Accent diacrític
De Viquipèdia
L'accent diacrític és aquell que es posa per distingir, en la majoria de casos, parells de paraules que segons les regles d'accentuació no n'haurien de dur.
No és considera accent diacrític en parells de paraules com després (adverbi) i desprès (participi de desprendre), que sí que s'accentuen d'acord amb les regles d'accentuació.
[edita] L'accent diacrític en català
En català es troba en les següents ocasions:
| sense accent | amb accent |
|---|---|
| be: nom de la lletra b; xai, anyell, corder | bé (plural béns): possessions; adverbi; conjunció |
| bota: calçat; verb botar | bóta: recipient |
| coc: cuiner; carbó; bacteri | cóc: coca |
| coll: part del cos | Cóll: topònim |
| com: adverbi | cóm: obi |
| cop: encontre violent, colp | cóp: cerro; mesura de capacitat; gran copa |
| cos: conjunt d'un organisme; corporació | cós: cursa |
| deu: font; numeral deus: fonts; formes del verb deure |
déu (plural déus): divinitat Déu: nom propi d'algun déu monoteista |
| dona, dones: femení d'home | dóna, dónes: formes del verb donar |
| es: pronom reflexiu | és: forma del verb ser |
| feu: domini, senyoria; present de fer | féu: passat de fer |
| fora: adverbi | fóra: verb ser |
| joc, jocs: acció de jugar, entreteniment | jóc: aviram jóc, jócs (però joca): ajocat |
| les: article; pronom; adjectiu (antònim de il·lès) | Lés: topònim |
| ma: (plural mes): adjectiu possesiu | mà (però mans): part final del braç |
| mes: dotzena part d'un any; possessiu; però; participi de metre | més: quantitatiu |
| meu: possessiu | mèu: miol del gat |
| molt, molta: quantitatiu | mòlt, mòlta: participi de moldre mòlta: acció de moldre |
| mon (plural mos): possessiu mon (plural mons): nom d'una llengua; relatiu a aquesta llengua |
món (però mons): univers |
| mora: dona magribina; retard | móra: (plural móres): fruita Móra: forma part d'alguns topònims |
| net (neta, nets, netes): adjectiu | nét (néta, néts, nétes): parentiu familiar |
| nos: pronom personal feble | nós: plural majestàtic |
| os, ossos: part de l'esquelet ossa, osses: ossada, esquelet |
ós, óssos: animal óssa, ósses: animal |
| pel, pels: contracció de per + el, per + els | pèl (plural pèls): vellositat |
| porca: femella del porc | pórca: faixa de terra |
| que: relatiu -sense preposició-, exclamatiu | què: relatiu tònic, interrogatiu |
| res: pronom; pl. de re (nota musical) | rés: pregària |
| rossa: dona amb els cabells clars | ròssa: animal vell i flac |
| se: pronom reflexiu | sé: forma del verb saber |
| sec: eixut; forma del verb seure | séc: plec de roba |
| segle: cent anys | sègle: sègol |
| seu: catedral; pronom possessiu; forma del verb seure | sèu: greix |
| si: nota musical; cavitat d'un ós; pronom reflexiu; conjunció | sí: adverbi (afirmació) |
| soc: calçat; tros de fusta; mercat | sóc: verb ser |
| sol, sols: astre; nota; col·loide; sense companyia; verb soler | sòl (plural sòls): terra |
| son: acte de dormir; unitat física | són: verb ser |
| te: planta i infusió; nom de la lletra t; pronom | té: verb tenir |
| tot: adjectiu | tòt: broc gros |
| us: pronom personal feble | ús: acció d'usar |
| vens, venen: formes del verb vendre | véns, vénen: formes del verb venir |
| ves: tros de tela; lletra v en pl.; reducció de veges | vés: verb anar |
| veu: so de les cordes vocals; present de veure | véu: passat de veure |
| vos: pronom personal feble | vós: pronom personal fort |
L'accent diacrític es conserva en els compostos:
- déu: adéu, pregadéu...
- féu: desféu, reféu...
- mòlta: remòlta...
- món: rodamón...
- nét: besnét, renét...
- pèl: contrapèl, repèl...
- sòl: subsòl...
[edita] Referències
- L'accentuació (Universitat Oberta de Catalunya) (català)
- Accentuació (Universitat d'Alancant) (català)
