Català balear

Lingüística catalana
Dialectes Divisió dialectal del català-valencià BLOC OCCIDENTAL a) nord-occidental    1. Ribagorçà       i. Benasquès    2. Pallarès b) Valencià de transició o tortosí    1. Parlars de Matarranya c) sud-occidental (valencià)    1. Castellonenc    2. Apitxat    3. Meridional    4. Salat de Tàrbena i la Vall de Gallinera*    5. Alacantí    6. Valencià murcià (desaparegut). Trets léxics i gramaticals transferits al panotxo o murcià BLOC ORIENTAL a) Septentrional (rossellonès)    1.Capcinès    2.Septentrional de transició b) Central    1. Salat de la Costa Brava*    2. Barceloní    3. Tarragoní c) Baleàric    1. Mallorquí         i. Solleric         ii. Pollencí    2. Menorquí         i. Menorquí oriental         ii. Menorquí occidental    3. Eivissenc         i. Eivissenc de camp oriental         ii. Eivissenc de camp occidental         iii. Eivissenc de vila d) Alguerès DIALECTES DE TRANSICIÓ a) Xipella* (entre l'oriental i l'occidental)    1. Solsoní ALTRES a) Patuet d'Algèria (desaparegut) b) Judeocatalà (desaparegut) c) Catanyol
Gramàtica Accentuació Conjugació verbal Ortologia Ortografia Fonètica Pronoms febles Apostrofació Interferències gramaticals Falsos amics
Literatura Homilies d'Organyà Les quatre grans Cròniques Joanot Martorell Tirant lo Blanc Ausiàs March Ramon Llull Ars magna  · Blanquerna Jacint Verdaguer Atlàntida  · Canigó Josep Pla Mercè Rodoreda Vicent Andrés Estellés
Lingüistes Segle XV: Segle d'or valencià Segle XVI-XVIII: Decadència Segle XIX: Renaixença Segle XX: I Congrés Internacional de la Llengua Catalana · Normalització Cronologia de la repressió del català
Institucions Institut d'Estudis Catalans Acadèmia Valenciana de la Llengua Institut Ramon Llull Junta Permanent del Català (Catalunya) Junta Avaluadora del Català (Illes) Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià Associació d'Escriptors en Català
Portal del Català

Dialectes del català

S'anomena balear la família de dialectes del català que es parlen a les Illes Balears.

Els subdialectes que la formen són el mallorquí, el menorquí i l'eivissenc.

Història

La llengua catalana hi va ser duita per habitants provinents del Rosselló i l'Empordà en temps de la conquesta, per la qual cosa es conserven característiques dialectals emparentades amb les variants d'aquestes zones.

Fonètica i Fonologia

Vocalisme tònic

• Pronunciació com a vocal neutra [ə] de les e tòniques procedents de la e tancada del llatí vulgar (tal com es feia abans en tota l'extensió del català oriental): tauleta [təwˈlətə], vermell [vərˈməj]. Una part de Menorca, una de més petita d'Eivissa i una regió de Mallorca, però, han transformat la vocal neutra [ə] tònica en e oberta [ɛ], com al català oriental continental.
• En els grups verb + pronoms febles, l'accent recau generalment damunt els pronoms, excepte en eivissenc. Per exemple, comprar-ne es pronuncia [komprər'nə] o [komprən'nə].

Vocalisme àton

• Eliminació de la a en les paraules esdrúixoles acabades en ia: glòria [ˈglɔɾi] a la major part de Mallorca.
• Reducció dels grups gua i qua a go i ko, en posició àtona i en qualsevol posició a Mallorca: aigo, llengo, colque...
• En el subdialecte mallorquí es distingeixen la o i la u àtones, excepte a Sóller i a Fornalutx. En canvi, en el menorquí i l'eivissenc, la o àtona es neutralitza en u com a la resta del català oriental. A una part de Mallorca, però, hi ha neutralització si a la síl·laba següent hi ha una [i] o una [u] (conill, comú) i a la resta de l'illa, en la mateixa posició, la [u] es canvia per [o] (punyir, humit).

Consonantisme

• S'hi esdevé la iodització tradicional: cella [ˈsəjə], tallar [təˈja], etc. No hi ha ieisme (excepte en parlants de Palma, segurament per influència del castellà): lluna, Mallorca... es pronuncien com a eles palatals [ʎ]. Per tant no es pronuncia igual el "poll" cria d'ocell que el "poll" insecte paràsit (aquest darrer es pronuncia [ˈpoj]).
• En alguns casos es produeix una pèrdua de la ll quan es troba entre vocals. Per exemple, collir es pronunciaria coir, o ulleres es diria ueres.
• Es distingeix la b de la v.
• La consonant vibrant simple només es pronuncia en pocs mots, com per, pur, sor, amb diferències locals, i en els neologismes, i sempre en la primera persona del present d'indicatiu (llevat de muir).
• En el mallorquí i el menorquí es donen molts casos d'assimilació consonàntica. Per exemple, cap moix s'hi pronuncia com cam moix.

Morfologia i sintaxi

• Ús dels articles salats es, sa, ses, s'. Segons el subdialecte, de vegades, la forma es pren la forma so després de la preposició amb. Hi ha paraules i frases fetes, però, amb les que només s'utilitzen els articles el i la, com la mar, el bisbe, el Barça, la setmana que ve... Tot i això, no sempre es pot donar una norma vàlida que funcioni en qualsevol cas. Per exemple, a Sóller es diu es carrer de sa mar, i en canvi se sol dir la mar. En alguns noms de lloc es pot fer servir l'article salat o no segons es parli d'un lloc geogràfic o un altre: per exemple, l'Horta a Sóller o s'Horta a Felanitx. A Pollença mai no s'utilitza l'article salat. Tot i això, en general, els substantius amb què s'empra l'article literari són considerats especialment importants o transcendents tradicionalment ("la mare de Déu", "el bon Jesús", "el cel", "l'infern" etc.). pepe
• Ús dels articles personals clàssics en i na davant noms propis de persona, i de la contracció n' quan comencen en vocal.
• Morfema zero en la primera persona del singular del present d'indicatiu en comptes del morfema -o característic del català central, fora dels verbs amb lexema acabat en u, on es pronuncia [w] (suu ['suw] de suar).
• Els verbs de la primera conjugació tenen formes característiques. Les formes plurals de les 1a. i 2a. persones del present d'indicatiu són cantam i cantau; l'imperfet de subjuntiu és cantàs, cantassis o cantasses etc. Tot i això, s'està estenent l'ús de cantés, cantessis etc., que ja és l'únic emprat a Menorca.
• Ordre dels pronoms febles precedint el verb. En la combinació de dos o més pronoms, si un és de complement directe (CD) i és el, la, etc. i un altre és de complement indirecte (CI), i és me, te, etc., apareix primer el pronom de CD. Exemples: la me dóna, el se menja, però me'n dóna i se'n menja. Aquest tret es troba en retrocés entre els joves.

Lèxic i semàntica

Part del Lèxic propi:

• al·lot (noi), ca o cus, cussa (gos, gossa), moix (gat), cercar (buscar), besada (petó), brossat (mató), capell (barret), horabaixa (tarda), etc.

Algunes Variants semàntiques:

• escurar (intransitiu, rentar els plats), llinatge (cognom), pardal (ocell), etc.

Alguns exemples de Variants formals:

• cotxo (cotxe), sebre (saber), veïnat (veí), etc.