La volta al món en vuitanta dies

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquest article tracta sobre la noveŀla. Vegeu altres significats a «La volta al món en vuitanta dies (desambiguació)».
Coberta de la primera edició del llibre en francès l'any 1873.

La volta al món en vuitanta dies (en francès Le tour du monde en quatre-vingts jours) és una novel·la d'aventures de l'escriptor francès Jules Verne (1828-1905), que fou escrita l'any 1872, el mateix any en que es situa l'acció, i publicada l'any 1873. A la història, Phileas Fogg, de Londres i el seu empleat Passepartout fan un intent de circumval·lar el món en vuitanta dies per una aposta de 20.000 lliures feta amb els seus amics del Reform Club de Londres. Les innovacions tecnològiques del segle XIX havien obert la possibilitat de circumnavegar el món ràpidament i la perspectiva fascina Verne i el seu públic. El llibre podria haver estat inspirada per les accions de l'empresari i explorador americà George Francis Train que va aconseguir realitzar aquesta empresa l'any 1870.

Taula de continguts

Trama [modifica]

Phileas Fogg és un home ric, reservats, solter, amb uns hàbits molt regulars i metòdics. Mai deixa revelar cap emoció i proporciona tranquil·litat sent extremament calculador i silenciós. La font dels seus recursos econòmics es desconeguda, sense molt luxe porta una vida molt metòdica. Acomiada el seu antic criat, James Foster, per haver portat l'aigua per fer-se la barba dos graus més fred del previst, contracta Passepartout, un francès al voltant de la trentena, intel·ligent i afectuós amb el seu amo. Més tard al Reform Club, on Fogg és soci i on cada dia arriba caminant femt-hi el mateix nombre de passes, tindrà una discussió amb altres cinc socis, sobre un article al The Daily Telegraph que destaca el fet que gràcies a l'obertura d'una nova línia de ferrocarril a l'Índia serà ara possible donar la volta al món en 80 dies, aquest fet provocarà una juguesca econòmica que provocarà l'inici de les aventures de Fogg i la seva volta al món.

Itinerari del viatge [modifica]

El viatge narrat comença 2 d'octubre de 1872. Phileas Fogg, acompanyat pel seu criat, tracta de trepitjar exclusivament territori britànic durant quasi tot el viatge; cosa no gaire complicada en aquella època ja que l'Imperi britànic es trobava en el seu moment de màxima expansió.

El viatge va seguir l'itinerari previst al diari The Daily Telegraph i que va suposar la base de l'aposta.


Mapa del viatge. Els límits geografics del països són de de l'època.
Blau: Vaixell a vapor Negre: Ferrocarril Groc: Altres mitjans
Londres a Suez ferrocarril i vaixell de vapor 7 dies
Suez a Bombai vaixell de vapor 13 dies
Bombay a Calcuta ferrocarril i elefant 3 dies
Calcuta a Hong Kong vaixell de vapor 13 dies
Hong Kong a Yokohama vaixell de vapor 6 dies
Yokohama a San Francisco vaixell de vapor 22 dies
San Francisco a Nova York ferrocarril i trineu 7 dies
Nova York a Londres vaixell de vapor 9 dies
Volta al món Total 80 dies

Aclariment [modifica]

A diferència del que es pensa, Phileas Fogg no va viatjar mai en globus, es confon amb una altra novel·la de Jules Verne[cal citació].

Temes tractats a la novel·la [modifica]

  • La fidelitat entre d'altres exemples quan Phileas renúncia al seu viatge per anar a salvar Passepartout que està presoner dels Sioux)
  • La importància de l'honor i de la paraula donada.
  • L'excentricitat i la flegma.
  • La diversitat cultural, la cultura de les diferents persones que troben durant el seu recorregut.
  • Consideracions sobre el concepte de distància i la seva reducció provocada pels nous mitjans de comunicació.

Personatges [modifica]

  • Phileas Fogg: un home de l'alta societat anglesa i protagonista del llibre. Personatge fred i calculador.
  • Jean Passeportout: criat francès de Fogg i al contrari que aquest molt espontani i eixelebrat.
  • Fix: inspector de Scotland Yard, implacable perseguidor de Fogg per tot el món.
  • Mistress Aouda: jove dama que Fogg deslliura i salva de morir cremada en l'Índia, l'acompanya en la resta del seu viatge i de la qual acaba enamorat sent el principal "premi" de la seva volta al món.
  • Sir Francis Cromarty: Militar de l'exèrcit britànic en l'Índia, que comparteix viatge i aventures per aquest territori.
  • James Forster: anterior criat de Fogg abans de contractar a Passepartout. Acomiadat per dur A Fogg l'aigua per a rentar-se amb 2 graus de diferència.
  • Andrew Stuart - John Sullivan -Samuel Fallentin - Prens Flanagan - Gauthier Ralph: els 5 socis del Reform-Club que discuteixen amb Fogg sobre la possibilitat de fer la volta al món en 80 dies i que finalitzarà amb una aposta de 20.000 lliures.
  • Jutge Obadiah i secretari Oysterpof: que jutgen als protagonistes en Calcuta.
  • John Bunsby: patró de la ”Tankadera”, goleta que els transporta de Hong Kong a Xangai. William Batulcar: propietari del circ al que ingressa Passepartout para poder viatjar als Estats Units.
  • Stamp Proctor: coronel que a San Francisco propina un cop de puny a Fix i està a punt de batre's en duel amb Fogg.
  • William Hitch: missioner que van conèixer en el tren viatjant en el “Ocean to Ocean”.
  • Mugde: conductor del trineu que van utilitzar en part del recorregut per Amèrica davant la falta de vies de tren.
  • Andrew Speedy: capità del “Henrietta”, vapor en el qual farien el trajecte de Nova York fins a Queenstown a Irlanda.
  • James Strand: autèntic lladre del banc d'Anglaterra.

La versió original del llibre [modifica]

  • Jules Verne, Le Tour du monde en quatre-vingts jours, sèrie Les Voyages extraordinaires, J. Hetzel, Paris, 1873.

Una reproducció d'aquesta edició es consultable a la pàgina web Gallica, la biblioteca digital de la Bibliothèque nationale de France.

Adaptacions [modifica]

Enllaços externs [modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: La volta al món en vuitanta dies

Obtingut de «http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=La_volta_al_món_en_vuitanta_dies&oldid=11552057»