Fundació Balmesiana
 El doble edifici de la Balmesiana  | |
| Dades | |
|---|---|
| Tipus | fundació |
| Forma jurídica | fundació |
| Història | |
| Creació | 1923 |
| Governança corporativa | |
| Seu |
|
La Fundació Balmesiana és una institució dedicada a la promoció i difusió de la cultura catòlica, amb seu al Palau de la Balmesiana, davant de la plaça del Vuit de Març de Barcelona. Entre les entitats que alberga es troben l'Institut Filosòfic de Balmesiana i l'Institut Sant Tomàs, que tenen com a òrgan de difusió la Revista Espíritu.[1] Disposa d'una biblioteca amb més de 50.000 volums.[2]
Història[modifica]
El 1923, el sacerdot jesuïta Ignasi Casanovas va crear la Biblioteca Balmes com una secció de l'obra pia Foment de Pietat Catalana, fundada per mossèn Eudald Serra i Buixó el 1909.
Després de la Guerra Civil espanyola, les activitats de l'antic Foment de Pietat van ser assumides per dues fundacions canòniques i civils: la Fundació Balmesiana (successora de les activitats de la Biblioteca Balmes), que s'ocuparia de la promoció i difusió de la cultura catòlica, i la Fundació Cultura Religiosa (successora del Foment de Pietat), que mitjançant l'Editorial Balmes es dedicaria a publicar i difondre llibres de pietat, de litúrgia i d'espiritualitat. Mossèn Eudald Serra va dirigir-la fins a la seva mort (1967); el succeí Àngel Fàbrega i Grau i després Ramon Corts i Blay.
La direcció última de la Fundació està a càrrec d’un Patronat que presideix l'arquebisbe de Barcelona i n'és president un sacerdot de la Companyia de Jesús. Al pare Casanovas el van seguir com a presidents de la Fundació Balmesiana Fernando Mª Palmés, Cándido Dalmases, José O’Callaghan, Joan Roig Gironella -que va crear el 1951 l'Institut Filosòfic de Balmesiana- Pedro Suñer –que va crear el 2002 l'Institut Santo Tomás-, Josep Maria Benítez i Riera i, actualment, Héctor Vall.[3][4]
Un decret episcopal de gener de 2023 estableix la reestructuració de les entitats del Palau de la Balmesiana, amb la fusió de les diferents entitats que s'hi hostagen -Fundació Balmesiana, Fundació Cultura Cristiana i Fundació Joan Maragall- a fi de una nova fundació sota la direcció de l'arquebisbe amb el nom d'Institució Balmesiana. Les fundacions antecesssores tindrien continuïtat com a seccions de la nova entitat, amb les mateixes tasques i una coordinació accentuada.[5]
La seu de la Balmesiana[modifica]
L'edifici de la Fundació Balmesiana ocupa dos espais. El primer, construït entre 1919 i 1923 per albergar la seu del Foment de Pietat i actualment l'Editorial Balmes, consta de planta baixa i tres pisos, a més d'un pati central que hi aporta llum, i disposa un singular balcó de fusta llaurada en forma de tribuna.
Al segon, que dona al carrer Montsió, començat a construir el 1928 i acabat poc després del final de la guerra civil, es troba la Biblioteca Balmesiana, fundada el 1923 i integrada per llibres antics d'espiritualitat i uns 150 volums de la col·lecció particular de Jaume Balmes. Aquest edifici, juntament amb un dels elements més característics de l'equipament com és la seva capella, fou dissenyat per Joan Rubió i Bellver, un dels deixebles d'Antoni Gaudí.
A la planta baixa hi ha la Llibreria Balmesiana. Al principal és on hi ha la capella i un ampli saló d'actes, els volums dels quals ocupen gairebé la totalitat del primer pis. Al segon pis hi ha la biblioteca i al tercer hi va haver fa anys una residència sacerdotal. La capella és tot un tresor amagat, en part gràcies a l'escultura damunt el retaule que presideix l'espai, obra de Josep Llimona, i a les imatges de Déu i sant Joan, de Josep Maria Camps i Arnau.[6]
Referències[modifica]
- ↑ «El jesuita, la cantante y la guardia pretoriana - In saecula saeculorumIn saecula saeculorum». [Consulta: 17 abril 2017].
- ↑ «L'Arquebisbat de Barcelona impulsa la Facultat Antoni Gaudí d'Història de l'Església, Arqueologia i». La Vanguardia.
- ↑ Bohigas, Joaquim. «El gironí Pere Suñer deixa la direcció de la Balmesiana». Diari de Girona, 25-10-2008. [Consulta: 27 desembre 2020].
- ↑ «Fundació Balmesiana | Biblioteca Balmes». [Consulta: 27 desembre 2020].
- ↑ Editorial Balmes, "Resposta a l'article sobre l'estat de la Fundació Balmesiana i l'Editorial Balmes" (consulta 05/11/2023)
- ↑ Casinos, Xavi «El tesoro oculto de la Balmesiana. El edificio de la calle Duran i Bas esconde una espectacular capilla considerada una de las obras maestras de Rubió i Bellver, discípulo de Gaudí y autor del puente gótico de la calle del Bisbe». La Vanguardia, 05-08-2017 [Consulta: 4 octubre 2022].