Martin Niemöller

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Martin Niemöller.

Friedrich Gustav Emil Martin Niemöller (14 de gener de 1892Wiesbaden, 6 de març de 1984) va ser un pastor luterà alemany. Es va graduar com a oficial naval i durant la Primera guerra mundial va comandar un submarí. Després d'eixa guerra comandava el "III. Bataillon der Akademischen Wehr Münster" que pertanyia a l'organització paramilitar del Freikorps al Ruhr i va participar en la repressió contra els comunistes. Entre 1919 i 1923 va estudiar Teologia a Münster. Ja com a pastor va donar suport al principi a la política anticomunista, antisemita[1] i alemany nacionalista d'Adolf Hitler.

Finalment va rebutjar el nazisme el 1933 quan Hitler, en desplegament de la política totalitària d'homogenització, denominada oficialment Gleichschaltung, va imposar sobre les esglésies protestants el grup dels Deutsche Christen (cristians alemanys) que van unir 28 esglésies regionals entorn d'una denominada Església Evangèlica Alemanya (Deutsche Evangelische Kirche DEK), a la que van acudir la majoria dels protestants alemanys. La DEK va imposar el "paràgraf ari" (Arierparagraph) que excloïa de l'església a tot creient amb avantpassats jueus.

Niemöller va fundar llavors junt amb Dietrich Bonhoeffer, l'Església Confessant (Bekennende Kirche), que es va oposar a la nazificació de les esglésies alemanyes. Per la seua oposició al control estatal nazi sobre les esglésies, Niemöller va ser arrestat l'1 de juliol de 1937 i condemnat el 2 de març de 1938 a set mesos de presó per una cort especial; com ja havia complit la condemna, a l'eixir va ser capturat per la Gestapo i va romandre retingut als camps de concentració de Sachsenhausen i Dachau, fins al 1945. Després, es va incorporar fins al final dels seus dies al moviment pacifista, va ser president del Consell Mundial d'Esglésies el 1961 i va exercir un paper important en la denúncia contra la guerra del Vietnam. El 1966 fou galardonat amb el Premi Lenin de la Pau entre els pobles. Des de la dècada de 1980 és més conegut com a autor del poema "Quan els nazis van vindre pels comunistes".

Frases cèlebres[modifica | modifica el codi]

El seu millor i més conegut poema "Quan els nazis van vindre...", tracta sobre les conseqüències de no resistir les tiranies en els primers intents del seu establiment. L'ordre exacte dels grups i les paraules estan subjectes a disputa, ja que hi ha moltes versions, la majoria transmeses oralment. Martín Niemöller, el seu autor, menciona [2] que no es tractava originàriament d'un poema, sinó d'un sermó en la Setmana Santa de 1946 a Kaiserslautern, Alemanya "Què haguera dit Jesucrist?". Erròniament aquest poema se li atribuïx, en molts idiomes, al dramaturg i poeta alemany Bertolt Brecht.

Original Traducció
Als die Nazis die Kommunisten holten,
habe ich geschwiegen;
ich war ja kein Kommunist.

Als sie die Sozialdemokraten einsperrten,
habe ich geschwiegen;
ich war ja kein Sozialdemokrat.

Als sie die Gewerkschafter holten,
habe ich nicht protestiert;
ich war ja kein Gewerkschafter.

Als sie die Juden holten,
habe ich nicht protestiert;
ich war ja kein Jude.

Als sie mich holten,
gab es keinen mehr, der protestieren konnte.
Quan els nazis van venir a buscar els comunistes,
vaig guardar silenci,
perquè jo no era comunista,

Quan van empresonar els socialdemòcrates,
vaig guardar silenci,
perquè jo no era socialdemòcrata,

Quan van venir a buscar els sindicalistes,
no vaig protestar,
perquè jo no era sindicalista,

Quan van venir a buscar els jueus,
no vaig protestar,
perquè jo no era jueu,

Quan van venir a buscar-me,
no hi havia ningú més que poguera protestar.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Robert Michael, Theological Myth, German Antisemitism, and the Holocaust: The Case of Martin Niemoeller, Holocaust Genocide Studies.1987; 2: 105-122.
  2. Setge de la Fundació Martin Niemöller

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Martin Niemöller