Uriel Bertran i Arrué
 |
Aquesta pàgina o secció és sospitosa de no respectar la neutralitat del punt de vista. El seu contingut actual és sospitós de no ser objectiu. Vegeu la discussió per a més informació. Aquest avís es pot treure una vegada s'hagi trobat un consens sobre els punts discutits. |
| Uriel Bertran i Arrué | |
|---|---|
 |
|
|
Líder (conjuntament amb Alfons López Tena i Antoni Strubell i Trueta) i Secretari General de Solidaritat Catalana per la Independència
 |
|
| En el càrrec | |
| Assumpció del càrrec 20 de juliol de 2010 |
|
| Precedit per | Nou càrrec |
|
|
|
| Mandat 16 de desembre de 2010 – 25 de novembre de 2012 |
|
|
|
|
| Naixement | 11 de juliol de 1976 Badalona (Barcelonès) |
| Partit polític | Esquerra Republicana de Catalunya (1993-2010) Solidaritat Catalana per la Independència (2010-actualment) |
| Professió | economista i polític |
Uriel Bertran i Arrué (Badalona, 1976) és un economista i polític català. Des de 2007 fins a 2010 va liderar Esquerra Independentista, un corrent intern d'ERC que proposava un canvi d'estratègia del partit, més coherent amb la seva ideologia independentista, republicana i d'esquerres.
Actualment forma part del partit polític Solidaritat Catalana per la Independència, del qual és un dels creadors, juntament amb Joan Laporta i Alfons López Tena. En les eleccions al Parlament de Catalunya de 2010 va ser elegit diputat per la circumscripció de Barcelona.
Taula de continguts |
Joventut política [modifica]
El 1993, a disset anys, va fundar el Casal l'Estel de Badalona i va entrar a militar a les Joventuts d'Esquerra Republicana de Catalunya (JERC). L'any següent ho féu a Esquerra Republicana de Catalunya (ERC). Després d'alguns anys a l'executiva de la Regional 1 (Maresme, Baix Llobregat, Vallès i Barcelonès Nord), el 1997 fa el salt al nivell nacional en ser escollit Portaveu Nacional de les JERC, càrrec que revalidaria dues vegades fins a 2003.[1] Com a màxim dirigent de les joventuts, Bertran fou present a la direcció nacional d'Esquerra Republicana.
En aquesta etapa era membre també de l'Assemblea Antimilitarista de Catalunya, motiu pel qual es va declarar insubmís quan fou cridat a fer el servei militar. Això li valgué l'arrest dels tribunals militars.[1]
Polític [modifica]
A les eleccions catalanes del 16 de desembre del 2003 fou escollit diputat al Parlament de Catalunya per la llista d'ERC. Aquest partit, juntament amb el PSC i IC-V, va protagonitzar la primera alternança a la Generalitat després de vint-i-tres anys de presidència de Jordi Pujol (CiU). En aquell moment, Uriel Bertran abandonà el lideratge de les JERC, coincidint amb la proximitat de la seva majoria d'edat en aquella organització, per centrar-se en la política d'Esquerra.
El juliol del 2004, el Congrés Nacional del partit el va escollir com a Secretari Nacional d'Imatge i Comunicació. Des d'aquesta nova responsabilitat va dissenyar la campanya pel "no" al referèndum de l'Estatut d'autonomia del 2006, el qual havia estat sensiblement modificat pel Congrés espanyol respecte al que havia aprovat prèviament el Parlament català. Tornà a concórrer a les eleccions del novembre de 2006 i va ser elegit diputat una altra vegada.[2]
Però la pèrdua de dos diputats en aquella contesa, els mals resultats a les posteriors municipals del maig del 2007 i la manca d'ambició política del "Segon Tripartit" després de l'esgotament de la via estatutària el va empènyer a liderar un manifest intern dins d'Esquerra Republicana de Catalunya. Aquest manifest es féu públic el 5 de juny del 2007: exigia l'inici del procés per arribar a convocar un referèndum nacional sobre la independència de Catalunya i la convocatòria del Congrés Nacional del partit per debatre aquest projecte.[3] Joan Puigcercós l'obligà a dimitir de la Direcció d'Esquerra Republicana de Catalunya immediatament.[4]
Posteriorment, Uriel Bertran va liderar un corrent de pensament dins d'ERC anomenat Esquerra Independentista, en el qual hi havia també altres militants de renom, com l'economista Elisenda Paluzie, el professor de Dret Constitucional Hèctor López Bofill i la científica Pilar Dellunde. El seu objectiu era el rellançament d'ERC després de les reiterades davallades electorals.
El juliol del 2010 va crear, juntament amb Joan Laporta i Alfons López Tena, el moviment Solidaritat Catalana per la Independència, coalició política que es presentà a les eleccions al Parlament de Catalunya la tardor del 2010. En aquell moment va deixar de ser militant d'ERC.
Formació [modifica]
Bertran és llicenciat en Economia per la Universitat Pompeu Fabra i ha assolit el Diploma d'Estudis Avançats en Economia Aplicada. Ha fet estudis de grau mitjà al Conservatori Superior de Música de Barcelona i té el títol de tècnic d'esport de base, atorgat per la Generalitat de Catalunya. L'any 1993 va rebre el Premi CIRIT de foment a l'esperit científic del jovent i ha treballat com a economista a l'empresa Condis a Badalona (1997-2000).
A part de la seva feina com a diputat al Parlament de Catalunya, actualment és professor associat de la Facultat d'Economia i Empresa de la Universitat de Barcelona.[1] També ha impartit cursos a la Universitat Catalana d'Estiu. Sovint escriu a diverses publicacions catalanes, com ara l'Avui, El Punt, El Periódico de Catalunya i El Temps.
Obres [modifica]
- Bertran, Uriel; Talamoni, Jean-Guy; Sale, Gavino. De l'autonomia a l'autodeterminació. Llibres de l'Índex, 2006. ISBN 84-96563-19-7.
- Bertran, Uriel; López Bofill, Hèctor. Montenegro sí, Catalunya també. Ara Llibres, 2006. ISBN 978-84-962018-3-5.
- Bertran, Uriel; López Bofill, Hèctor; Dellunde i Calvé, Pilar [et al]. Independència 2014. El full de ruta d'Esquerra Independentista. Dux Editorial, 2007. ISBN 978-84-935933-2-2.
Notes [modifica]
Enllaços externs [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Uriel Bertran i Arrué |
- Bloc personal d'Uriel Bertran
- Bertran al web del Parlament
- Esquerra Independentista
- Solidaritat Catalana per la Independència
| Càrrecs en partits polítics | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Nou càrrec |
Líder (conjuntament amb Alfons López Tena i Antoni Strubell i Trueta) i Secretari General de Solidaritat Catalana per la Independència 20 de juliol de 2010 – actualitat |
Succeït per: continua en el càrrec |
