Mecànica estadística
La mecànica estadística (o termodinàmica estadística)[1] és l'aplicació de la teoria de la probabilitat a la mecànica, que inclou eines matemàtiques per al tractament d'un gran nombre de partícules.
La mecànica estadística mitjançant tècniques estadístiques és capaç de deduir el comportament dels sistemes físics macroscòpics a partir de certes hipòtesis sobre els elements o partícules que conformen aquests sistemes.
Els sistemes macroscòpics són aquells que tenen un nombre de partícules semblant al nombre d'Avogadro, el valor del qual és aproximadament igual a 
és grandíssim, per la qual cosa la mida de dits sistemes sol ser fàcilment concebible per l'ésser humà, encara que la mida de cada partícula constituent sigui d'escala atòmica. Un exemple de sistema macroscòpic és un vas d'aigua.
La importància de l'ús de les tècniques estadístiques per estudiar aquests sistemes rau en el fet que en ser sistemes tan grans és impossible, fins i tot pels ordinadors més potents, portar u registre de l'estat físic de cada partícula i predir el comportament del sistema mitjançant les lleis de la mecànica, a més de ser impracticable conèixer tanta informació d'un sistema real.
La mecànica estadística pot ser classificada com una disciplina de la física i de la química. Els primers en treballar en aquest camp van ser Boltzmann i Gibbs.
Referencies [modifica]
- ↑ Els termes mecànica estadística i termodinàmica estadística es fan servir de manera intercanviable. Física estadística és un terme més ampli que inclou la mecànica estadística, però de vegades s'usa també com a sinònim de mecànica estadística
  |
Açò és un esborrany sobre física. Amplieu-lo! (citant les fonts) |
