Carlos Pellegrini
| Carlos Pellegrini | |
|---|---|
 |
|
|
|
|
| Mandat 6 d'agost de 1890 – 12 d'octubre de 1892 |
|
| Precedit per | Miguel Juárez Celman |
| Succeït per | Luis Sáenz Peña |
|
Senador Nacional d'Argentina
|
|
| Mandat 3 de maig de 1895 – 3 de maig de 1903 |
|
|
Diputat Nacional d'Argentina
|
|
| Mandat 3 de maig de 1873 – 3 de maig de 1877 |
|
|
|
|
| Naixement | 11 d'octubre de 1846 Buenos Aires, (Argentina) |
| Mort | 17 de juliol de 1906 (als 59 anys) Arrecifes, Buenos Aires, Argentina |
| Partit polític | Partit Autonomista Nacional |
| Parella | Carolina Lagos de Pellegrini |
| Professió | Advocat |
| Nacionalitat | Argentina |
Carlos Enrique José Pellegrini (Ciutat de Buenos Aires, 11 d'octubre de 1846- 17 de juliol de 1906). Fou un advocat i polític argentí: Senador Nacional, Diputat Nacional, Vicepresident del govern i President de la Nació Argentina entre 1890-92.
Taula de continguts |
Biografia [modifica]
Va cursar els seus estudis al Col·legi Nacional de Buenos Aires i l'any 1863 va ingressar a la Facultat de Dret de la Universitat de Buenos Aires, on es llicenciaria d'advocat el 1869.
L'any 1873 fou elegit Diputat Nacional i el 1878 el governador Carlos Casares el va nombrar ministre de Govern de la Província de Buenos Aires. L'any 1879, el president Nicolás Avellaneda el nombra ministre de Guerra i Marina en substitució de Julio Argentino Roca.
Fou un dels fundadors del Partit Autonomista Nacional l'any 1874 i va recolzar la candidatura presidencial de Julio A. Roca. També fou soci fundador i president durant uns anys del Jockey Club de Buenos Aires.
Vicepresidència (1886-1890) [modifica]
Al 1886 fou elegit vicepresident pel Partit Autonomista Nacional amb la fórmula Miguel Juárez Celman - Carlos Pellegrini. Al 1890 s'inicia l'anomenada Revolució del Parc en la que un grup cívic -militar encapçalat per Leandro N. Alem, intenten derrocar al president Juárez Celman degut a la greu crisis econòmica, la corrupció i l'autoritarisme del president.
Presidència (1890-1892) [modifica]
Com a resultat de la revolució, Miguel Juárez Celman va renunciar, pel que Pellegrini el succeeix a la presidència des del 1890 fins al 1892.
Durant aquest període presidencial va sanejar les finances públiques, va crear el Banc de la Nació Argentina i el prestigiós col·legi que avui porta el seu nom: "Escola Superior de Comerç Carlos Pellegrini" (una escola pública actualment depenent del Rectorat de la Universitat de Buenos Aires).
Mort [modifica]
Mort a Buenos Aires el 17 de juliol de 1906 als 59 anys per una malaltia. Les seves restes descansen al cementiri de La Recoleta.
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Carlos Pellegrini |
