Dietrich Bonhoeffer

De Viquipèdia

Escultura de Dietrich Bonhoeffer davant l'església de Sankt Petri a Hamburg

Dietrich Bonhoeffer (Wrocław, aleshores Breslau, Prússia, 4 de febrer de 1906 – Camp de concentració de Flossenbürg, 9 d'abril de 1945) va ser un pastor i teòleg luterà alemany que va participar en el moviment de resistència contra el nazisme.

Havia nascut en una família de classe mitjana-alta; el seu pare era psiquiatra i va ser la mare qui va instruir els fills a casa. De ben jove va decidir fer-se pastor de l'església evangèlica luterana. Va assistir a Universitat de Tubinga, es va doctorar en Teologia per la universitat de Berln el 1927 i va ser ordenat. A finals de febrer de 1928 Bonhoeffer va arribar a Barcelona per estar-se un any com a vicari a la Deutschprachige Evangelische Gemeinde, la parròquia protestant alemanya de Catalunya. Al 1930 va passar un any al Seminari de la Unió Teològica, a Nova York. Durant aquest període, visitava sovint l'Església Episcopal Metodista Africana de Harlem, on va arribar a destacar en els cors. Va recopilar una important col·lecció de gravaciones d'espirituals. L'estada a Nova York el va convèncer que el cristianisme no és una realitat monolítica, sinó que li calen continuades contextualitzacions.

[edita] La lluita contra el nazisme

Un cop de tornada a Berlin el 1931, va ensenyar teologia i va escriure alguns llibres. S'oposà fermament al nazisme i a l'actitud massa condescendent de las esglésies alemanyes davant Hitler. Amb altres teòlegs - Karl Barth, Martin Niemöller entre d'altres - van fundar la Bekennende Kirche (Església de la Confessió, de teologia luterana no oficial).

Entre 1933 i 1935 va ser a Londres fent de pastor a dues esglésies germanòfones. Va tornar a Alemanya i va encapçalar un seminari per a pastors de l'Església de la Confessió, a Finkenwalde. El 1936 es expulsat de la universitat de Berlin. La Gestapo va clausurar el seminari el 1937 i li va prohibir predicar, ensenyar i finalment parlar en públic. El seminari va funcionar aleshores a l'estudi von Blumenthal de Gross Schlönwitz, però va ser novament tancat en esclatar la guerra. La resistència, amb la qual col·laborava Bonhoeffer, era activa des d'abans de la Segona Guerra Mundial. Bonhoeffer va mantenir molts contactes amb Carl Friedrich Goerdeler i va treballar amb opositors al règim de Hitler.

Durant la Segona Guerra Mundial, Bonhoeffer va tenir un paper clau al capdavant de l'Església de la Confessió, que s'oposava a les polítiques antisemites de Hitler. Estava entre aquells que propugnaven l'oberta resistència de l'església al tracte que Hitler donava als jueus. Malgrat que l'Església de la Confessió no era pas gran, representava un focus considerable d'oposició cristiana als nazis.

El 1939 es va unir a un grup clandestí de la resistència, que incloia militars d'alt rang, encapçalats per l'almirall Wilhelm Canaris. Bonhoffer va ser arrestat l'abril de 1943, després de trametre diners per ajudar a escapar jueus cap a Suïssa. Va ser acusat de conspiració i empresonat a Tegel (Berlín)durant un any i mig.

Després del complot infructuós del 20 de juliol de 1944, Bonhoeffer va ser acusat de complicitat a causa de les connexions amb els conspiradors, alguns dels quals eren familiars seus, com el seu oncle, el comandant de la ciutat de Berlin, Paul von Hase. Van traslladar-lo per un seguit de presons i camps de concentració, fins acabar a Flossenbürg. Allí, Dietrich Bonhoeffer va ser penjat a la matinada del 9 d'abril de 1945, just tres setmanes abans de l'alliberament de la ciutat. També van ser penjats per participar en la conspiració el seu germà Klaus i els seus cunyats Hans von Dohnanyi i Rüdiger Schleicher. Tots quatre van ser obligats a anar despullats al patíbul.