T

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Alfabet llatí
A B C D
E F G H I J
K L M N O P
Q R S T U V
W X Y Z

La T és la vintena lletra de l'alfabet català i setzena de les consonants. El seu nom és te.

Prové de la lletra Tâw que era última de l'alfabet semític oriental i de l'hebreu. D'aquestes llengües va passar al grec Tαυ (Tau), després a l'etrusc i després al llatí, sempre amb el so de /t/.

Fonètica[modifica | modifica el codi]

En català representa l'oclusiva alveolar sorda. Amb la ics forma el dígraf tx que representa el so palatal africat (dutxa). Amb la g fa el dígraf tg que representa el so // menys en els dialectes apitxats que sona com tx.

T

Significats de T[modifica | modifica el codi]

Símbols derivats o relacionats[modifica | modifica el codi]

Caràcter Descripció Unicode (maj./min.) Html (maj./min.) Notes d'ús
Ť T amb anticircumflex U+0164 U+0165 txec
Ț T amb coma inferior U+021A U+021B) romanès
Ţ T amb cedilla U+0162 U+0163 (cap llengua, confusió històrica per anologia amb C,S amb cedilla del turc i S,T amb coma inferior del romanès)
T amb punt superior U+1E6A U+1E6B irlandès
T amb punt inferior U+1E6C U+1E6D) (transcripció de l'àrab)
Ŧ T barrada U+0166 U+0167 lapó
Þ thorn U+00DE U+00FE Þ þ islandès
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: T