficam ofendidos quando se diz que a lingua galega es internacionalmente conhecida como língua portuguesa. É verdade sim! A língua galega ainda é falada no Brasil, Portugal etc...isso non faz Galiza perder sua indentidad cultural por esa razón. O reintegracionismo es a saida para non morrer a língua aborigene de Galicia!

Um saúdo.

Non sei por que os galegos oféndense cando dícese que a lingua galega é internacionalmente coñecida como lingua portuguesa. Verdadeiramente o é! A lingua galega aínda é falada en Brasil, Portugal, etc ... iso non fai perder a súa identidade cultural a Galicia. O reintegracionismo é a saída para que non morra a lingua aborixe de Galicia!

Un saúdo.

• Hagamos notar que en portugués es nâo en vez de non
• Varían la contrucción de las frases.
• El tío anterior intenta galleguizar su portugués, no es portugues normativo
• Diferenciación evidente.

El gallego un dialecto?

Siento intervenir sin estar registrado y también siento escribir aquí en castellano pero desconozco la lengua catalana. En este artículo de la wikipedia catalana resulta contradictorio que se mencione el gallego como un (uno y sólo uno) posible dialecto del portugués para algunos lingüistas y en cambio se coloque un mapa de la división dialectal del gallego viendo que éste se divide en tres bloques que engloban el sistema lingüístico. Señalo ahí ese pequeño error. Resulta contradictorio. En vez mencionar que para algunos lingüistas el gallego es 'un dialecto' (el gallego tiene innumerables dialectos distribuídos en tres bloques) convendría más decir que el gallego para algunos lingüistas o filólogos forma parte (aún) del sistema lingüístico gallego-portugués debido a que existen dialectos de conexión en ambos territorios. Sin abandonar la idea de que para otros filólogos el sistema lingüístico es distinto considerando que las hablas de las comarcas de ambas veras del Miño/Minho en lugar de parecerse mutuamente se asemejan hoy en día más a lo que se habla en Santiago por un lado y en Lisboa por otro. Quedaría lingüísticamente más correcto y mucho más neutral, tratándose de un texto escrito en una enciclopedia.

También es incorrecto decir que el gallego es dialecto del portugués o el portugués del gallego, entre otras cosas, porque no existen grados de superioridad entre lenguas o dialectos. Es lingüísticamente más exacto mencionar el sistema lingüístico compartido que algunos filólogos defienden.

De la misma manera se debería apuntar a que las diversas 'falas' que se encuentran en el Eo-Navia (Asturias), O Bierzo (Castilla-León), Val das Ellas (Estremadura), etc son más dialectos que componen el sistema lingüístico. No tienen autonomía como lenguas independientes porque necesitan pertenecer a un sistema más amplio. Un dialecto por sí mismo no constituye nada.

Saludos desde Compostela!

• No existe esa celebración, conjunta entre quién, yo vivo en Compostela casi en frente de un local de una asociación reintegracionista, leo sus carteles casi todos los días y puedo afirmar que no existe esa celebración conjunta, puedes aportar alguna referencia de su existencia actual o pasada.—el comentari anterior sense signar és fet per 83.35.20.114 (disc. • contr.) 12:18, 25 des 2007 (CET)

Les Microllengüetes

Jo tampoc entenc eixa tendència a separar -lingüísticament- el gallec i el portuguès, i no fer el mateix amb el valencià, que és absolutament el mateix cas.

El substrat del problema és el conflicte identitari: el portuguès (i gallec reintegrat, que amb l'ortografia lusa, no es diferencia quasi d'ell) no es considera una llengua espanyola, és la llengua del país veí, cosa que crea un conflicte d'identitat; el gallec (que com l'asturià, oficialment s'escriu amb l'ortografia espanyola)=és una llengua espanyola=identitat espanyola (identitat amb la qual s'indentifiquen la gran majoria del gallecs i per la que vetlen les institucions estatals).

L'objectiu dels secessionisme lingüístic sempre seguix els mateixos tràmits, primer la separació política legal (completada en el cas gallec i mitja feta en el cas valencià, segons el nou Estatut) per a després afiançar-la lingüísticament i crear una llengua elaborada. I això és el que s'ha fet amb el gallec, una llengua elaborada per tal de desvíncular qualsevol vincle polític de Galícia amb Portugal.

Seria per exemple, el mateix cas, el de l'alsacià. L'Estat francès no accepta ni pot acceptar que siga alemany es que es parle a les seues fronteres (de sobra conegudes les històriques disputes frontereres amb Alemanya), desvincular l'alsacià de l'alemany, resol els posibles dubtes identitaris dels alsacians ja que els convertix automàticament en francesos, amb la peculiaritat de parlar una llengua regional (francesa).

Al gallec estàndard, canviant-li l'ortografia actual per la portuguesa i netejant-lo de vulgarismes i barbarismes, una nh per ñ, ll per lh... ja és igual que el portuguès. Les llengües es classifiquen per la seua morfologia, sintaxis, fonètica... i en este cas, el gallec és mimètic al portuguès. El gallec amb l'ortografia del rus, continuaria sent la mateixa cosa que el portuguès.

Hauríem de traduïr d'altres viquipèdies i no només de l'espanyola, i fer més cas dels lingüístes dels països de la Lusofonia en quant a este tema i deixar de pendre referències dels lingüístes espanyols, tant o més polititzats que aquells.

També hauríem de ser més generalistes en quant a les llengües, i no ser tant particularistes i no buscar-li les tres potes al gat.

No entenc eixa obsessió per crear llengües, cada poblet la seua llengua. El benasquès era català a principis del segle passat, des de fa trenta anys, és aragonès i ara ja volen que siga una microllengüeta soleta i independent; el mateix amb la fala extremenya i la fala asturiana, i ara ja es partixen a l'asturlleonès en tres o quatre trossos; el lleonés, asturià, extremeny??, mirandès... cada poblet la seua llengüeta independent, perquè no suporten als veïns i no volen tindre cap cosa que els relacione amb ells, volen tindre la seua gramatiqueta i invertar-se noves regles ortogràfiques per a aparaules que els seus veïns també diuen.... Ens encanta fer llengües noves dels problemes identitaris dels demés, però la nostra que no ens la trenquen: valencià=català.

Els usuaris de les parles -de transició o no- de les llengües majoritàries i predominants amb estat propi, escriuen la seua parla en estàndard igual que la resta dels parlants (tots els parlars -de transició o no- del castellà, de l'alemany i del francès a Espanya, Alemanya i França respectivament, escriuen en l'estàndard espanyol, alemany o francès), però estes parles en situacions minoritàries i fora de les demarcacions político-administratives generals de la llengua, ja no es mesuren igual, ja hi han dubtes, vacil.lacions, manipulacions populistes i també polítiques. Algú els haurà de dir als asturians de l'oest del Nàvia i als extremenys del Xàlima que el que parlen ja té gràmatica i ortografia i que és gallec/portuguès, que no deixen de ser asturians i extremenys per això i que fer gramatiquetes noves per a després ensenyar en les escoles als xiquets en castellà, no servix de res.

Estos problemes només els tenen les llengües minoritàries i minoritzades, quan més ho són més les dividim i subdividim... altres, poden parlar-se per més de 300 milions de persones en tot un continent i part d'este, i sempre continuarà sent una llengua sola i indivisible i açò mai posat en dubte. Algú coneix un mapa dialectal del castellà, tan definit i detallat com el hi ha de l'asturlleonès o el del català? És top secret. A vore qui el troba i l'edita.

I bé, segons l'ILG, la RAG i, no ho oblidem també la RAE, el gallec és una llengua independent del portuguès, però ambdues llengües escrites en alfabet xinès són la mateixa.

Ejodek (discussió). 23 jul 2008.

Jo com a opinió pròpia crec que a part de que es deurien respectar totes les variants llingüístiques de qualsevol llengua, si la meua llengua (el valencià, aixina li diguem ací) és dialecte del català (o viceversa) crec que el gallec i el portugués també son la mateixa llengua perque... Jo més d'una vegada (Ací diguem "vegà") he sentit el gallec i el portugués, i se pareix més al portugués que es poden paréixer les parles de Catalunya i de la C. Valenciana (Excepte per la fonètica, pero res mes, lo demés es molt paregut). Aixina es que.. O el valencià es considera un idioma diferent del català (o viceversa) que a mi ni me va ni me vé i al mateix temps el gallec també es diferent del portugués... O que el valencià i el català seguixquen siguent el mateix idioma i el gallec i portugués OBVIAMENT tornen a ser-ho perque vamos...

---

Yo como opinión propia creo qeu a parte de que se deberían respetar todas las variantes lingüísticas de cualquier lengua, si la mia (el valenciano, así le llamamos aquí) es dialecto del catalán (o viceversa) creo qu el gallego y el portugués tambíen son la misma lengua porque.... Yo más de una vez he oído el gallego y el portugués, y se parece más el portugués qeu se puedan parecer las hablas de Cataluña y de la C. Valenciana (Excepto por la fonética, pero nada más, lo demás es muy parecido). Asi que... O el valenciano se considera un idioma diferent al catalán (o viceversa) que a mi ni me va ni me viene y al mismo tiempo el gallego también es diferente del portugués... O el valenciano y el catalán sigan siendo el mismo idioma y el gallego y portugués OBVIAMENTE vuelvan a serlo porque vamos... --85.57.141.228 (discussió) 23:33, 4 juny 2009 (CEST)