Gíger

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Gíger (àrab ولاية جيجل Jijel, antiga Djidjelli) és una ciutat d'Algèria situada a 70 km a l'est de Bugia (Béjaïa) i a 70 km a l'oest de Skikda. La seva població supera els 110.000 habitants (només 21.500 el 1955). És en una península rocosa entre dos badies. La ciutat fou reconstruïda el 1856 després de ser destruïda per un terratrèmol, i la nova ciutat se situa a la badia de l'est.

Província[modifica | modifica el codi]

La wilaya de Jijel està dividida en 28 comunes o cercles (daïra). Té 3.704 km² i al tomb d'un milió d'habitants.

Història[modifica | modifica el codi]

Fou un port dels fencicis conegut amb el nom d' Idgil, sota influència de Cartago. Va passar als romans amb el nom d'Igilgili o Idgilgili, com a part de la Mauritània Cesariense a la badia numídica (Sinus Numidicus). i fou convertida en colònia romana per August. Era una ciutat comercial per a tots els pobles de la rodalia. Amb Dioclecià va formar part de la província Mauritània Sitifiense. Al segle V o abans, fou seu d'un bisbe. Fou ocupada pels vàndals i recuperada pels bizantins. Quan els àrabs van envair el Magrib, la ciutat va quedar en mans dels berbers kutama i la zona va restar independent; va patir molt amb les lluites contra els àrabs i va quedar quasi despoblada però després es va recuperar ja sota domini musulmà. Els hammadites hi van construir una fortalesa i la van posseir fins al 1143. La ciutat va passar a ser coneguda com a Djidjelli i més tard en català com Gíger.

El 1143 fou conquerida per l'almirall Jordi d'Antioquia, al servei de Roger II de Sicília. El 1152 el califa almoràvit Al-Mumin va obligar als sicilians a evacuar la ciutat.

Després de la dominació almoràvit va seguir la dels hàfsides però fou disputada diverses vegades pels emirs de Bugia, i en aquesta situació la ciutat va esdevenir de facto independents d'uns i altres. Exportaven ordi, lli, cànem, nous i figues, tant cap a Tunísia i Egipte com cap a estats cristians a Itàlia (Nàpols, Pisa, Gènova) i Catalunya. Aquest comerç va durar fins al segle XV, quan va començar a decaure a causa de la pirateria. El 1312 el rei Sanç I de Mallorca hi va autoritzar la creació d'un consolat.

A començaments del segle XVI, després de l'ocupació espanyola de Bugia, els genovesos van ocupar Djidjelli amb una flota dirigida per Andreu Dòria (1510) però el 1511 el cap de pirates Arudj, cridat pels habitants, ajudat pel cap cabilenc Ahmad ben al-Kadi, va conquerir la fortalesa als genovesos; d'aquí va sortir el 1512 per conquerir Bugia i després el 1516 per conquerir Alger.

El 1520 Khair al-Din Barba-roja, derrotat pels cabilencs, es va refugiar a la ciutat mentre els seus enemic saquejaven la Mittidja i s'apoderaven d'Alger. Hi va romandre fins al 1527, essent seu de la seva flota, i va pensar fins i tot a convertir la ciutat en la seva capital però va descartar la idea després de conquerir el penyal d'Alger, però va concedir a la gent de Djidjelli, en pagament de la seva fidelitat, l'exempció per ells i els seus descendents, de tot impost en productes.

La resta del segle XVI i el segle XVII fou una de les principals bases dels pirates algerians i els seus pobladors destacats participants a totes les pirateries. Això va provocar represàlies i el 1611 el marques de Santa Cruz amb una flota espanyola es va presentar a la ciutat i la va incendiar. El 1663 els francesos, a proposta de l'almirall Duquesne i l'enginyer Clerville, la van triar com estació per els creuers encarregats de reprimir les pirateries i al 1664 una expedició naval sota comandament del duc de Beaufort va desembarcar a la ciutat amb 8000 homes dirigits pel comte de Gadagne, i la va ocupar sense lluita (23 de juliol); però les divisions entre el cap de la flota i el cap dels soldats van paralitzar les obres defensives i un exèrcit enviat des Alger va poder arribar amb artilleria; el foc d'artilleria va obligar als francesos a reembarcar el 31 d'octubre de 1664, havent tingut unes dos mil baixes. Una guarnició otomana es va establir a la ciutat de manera permanent per prevenir nous atacs, però la guarnició era poc important i els cabilencs eren els amos de la ciutat i els soldats restaven tancats a la fortalesa.

Els deys (governadors otomans) no es volien enfrontar amb els cabilencs, l'ajuda dels quals necessitaven per obtenir el material per les construccions navals; els deys es van valer dels marabuts locals, de la família dels Mokrani, per obtenir el que necessitaven; Al-Hadjdj Abd al-Kadir va ser nomenat marabut de Djidjelli de manera hereditària el 1755.

La revolta dels cabilencs el 1803 va posar en perill la represa de l'activitat comercial esbrinada als darrers anys. El marabut Bu Dali (Al-Hadjdj Muhammad ben al-Harsh) va atacar la ciutat i la guarnició otomana va fugir. Bu Dali va prendre el títol de sultà i va nomenar governador de la ciutat a un dels seus partidaris amb el títol d'agha; l'almirall Hamidu (Rais Hamidu) fou enviat pels otomans a castigar la revolta i va bombardejar la ciutat sense resultat (1805); finalment els habitants es van revoltar contra el sultà i es van sotmetre al dey otomà (1806) que va instal·lar a la ciutat una nova guarnició.

El 1830, a la caiguda del govern d'Alger, Djidjelli fou altra vegada independent sota el seu dey. El pillatge d'un edifici comercial francès va induir als francesos (al governador general d'Algèria, general Valée) a ocupar la regió, entrant a la ciutat el 23 de maig de 1839. No obstant la guarnició francesa que va quedar a la ciutat va quedar aïllada pels cabilencs que dominaven tota la rodalia. La situació no va canviar fins a la submissió de les tribus cabilenques de la Petita Cabília pel general Saint Arnaud, el 1851 i fou incorporada al departament de Constantina, districte de Bugia. Destruïda per un terratrèmol el 1856, la ciutat fou reconstruïda pels francesos.

Des llavors fou una petita ciutat secundària de l'Algèria francesa. El 1955 fou capçalera d'un districte i el 1958 va passar com a districte al nou departament de Bugia, segregat de Constantina, però fou retornat al departament original el 1959 quan el departament de Bugia fou suprimit. L'1 de juny de 1974 amb el nom de Jijel, fou convertida en capital del departament (wilaya) de Jijel, creat aquell dia.

Referències[modifica | modifica el codi]

Coord.: 36° 48′ N, 5° 46′ E / 36.800,5.767