Abadia de Sant Pere de Moissac

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
La portalada sud romànica. A dalt campanar gòtic

L'abadia de Saint-Pierre de Moissac és un conjunt arquitectònic religiós on hi destaquen les seves extraordinàries escultures romàniques. Estava situat a Aquitània prop del límit del Carcí. L'abadia, fundada al segle VII, va estar lligada el 1047 a la poderosa abadia de Cluny i va esdevenir, des del segle XII, el més eminent centre monàstic del sud-oest de França. Si l'abadia i el claustre ofereixen un exemple destacable de barreja dels estils romànic i gòtic, és el timpà de la portada sud que constitueix la veritable obra mestra de Moissac.

Timpà[modifica | modifica el codi]

El timpà de la portalada sud
Detall portalada

Executat al segle XII, il·lustra la visió de sant Joan de l'Apocalipsi en una profusió de detalls expressius.

Construït entre el 1110 i 1130, presenta en el seu centre un Crist en majestat amb els peus descansant sobre el mar de cristall. Aquesta figura, correntment utilitzada per a la decoració dels timpans romànic, està envoltada dels símbols dels quatre evangelistes (Marc, Mateu, Lluc i Joan), mentre que els vint-i-quatre vells de l'Apocalipsi es troben en la part baixa i sobre els costats de l'escena.

El hieratisme dels personatges, el caràcter irrealista de certes postures i del tractament dels recoberts, la manca de llibertat de les figures respecte al quadre són dels trets característics de l'escultura romànica. La delicadesa dels relleus i la dimensió pictòrica de certs detalls accentuen l'encant i la dimensió espiritual del conjunt, veritable obra mestra de l'art romànic. La llinda i les arquivoltes són adornades de motius vegetals. La llinda sembla ser un vestigi romà emprat de nou.

L'entrefinestra monòlit és adornada d'animals entrellaçats, tres parelles de lleons i lleones entrecreuades, col·locades sobre un fons vegetal, se superposen sobre la cara aparent de l'entrefinestra; les cares laterals representen sant Pau i el profeta Isaïes. Els dos apòstols sant Pere i sant Pau són probablement una al·lusió a la relació de Moissac amb l'abadia de Cluny, sota la protecció d'ambdós.

Els costats del porxo també són esculpits. Els relleus de la dreta ensenyen, sobre tres registres : l'Anunciació i la Visitació, l'Adoració dels Mags i la Presentació al Temple, la Fugida d'Egipte i la Caiguda de les ídols. El costat oposat il·lustra la paràbola del pobre Llatzer i del ric dolent, consagrat als suplicis infernals reservats als luxuriosos i als avars, que figura en la part inferior.

Claustre[modifica | modifica el codi]

Claustre
Interior de l'església amb les sanefes pintades als murs típics de la regió

Una inscripció permet datar el claustre molt precisament de 1100. Amb unes dimensions de 31 m per 27 m, està constituït per quatre galeries tallades de les quals les arcades recauen sobre una sèrie de columnes de marbre. La carcassa de fusta del cobert descansa sobre un mur nu. Conté 116 columnes diferents amb una alternança de columnes senzilles i dobles que suporten les arcades de les seves quatre galeries.

Els seus capitells historiats, esculpits sobre quatre cares, veritables obres mestres de l'escultura romànica, que il·lustren temes del Gènesi, Infantesa del Crist, Miracles de sant Benet, temes florals o estilitzats, de personatges o d'animals, etc. són entre els més bonics del sud de França.

Les arcades són interrompudes en els angles i en el centre per pilars quadrats en maó revestits de plaques de marbre esculpides. Vuit d'ells, als pilars d'angle, representen apòstols. Vuit dels dotze apòstols, identificats per inscripcions, són esculpits de dos en dos a cadascun dels quatre angles: Pere i Pau al sud-est, Jaume i Joan al nord-est, Felip i Andreu al nord-oest, Baromeu i Mateu al sud-oest. Un novè apòstol, Simó, està representat sobre el pilar central de la galeria occidental, costat oest. Potser anteriorment es trobava, amb els altres tres apòstols avui desapareguts, sobre els pilars d'un pòrtic que va emmarcar fins al segle XVIII una bonica font a l'angle nord-oest del pati. Un altre representa Durand de Bredons, primer abat clunisenc de Moissac (1048 – 1072).

A l'angle sud-oest, una escala condueix a la sala alta, després a la teulada d'on es descobreix una bonica vista, sobre la ciutat i més enllà sobre la vall del Tarn i els vessants del Moissagais, sobre el claustre mateix.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Abadia de Sant Pere de Moissac


Coord.: 44° 06′ 20″ N, 1° 05′ 05″ E / 44.105611,1.084611