Eannatum I

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Eannatum fou ensi de Lagash cap al 2470 aC a 2430 aC. Era fill (i successor) de Akurgal (Ukurgal) i net de Urnanshe. Va establir el primer imperi testimoniat històricament. El seu nom sumeri fou Eannatum però el seu nom "tidnu" (semita?) era Lumma.

Les seves primeres lluites foren contra Umma derrotant a Enakalle, ensi (rei) d'Umma, tradicional enemic de Lagash (els dos estats es disputaven la regió frontererea de Gu-edinna). Després va conquerir part de Sumer, incloent Ur, Nippur, Akshak (on va governar Zuzu), Larsa i Uruk (on va governar Enshakushanna); aquest darrer figura a la llista de reis sumeris. També devia conquerir Kix, ja que va prendre a més a més el títol de "Rei de Kix" juntament amb el d'"ensi de Lagash", simbolitzant segurament la seva aspiració a una hegemonia de la que no es coneixen els detalls, però que el va portar a combatre fins a Mari i Elam. El seu déu, en nom del qual deia actuar, era Ningirsu i quan ho va aconseguir es va titular com "El que sotmet a tots els països". Va construir nombrosos temples especialment a Lagash. Va reconstruir una ciutat anomenada Nina que podria ser la futura Nínive, on va construir diversos canals i reserves d'aigua.

L'anomenada estela dels voltors, avui dia al Louvre, es va trobar a Girsu, moderna Telloh (Iraq) el 1881. Està datada a la meitat del tercer mil·lenni.[1] Una altra resta és l'anomenat monument de la victòria, ja que commemora el triomf d'Eannatum sobre Enakalle d'Umma. Hi ha també diverses representacions de la guerra, una de les quals presenta al rei en el seu carro amb una arma corba a la mà dreta, formada per tres barres de metall junt amb uns anells, mentre els que el segueixen, amb elms al cap i llances a les mans, marxen al darrere; en una altra representació una figura, suposadament el rei, circula en carro durant la batalla; una altra imatge mostra el déu Ninurta (deïtat de la guerra) simbolitzant la protecció atorgada a Eannatum I si bé en un relat almenys el rei atribueix la seva victòria a Enlil, la deïtat tutelar de Lagash.[1]

El va succeir En-anna-tum I.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 Kleiner, Fred S.; Mamiya, Christin J.. Gardner's Art Through the Ages: The Western Perspective — Volume 1. 12a ed.. Belmont, California, USA: Thomson Wadsworth, 2006, p. 22–23. ISBN 0-495-00479-0. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Eannatum I