Josep Gregori de Montero i d'Alòs

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaJosep Gregori de Montero i d'Alòs
Biografia
Naixement1731 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort1815 Modifica el valor a Wikidata (83/84 anys)
Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental) Modifica el valor a Wikidata
Abat del monestir de Sant Cugat
1788 – 1815
Abat de Sant Esteve de Banyoles
1781 – 1789 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióreligiós, erudit Modifica el valor a Wikidata

Josep Gregori de Montero i d'Alòs (Barcelona, 9 de maig de 1731 – Sant Cugat del Vallès, 26 de març de 1815). Erudit benedictí.

Fill de Baltasar de Montero i González de Soria i Maria Anna d'Alòs i de Rius va ser batejat l'endemà a la parròquia de Sant Just.[1] Germà de Francesc de Montero i d'Alòs savi jesuïta i nebot de Josep Francesc d'Alòs i de Rius, Antoni d'Alòs i de Rius primer marquès d'Alòs i Manuel d'Alòs i de Rius.

Va estudiar al col·legi dels jesuïtes de la Rambla. Als tretze anys va entrar al monestir de Sant Pere de Besalú (1744), li va imposar l'hàbit fra Antoni d'Atmetller i de Montaner. Posteriorment va ingressar al monestir de Sant Pau del Camp, on va estudiar teologia i va arribar a ser un eminent teòleg i catedràtic distingit al mateix monestir. El 6 de maig de 1767, ingressà a l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.[2] Al cap de poc temps fou secretari general de l'ordre benedictina. El 6 d'octubre de 1781, fou escollit nou abat del monestir de Sant Esteve de Banyoles.[3] Tanmateix, no entra a la vila fins al dia 9 de juny de 1782 que va ser rebut per les principals personalitats de Banyoles.[3] L'any 1788 fou escollit abat del monestir de  Sant Cugat del Vallès, abans però va ser primer secretari i cambrer. Durant la seva etapa com abat al monestir van ocórrer diversos esdeveniments :

  • El 2 de setembre de 1789 es van traslladar les despulles de tots els monjos i abats que estaven enterrats en l'antiga sepultura de l'abat Bonaventura Gayolà.[1]
  • El 1790 es va escriure l'obra Memorias históricas del Real Monasterio de San Cucufate del Vallés pel monjo Benet de Moxó i de Francolí que ha permès conèixer molta informació de la història del monestir.
  • L'any 1808 va tenir lloc davant les portes del monestir una terrible batalla de l'anomenada Guerra del Francès on el general francès Deveaux va patir una derrota.

La Biblioteca de Reserva de la Universitat de Barcelona conserva diverses obres que van formar part de la biblioteca personal de Montero,[4] així com un exemple de les marques de propietat que van identificar els seus llibres al llarg de la seva vida.[5]

Obres[6][modifica]

  • 1765 publicà Enchiridion theologicum polemicum.[7]
  • 1766 Oracion funebre que en las solemnes exequias i funeral con que la fidelisima ciudad de Barcelona honró la amable i venerable memoria de ... Doña Isabel de Farnesio.

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Carreras i Bullbena, Joseph Rafel. Estudis biografichs d'alguns henemerits patricis qui il·lustren aquesta Academia. 13, 1928 (Butlletí de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona). 
  2. «Reial Acadèmia de Bones Lletres». www.boneslletres.cat. [Consulta: 29 octubre 2016].
  3. 3,0 3,1 Palmada, Guerau «El cerimonial d'entrada de l'abat de Banyoles durant els segles XVII i XVIII». Annals de l'institut d'Estudis Gironins, Volum 1, 2012, pàg. 251 -278.
  4. «Catàleg de les biblioteques de la UB/Fons Antic[Enllaç no actiu]». [Consulta: 29 abril 2020].
  5. «Base de dades Antics posseïdors: Montero i d'Alòs, Josep Gregori de, 1731-1815». [Consulta: 29 abril 2020].
  6. «Catàleg Col·lectiu del Patrimoni Bibliogràfic de Catalunya» (en català). [Consulta: 29 octubre 2016].
  7. de Montero i d'Alòs, Josep Gregori. Enchiridion theologicum polemicum: complectens historica, scholastica et Dogmatica. 


Precedit per:
Ignasi de Francolí de Sabater
Abat de Sant Esteve de Banyoles
1781 - 1789
Succeït per:
Ignasi de Gras de Taberner
Precedit per:
Eustaquio de Azara i de Perera
Abat de Sant Cugat del Vallès
1788 - 1815
Succeït per:
Andreu Casau i Torres