Rosemary Nelson

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaRosemary Nelson
Biografia
Naixement4 setembre 1958 Modifica el valor a Wikidata
Irlanda del Nord (Regne Unit) Modifica el valor a Wikidata
Mort15 març 1999 Modifica el valor a Wikidata (40 anys)
Dades personals
FormacióUniversitat Queen's de Belfast Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióadvocada Modifica el valor a Wikidata
Premis

Rosemary Nelson (4 de setembre de 1958 – Lurgan, 15 de març de 1999) va ser una destacada advocada irlandesa defensora dels drets humans. Va morir en un atemptat perpetrat en 1999 per un grup paramilitar unionista. S'ha suggerit que les Forces de Seguretat Britàniques van poder estar relacionades amb el seu assassinat. No obstant això, les troballes d'una recerca que es va perllongar durant quinze mesos van indicar que no hi havia cap evidència de connivència entre els paramilitars unionistes i els serveis secrets o de seguretat. L'informe va afegir que no es podia descartar la possibilitat que alguns membres de les forces de seguretat, pel seu compte, estiguessin embolicats en el cas.[1][2][3][4][5][6][7][8][9][10][11]

Carrera[modifica]

Nelson, de soltera Magee, es va graduar en dret a la Universitat Queen's de Belfast. Va treballar amb altres advocats durant uns anys abans d'establir-se com a advocada pel seu compte. Nelson va representar a clients en una sèrie de destacats casos com el de Michael Caraher, un franctirador de l'Exèrcit Republicà Irlandès Provisional, així com un paramilitar republicà acusat de matar a dos oficials de la Royal Ulster Constabulary (RUC), la Policia Reial de l'Ulster. També va representar a la Coalició de Residents de Garvaghy Road en les proximitats de Portadown en el conflicte de Drumcree en contra de l'Orde d'Orange i la RUC, el qual es va perllongar durant llarg temps.

Mort[modifica]

Nelson va avisar que havia rebut amenaces de mort de membres del RUC a conseqüència de la seva activitat jurídica. Molts dels seus clients van denunciar també que oficials de la RUC l'havien amenaçat també a través d'ells en nombroses ocasions. En 1998, el Relator Especial de les Nacions Unides per a la Independència de Jutges i Advocats, Param Cumaraswamy, assenyalà aquestes amenaces en el seu informe anual, i va afirmar en una entrevista en televisió que creia que la vida de Nelson podia estar en perill. Va realitzar diverses recomanacions al govern britànic quant a les amenaces de policies a advocats, sobre les quals no es va prendre cap acció. Més tard i aquest mateix any, Nelson va atestar enfront d'un comitè del Congrés dels Estats Units que investigava sobre els drets humans a Irlanda del Nord, confirmant que aquestes amenaces de mort anaven dirigides a ella i els seus tres fills.

Nelson va ser assassinada a l'edat de quaranta anys mitjançant un cotxe bomba situat fora de la seva casa en Lurgan, comtat d'Armagh, en 1999. Un grup paramilitar unionista que es feia anomenar els Red Hand Defenders van reclamar l'autoria de l'atemptat.[12] Li van sobreviure el seu espós i tres fills.[13]

Reconeixement pòstum[modifica]

En 2004, el jutge Peter Cory va recomanar en el seu informe, The Cory Collusion Inquiry, que s'iniciés una recerca de les circumstàncies que van envoltar la mort de Nelson.

Nelson va ser guardonada de manera pòstuma amb el Premi al Coratge Civil de la Fundació Train, que reconeix a les persones que han realitzat actes extraordinaris de resistència infrangible davant el mal, assumint un gran risc personal.[14]

Recerca[modifica]

La recerca resultant en relació amb l'assassinat es va obrir a l'abril de 2005, al Centre Cívic de Craigavon, comtat d'Armagh.[15] Al setembre de 2006 el Servei de Seguretat Britànic MI5 va anunciar que compareixeria en la recerca. Aquest moviment va provocar les crítiques de la família de Nelson, els quals segons consta, van expressar la seva preocupació davant la possibilitat que l'MI5 eliminés informació sensible o classificada.[16]

L'informe de la recerca[modifica]

Els resultats de la recerca van ser publicats el 23 de maig de 2011.[17] Les perquisicions van concloure que no hi havia proves de col·laboració entre les agències de l'estat i els unionistes que la van assassinar, però que igualment, aquestes agències no es van prendre les amenaces contra ella seriosament en cap moment, no investigant-les de manera apropiada. L'informe va establir també que membres del Cos de Policia Reial de l'Ulster l'havien legitimat com a objectiu quan la van atacar i van insultar en públic a Portadown, dos anys abans de la seva mort. Igualment es va notar que no es podia descartar la possibilitat que membres de les forces de seguretat, en solitari, poguessin estar implicats en l'atac amb cotxe bomba que va acabar amb la seva vida.

Referències[modifica]

  1. ↑ Beatrix Campbell «So who did kill Rosemary Nelson?» (en anglès). The Guardian, 04-07-2009.
  2. ↑ Massimino, Elisa «Paying the Ultimate Price for Human Rights: The Life and Death of Rosemary Nelson» (en anglès). Human Rights Magazine, p. 3–4. Arxivat 2004-04-21 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2004-04-21. [Consulta: 21 abril 2018].
  3. ↑ «Amnesty International: Northern Ireland -- Human Rights Day call to British government.» (en anglès). Amnistía Internacional, 13-12-1999.[Enllaç no actiu]
  4. ↑ «The Murder of Rosemary Nelson: Impartial Outside Investigation Urged» (en anglès). National Association of Criminal Defense Lawyers, 16-03-1999. Arxivat de l'original el 2011-06-29. [Consulta: 21 abril 2018].
  5. ↑ «Loyalist McKeown: Police asked me to shoot Rosemary Nelson dead» (en anglès). The Belfast Telegraph, 28-07-2008.
  6. ↑ T. R. Reid «Car Bomb Kills Catholic Lawyer in Northern Ireland» (en anglès). The Washington Post, 16-03-1999.
  7. ↑ Mary Dundon «Riots erupt after loyalists kill lawyer» (en anglès). Irish Examiner, 16-03-1999. Arxivat 2003-05-29 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2003-05-29. [Consulta: 21 abril 2018].
  8. ↑ «Human Rights in Action: A Brief History of The New York City Bar’s Work to Promote Peace and Respect for Human Rights in Northern Ireland» (en anglès). New York City Bar Association.
  9. ↑ «Man held over Rosemary Nelson murder» (en anglès). Evening Standard, 07-11-2001. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2011-06-06. [Consulta: 21 abril 2018].
  10. ↑ Michael Patrick MacDonald «An Irish champion of human rights» (en anglès). The Boston Globe, 12-03-2007.
  11. ↑ «Who Killed Rosemary Nelson?». Democracy Now!, 18-03-1999. Arxivat 2008-01-10 at Archive.is «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2008-01-10. [Consulta: 21 abril 2018].
  12. ↑ «Car bomb kills Northern Ireland lawyer» (en anglès). BBC News, 15-03-1999.
  13. ↑ «Special rapporteur on independe of judiciary calls for independent investigation into murder of Northern Ireland human rights attorney» (en anglès). Nacions Unides, 16-03-1999.
  14. ↑ «Honorees» (en anglès). Civil Courage Prize, 2010. Arxivat de l'original el 2012-08-11. [Consulta: 21 abril 2018].
  15. ↑ «Police team assist Nelson inquiry» (en anglès). BBC News, 12-05-2005.
  16. ↑ «MI5 represented at Nelson inquiry» (en anglès). BBC News, 21-09-2006.
  17. ↑ «Rosemary Nelson Inquiry: 'no collusion' in murder» (en anglès). BBC News, 23-05-2011.

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Rosemary_Nelson&oldid=32832311»