Article salat

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Exemple de recuperació identitària "es teu poble" de l'article salat a Sa Riera (Begur)

L'article salat és un tret característic del català salat en el qual com a formes de l'article definit s'empra es, sa, so, en el singular, i es, sos i ses, en el plural, a banda de s', forma elidida del singular usada davant vocal. La forma del masculí plural quan el substantiu comença per vocal a la Costa Brava és ses («ses àngels»). L'origen de la denominació salat prové de la comparació de les dues formes femenines del singular "sa per la".

Origen[modifica | modifica el codi]

Mapa de l'extensió de l'article salat a la zona de Girona segons Xavier Carbó (1918)

Tot i que l'origen d'aquest article generà moltes discussions apassionades entre lingüistes, sembla gairebé segur que aquestes formes procedeixen dels demostratius llatins ipse, ipsa, i potser ipsum, en el singular, i ipsos, ipsas, en el plural: es, so (darrere amb) (masculí singular), sa (femení singular), es, sos (darrere amb), amb la variant contextual mallorquina i menorquina ets que apareix davant vocal i que modernament s'escriu es arreu (masculí plural). La forma del femení plural és ses. Les formes del singular, tant el masculí es com el femení sa es redueixen a s' quan correspon apostrofar. A l'edat mitjana l'article salat era l'article predominant en tots els dialectes catalans, com ho demostra la seva presència fossilitzada en la toponímia. Posteriorment, arran de la pressió de la llengua culta amb gran influència occitana, l'article estàndard va adquirir més prestigi, esdevingué l'article propi del llenguatge formal i començà a substituir aquest per lo o el. Trobam una mostra de l'anterior difusió de l'article salat en els registres informals en l'ús exclusiu del demostratiu ipse, ipsa, ipsum amb valor d'article determinat en els texts catalans en llatí de l'època preliterària del català, i en els topònims del Principat que conserven aglutinat l'article salat (Sant Joan Despí, Collserola (‘coll (de) s'erola'), Sant Climent Sescebes...). Com a testimoni també de l'expansió de l'article estàndard, al català balear trobem que s'ha imposat absolutament al parlar de Pollença (pollencí) però amb l'excepció del masculí singular que en comptes de "el" fa servir "u"; i que l'article estàndard conviu amb el salat en els casos citats a les Balears, associat amb referents molt formals, de la categoria dels quals és una marca (el Bon Jesús, la Mare de Déu, el cel, l'infern; el món; la Sala -casa de la vila-, la Seu, etc.).

Funcionament general de l'article salat a les Balears[modifica | modifica el codi]

article salat masculí masculí (davant de vocal) masculí (després de amb) femení femení (davant de vocal)
singular es s' so sa s'
plural es es/ets sos ses ses

Extensió geogràfica actual d'aquest article[modifica | modifica el codi]

S'utilitza en la variant dialectal del català balear (excepte a Pollença), en el català central salat (majoria de pobles de la Costa Brava), i, per colonització des de l'àrea d'aquest, en el valencià meridional salat (a Tàrbena i a la Vall de Gallinera).

Variació en l'ús de l'article[modifica | modifica el codi]

En el català balear l'article salat es reparteix des de sempre els registres amb l'article estàndard, a diferència del català central salat, on l'únic article que s'empra és el salat. En el català balear, on tradicionalment l'article salat no s'ha usat en els registres formals, en els registres informals s'empra sempre l'article estàndard en un gran nombre de casos:

  • En el nom de les hores i punts cardinals;
  • En el nom d'algunes institucions (el Mallorca),
  • Fixament en alguns topònims (el Japó, l'Horta -de Palma i Sóller);
  • En algunes expressions temporals, modals, de lloc (la setmana passada; a la dreta; a l'ull...);
  • Amb el nom d'algunes festivitats (festa de l 'Estendard; el Ram...); en expressions marineres (pescar a l'encesa...);
  • En determinades frases i expressions; g) en determinats noms de productes del camp (blat de les índies...);
  • Davant tractaments de respecte (el senyor director...);
  • En altres casos (multiplicadors, col·lectius -el jovent-; frases i expressions diverses -com ha anat la cosa?-).

Revitalització de l'article salat[modifica | modifica el codi]

S'admet l'ús de l'article salat en els topònims en els registres formals, tot i que hi ha qui reivindica la tradició. L'article salat ha esdevingut una marca d'identificació local en els noms d'algunes associacions, empreses i establiments comercials i de serveis.

L'article salat a la resta de la Romània[modifica | modifica el codi]

Mapa molt aproximatiu de l'àrea de l'article "salat" a Provença elaborat per Loís Funèl el 1897

En les altres llengües romàniques, el demostratiu llatí d'on procedeix l'article salat català també ha donat lloc:

  • A un article salat occità, similar a les formes catalanes, que avui és residual. S'empra en alguns pobles provençals situats entre Grassa i Niça sota les formes so ("el"), sa ("la"), s' ("l'"), sei ("els, les"). Les formes més antigues de l'article salat occità eren so ("el"), sa ("la"), s' ("l'"), sos ("els"), sas ("les").

En occità, l'article salat es retroba a l'altre cantó del territori, a l'àrea gascona pirinenca tot i que de forma fossilitzada. L'article ha romàs en alguns noms de família gascons pirenencs, com ara Socasau (so casau "el casal"), Sacasa (sa casa), Sapòrta (sa pòrta "la porta") i a la toponímia. Existeixen també alguns cognoms llenguadocians com ara Deseuse (de s'euse "de l'alzina"), Despuèg (des puèg "del puig") que atesten de la vitalitat antiga d'aqueix article.

  • A l'article del sard (su, sa, s', sos, sas; i issu, issa, issos, issas rere preposició i conjunció acabades en consonant).
  • Segons alguns autors, a principis del segle XX subsistia l'article salat a algunes zones del sud d'Itàlia, sobretot a les illes Eòlies.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Al Viccionari: es, ets, sa, s', ses, so, sos