Catalanitat de Cristòfor Colom

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
De la sèrie d'articles sobre
Cristòfor Colom
Firma-colon.JPG
Monument a Colom a Barcelona.
Detall del Mapa de Cresques Abraham de 1375.
A l'esquerra es veu la firma de Colom com XpoFERENS (1504), a la dreta la seva firma com "Al Almirant"(1498), en ambdós casos amb l'anagrama.[1]

La tesi de la catalanitat de Cristòfor Colom, que ha estat defensada per diversos historiadors al llarg dels anys, està enfrontada a la majoritàriament acceptada tesi genovesa. S'ha afirmat que podria haver nascut a Gènova o a Sardenya, però de família originària catalana, o bé a l'Empordà, Girona, Tarroja de Segarra, Sant Boi de Llobregat, Barcelona, Tortosa, Lleida, Eivissa o Felanitx.

Algunes de les afirmacions són acusades de meres conjectures, o de ser proves circumstancials sense documentació que la suporti, encara que en conjunt l'argumentació sobre la tesi de la seva catalanitat presenta algunes respostes als misteris que envolten Colom i, presumptament, resolen algunes llacunes i formen una alternativa a la tesi genovesa.

Arguments de les tesis[modifica | modifica el codi]

Encara que diferents investigadors arriben a diferents conclusions sobre l'origen exacte i la identificació de Colom, hi ha una sèrie d'arguments comuns en la tesi sobre la seva catalanitat.

Context històric i marítim al segle XV[modifica | modifica el codi]

Context polític de les nacions ibèriques al segle XV[modifica | modifica el codi]

Els regnes ibèrics, a la segona meitat del segle XV van viure immersos permanentment en guerres i conflictes armats de diferents intensitats.

Retrat del Rei Pere IV de Catalunya
  • A Portugal, (1448-1449) es declara una guerra civil entre el nou rei Alfons V, i el seu oncle, l'ex-regent de Portugal, Pere de Coimbra, que acaba amb la mort d'aquest a la batalla d'Alfarrobeira.
  • El 1460 esclata la primera guerra civil catalana entre el rei Joan II, i la Generalitat que defensà els drets de Carles de Viana. El rei capitula el febrer de 1461 amb la Concòrdia de Vilafranca, acceptant nomenar successor Carles, qui morí el 23 de setembre d'aquell mateix any d'una pleuresia.
  • El 1462 esclatà la revolta dels remences contra la Generalitat, i Joan II es posiciona a favor dels remences, i hipoteca el Rosselló i la Cerdanya a canvi del suport militar francès. La Generalitat aleshores ofereix la corona al rei Enric de Castella, el qual no l'accepta després d'aconseguir de Joan II la seva renúncia als drets al tron de Castella. Aleshores la Generalitat nomenà rei a Pere el Conestable (1464-1466), qui va fer presoner Roderic de Bobadilla a la batalla de Gelida, però mor a Granollers el 1466.
Retrat del Rei Rainer d'Anjou de Catalunya i Provença
  • La Generalitat oferí el tron a Reiner de Provença (1466-1472. Un cop mort Reiner la Generalitat capitulà (16-10-1472), sis dies després de morir el seu president Francesc Colom i Bertran. Malgrat això, els marins de la família Colom continuaren la guerra per mar contra les naus joanistes fins a 1474.
  • El 1465, una part de la noblesa castellana nomenà rei l'infant Alfons i mantingueren una guerra civil contra el rei Enric IV fins que morí l'infant el 1468 i, aleshores, nomenaren reina Isabel de Castella. Aquesta aconseguí del seu germà que la nomenés hereva a canvi d'acabar amb les hostilitats. Però Enric, el 1470 canvià el seu testament a favor de la seva filla Joana.
  • En morir el rei el 1474, esclatà una altra guerra civil entre els partidaris d'Isabel, recolzada pel seu marit Ferran d'Aragó, i Joana, recolzada pel rei de Portugal, Alfons V. Aquesta guerra acabà amb el triomf militar de Ferran sobre Alfons, el 24 de setembre de 1479.
Rendició de Granada a Ferran el Catòlic
  • El 1479 morí Joan II d'Aragó.
  • De 1482 a 1486 esclatà una nova revolta remença a Catalunya, que Ferran II donarà per acabada amb la Sentència Arbitral de Guadalupe.
  • També el 1482 els ja reis de Catalunya-Aragó i Castella-Lleó emprenen la conquesta conjunta del regne de Granada, que acabà el gener de 1492 amb la rendició de Boabdil.
  • Per completar aquest període, els reis catòlics, decreten el 1492 l'expulsió dels jueus dels seus regnes a partir del 3 d'agost de 1492, amb la prohibició d'emportar-se or, plata o moneda de curs legal. La data màxima d'expulsió coincideix amb la data en què Colom salpà cap a Amèrica.

Navegacions atlàntiques d'abans de 1492[modifica | modifica el codi]

Mapa Cresques de 1375, detall: Jaume Ferrer
  • La Concòrdia de Monteagudo entre Castella-Lleó i Catalunya-Aragó repartia la costa nord d'Àfrica, de Gibraltar a l'Est pels catalans i cap a l'Oest pels castellans. Malgrat això l'any 1331 ja existia una comunitat de franciscans catalans a Telde, i el 1351 bisbat, creat pel Papa d'Avinyó Climent VI.
  • Al mapa Cresques de 1375 poden llegir-se els noms de totes les illes Canàries, i també el mapa Cresques ens parla d'una expedició de Joan Jacme Ferrer per la costa oest d'Àfrica, que partí cap al riu d'or el 10 d'agost de 1346.[2][3]
  • El 1415 els portuguesos conquereixen Ceuta.
  • El 1420, Jacomé de Mallorca, personatge no identificat,[4] és cridat per Enric el Navegant de Portugal, per a dirigir l'escola nàutica de Sagres
  • A partir d'aquí els portuguesos emprenen la conquesta del Marroc, Kasr al-Kabir (1458), Tànger i Arcila (1471), Azemmur i Mazagan (1502), i Safi (1508). La butlla de Calixt III de 1456 atorgà a l'Orde de Cristo, la jurisdicció espiritual de les illes, ports, terres i llocs, des del cap de Bojador fins a Guinea. A partir d'aquí els portuguesos es dediquen al mercat d'esclaus de Guinea, usant com a base el fort de Sao Jorge da Mina.
Carta dels Consellers de Barcelona a Ferran II informant que un corsari anomenat Vicens Anes Pinçon de la Vila de Pals ha atacat Barcelona 1479.
  • Els mariners de Palos de la Frontera començaren treballant pels portuguesos, i afegint-se al nou negoci amb autorització del rei de Portugal, o fent el corsari contra les naus portugueses, segons com estiguessin les relacions polítiques entre Portugal i Castella. Tot això va fer que es desenvolupés a la vila una indústria marítima. Existeixen dues constàncies documentals que els Pinzón feren accions corsàries a la Mediterrània. La primera és la famosa carta de 1479 dels Consellers de Barcelona a Ferran en la que l'informen d'un atac corsari al port de Barcelona per part d'un tal Vicens Anes Pinçon, de la vila de Pals. L'altre és un atac a un balener eivissenc pel qual els Pinzón van anar a judici.
  • En el tractat d'Alcaçovas de 1479 reparteix els territoris de l'Atlàntic entre Portugal i Castella. Els portuguesos mantenen el control sobre Guinea, la Mina d'Or, Madeira, les illes Açores, Flores i Cap Verd. A Castella se li reconeix la sobirania sobre les illes de Canàries. I també atorga a Portugal l'exclusivitat de la conquesta del Regne de Fes.
  • Al gener de 1488, Bartomeu Dias, arriba al cap de Bona Esperança (acompanyat segons alguns historiadors per Bartomeu Colom).

Formació d'en Cristòfor Colom[modifica | modifica el codi]

L'enumeració de les seves competències humanístiques i científiques demostren que Cristòfor Colom no podia ser la mateixa persona que el llaner de Gènova Cristoforo Colombo.

Coneixements humanístics[modifica | modifica el codi]

Coneixements científics[modifica | modifica el codi]

Mapa de Zuane Pizigano de 1424
  • Cristòfor Colom va observar la declinació magnètica amb la longitud, o sia que la desviació de l'agulla de la brúixola augmenta cap a l'est (i la va anomenar nord-estar) o cap a l'oest (i la va anomenar noruestar).[10][11]
  • Una prova dels coneixements científics que tenia és que obtenia la longitud d'un lloc tenint en compte la desviació de l'agulla.[12][13]
  • Llegint el Diari de bord es pot concloure que en Colom tenia cartes nàutiques, la procedència de les quals no coneixem, en què hi havia dibuixades unes terres més enllà d'unes illes.[14][15] A les cartes la distància al Nou Món era la real: 2.800 milles.[16]
Mapa de Fra Mauro de 1459
  • En una carta al rei del 1501, escriu: "De molt curta edat vaig entrar a la mar navegant i ho he continuant fent fins avui. El mateix art inclina a qui el segueix a desitjar saber els secrets d'aquest món. Tot el que fins avui es navega jo ho he caminat. Tracte i conversa he tingut amb gent sàvia, eclesiàstics i seglars, llatins i grecs, jueus i moros, i amb molts altres. En la marineria em va fer Nostre Senyor abundós; d'astrologia em donà el que abastava, i així de geometria i aritmètica, i enginy a l'ànima i les mans per a dibuixar esfera, i, en ella, ciutats, rius i muntanyes, illes i ports, tot al seu propi lloc". Adjuntà a aquesta carta una certa figura rodona o esfera, segons diu Bartolomé de las Casas.[17][18]
  • En el primer viatge, Cristòfor Colom seguí la ruta del paral·lel 28. Les modernes "Pilots Charts" ens ensenyen que el paral·lel 28 és el dels vents alisis, és a dir, el dels millors vents cap a ponent entre gener i setembre; encara en l'actualitat els velers segueixen aquesta ruta. En canvi, en el viatge de tornada del 16 de gener de 1493, malgrat l'opinió dels altres capitans, va fixar rumb N 1/4 NE en comptes de, simplement, navegar cap a l'est, i canvià el rumb en arribar al paral·lel 38°N, en una longitud 50ºO. Aquesta manera de procedir també està indicada en les modernes "Pilot Charts": per tornar d'Amèrica entre gener i setembre s'ha de navegar entre els paral·lels 36° i 39°.[19]
Mapa de Herricus Martellus, de 1490, on es poden apreciar les costes de Sud-amèrica com si fossin de l'est de l'Àsia
  • A la relació del tercer viatge (1498) Colom escriu (resum): "Jo sempre vaig llegir que el món, terra i aigua, era esfèric... i m'he adonat que és rodó de la forma que escriuen, però en forma de pera, i el mugró d'aquesta forma està sobre la línia equinoccial...". El satèl·lit americà Vanguard I confirmà aquesta observació, i el CSIC en un informe diu que "... l'harmònic del tercer ordre és el responsable d'aquesta forma de pera de la Terra". Colom se'ls avançà 470 anys.[16][20]
  • A la mateixa relació del tercer viatge, diu "a les Açores... les naus van alçant-se cap al cel com si pugessin".[21] L'Observatori Astrofísic Smithsonian de Massachussets, a partir de 40.000 observacions de tres satèl·lits, van arribar a la conclusió que "al mar dels Sargassos hi ha una depressió de -30 metres, en el Carib de -50 metres, i prop d'Anglaterra una corba de nivell de +50 metres.[16]
  • El repartiment de les Índies fet pel Papa amb la butlla Inter Caetera seguí el consell que donà en Colom als reis, com ho confirma la mateixa reina Isabel en una carta a Colom on li diu "... la ratlla que vós vàreu dir que havia de venir en la butlla del Papa...".[22]
Globus terraqui de Martin BenHaim, de 1492
  • Jaume Ferrer de Blanes, el millor cartògraf del seu temps i un dels negociadors del Tractat de Tordesillas,[23] en una carta escrita l'agost de 1494 al rei Ferran diu "...i si en aquesta determinació meva, algú sembla veure alguna errada, sempre em referiré a la correcció dels que saben i comprenen més que jo, especialment l'Almirall de les Índies, el qual, tempore existent, en aquesta matèria més que ningú més sap; perquè és gran teòric i admirablement pràctic, com les seves memorables obres manifesten».[24]
  • De la seva coneixença i domini de les tècniques marítimes en donen fe els dos cops que els reis el consultaren sobre trajectes: El primer, sobre el trajecte a fer per la infanta Joana per casar-se amb Felip a Flandes, segons una carta del 18 d'agost de 1496 amb què la Reina Isabel li agraeix els seus consells. I el segon, en una altra carta, de 6 de febrer de 1502, en què Colom aconsella la Reina sobre el viatge de la princesa Margarita d'Àustria per a casar-se amb el príncep Joan.[24]
  • També en dóna fe el fet que va aconsellar al governador Ovando a no emprendre un viatge cap a la península perquè preveia un gran huracà. Ovando en va fer cas omís i la seva flota es va perdre.[24]

Un projecte de la Corona Catalano-aragonesa[modifica | modifica el codi]

Rebuda dels reis catòlics a Colom a Sant Jeroni de la Murtra
  • Les Capitulacions estan signades per Joan de Coloma, secretari de Ferran II i protonotari de la Corona d'Aragó, malgrat que la Concòrdia de Segòvia especificava que els funcionaris d'un regne no podien actuar a l'altre.[25] Està redactat a l'estil de la Reial Cancelleria de la Corona d'Aragó, amb divisions per capítols tancat amb la sentència plau a ses alteses, tal com es feia en els Capítols de Cort de les Corts Catalanes, i sense precedents en les capitulacions castellanes.[25]
  • La còpia cancelleresca de les Capitulacions es registra i s'arxiva a l'aleshores Arxiu Reial de Barcelona.[26] Junt amb l'original de les Capitulacions, es va entregar a Colom un passaport i una carta de recomanació a un Príncep sense posar el nom,[27] que es registren també a l'Arxiu Reial de la Corona d'Aragó[28] En canvi, els documents de després del segon viatge es registren al de Simancas.
  • Els càrrecs de Governador General i Virrei són típics de la corona aragonesa. A la corona castellana aleshores era inexistent el primer -amb el denominador de General- i poc conegut i no institucionalitzat el segon.[29] El càrrec d'Almirall, en canvi, era hereditari a Castella i no a la corona aragonesa, i si Colom demana que aquest càrrec sigui «a l'ús de l'Almirall de Castella» ho fa per demanar que sigui hereditari específicament.
Segons en Leopoldo de la Rosa, el nom de governador "sembla que no era molt corrent a finals del segle XV en la terminolgia de l'administració pública castellana".[30] L'Alfonso García Gallo és més rotund i, en analitzar els càrrecs de governador que els reis Catòlics van atorgar a En Cristòfor Colom, assegura que "aquests dos càrrecs [eren] desconeguts a Castella i existents, en canvi, a la Corona d'Aragó"[31]

Participació de catalanoparlants[modifica | modifica el codi]

  • Qui finançà l'operació és el jueu convers valencià Lluis de Santangel i Bessant (fill d'Azaries Ginillo), escrivà de ració de l'època, equivalent a l'actual conseller d'hisenda, amb 16.000 ducats catalans[32][33] (x374=sis milions de morabatins castellans),[34][35] prestats a compte de les rendes de la corona d'Aragó.[36] Posiblement tant l'escriva de ració com el secretari d'Aragó pensaren que treballaven per als regnes catalano-aragonesos.[37][38][39]
  • En el segon viatge acompanyen a Colom en Pere Bertran Margarit com a cap militar, el P. Bernat Boïl com a Vicari eclesiàstic, Fra Ramon Pané del Monestir de Sant Jeroni de la Murtra a Badalona.
  • És després que Colom hagi salpat en el segon viatge quan el Papa adjudica les noves terres a Castella. Això es fa per respectar el tractat internacional d'Alcaçovas entre Portugal i Castella on es repartien l'Atlàntic.

Diferències amb el Cristoforo Colombo genovés[modifica | modifica el codi]

  • La tesi de la genovesitat de Cristòfor Colom es basa en els testimonis dels contemporanis de Colom, i del mateix almirall. Per donar suport a aquesta tesi, el Ministeri d'Instrucció Pública italià va compilar més de 200 documents notarials genovesos,[40] sense signatura de cap classe ni cap informació rellevant -a part que el seu pare era teixidor o boter-, i uns sis que esmenten Cristòfor. Sobre aquests documents, la madrilenya Maria Virginia Costa de Abaria exclama: "...documentos de Génova tan sospechosamente abundantes que hacen pensar si la pobreza de Domenico se debería a la cantidad de minutas notariales que pagaba".[41]
  • Sis documents genovesos datats entre 1470 i 1473 de l'Arxiu del Stato de Genova, l'anomenen llaner, i al seu pare teixidor i cardador.[42] L'última notícia que se'n té a Gènova, i una de les dues presumptes proves documentals de la seva genovesitat, és el document Assereto, del 25 d'agost de 1479, en què un tal Cristoforo Colombo, ciutadà de Genova, assegura tenir vint-i-set anys i que marxarà l'endemà en direcció a Portugal.[43][44]
Carta dels Consellers de Barcelona a les poblacions del litoral, avisant d'un corsari anomenat Colom amb set naus armades.Oct-1473
  • En una carta al rei datada el gener de 1495, el mateix Colom afirma haver perseguit i atacat una nau anomenada Ferrandina a les ordres del rei Reiner: "A mi acaeció que el rey Reiner, que Dios tiene, me envió a Tunez para prender la galeaça Fernandina, y estando ya por la isla de San Pedro, en Cerdeña, me dixo una saltía que estavan con la dicha galeaça dos naos y una carraca...".[45] Aquests fets ocorregueren el 6 de setembre de 1472. Per tant, un noi que, en opinió dels estudiosos genovesos, el 1479 encara no havia navegat mai, set anys abans ja dirigia una flota de guerra, segons escriu ell mateix.
  • Tampoc es fa cap cita a la genovesitat d'en Colom en la carta que els ambaixadors genovesos a Barcelona envien a la Signoria de Gènova, ni Fernando Colom va ser capaç de trobar a Gènova cap parent del seu pare. Nicolao Grimaldi, príncep genovès de Salerno, declarà el 1594 que no coneixia cap genovès anomenat Colom ni Colombo. Ni tampoc Uberto Foglietta, en el seu llibre "Della Republica di Genova", esmenta Colom en la llista de capitans de mar famosos.[46]
  • Les lleis castellanes prohibien expressament que cap estranger tingués càrrecs públics.[n. 1]
  • Els historiadors hispànics coincidien fins al segle XIX que Colom va morir tenint 70 anys,[48]"senectute bona"[49] o bé "de hedad de setenta años"[50] perquè així ho havien deixat escrit els historiadors coetanis. Si va morir el 1506, seria nascut el 1436, i no el 1451 com el Cristoforo Colombo genovès.[51]
  • En tots els documents castellans d'abans de 1492 Colom és anomenat indistintament Colomo o Colom, però mai Colombo.[52]

Cognom Colom[modifica | modifica el codi]

Els primers colons del Nou Món, Americae, Teodor de Bry, 1559.

En vida del navegant ja es va utilitzar la forma Colom.[53] És a partir de la signatura de les Capitulacions que passa a anomenar-se generalment Colon (sense accent). L'historiador Fernández de Oviedo, cronista d'Índies el 1532, torna a usar preferentment Colom.

També sobre el cognom reblar que les 17 edicions de la Carta al Rei, a Santangel i Gabriel Sanxis del 15 de febrer de 1493, en totes elles el cognom és escrit Colom, tant en les castellanes, les latines com les dues alemanyes.Segons Porter en totes el nom del descobridor és escrit Colom, amb m. I totes elles van dirigides al rei (rex hispanorum), .[54] excepte l'impresa a Valladolid que especifica "por sus Altezas". .[55]

Ulloa destaca que Colom és un cognom català, de diverses famílies notables de l'època, i l'origen fonètic més probable del castellanitzat Colón.[56]

Llengua de Colom[modifica | modifica el codi]

Anotació d'Hernando Colom a l'Índex de la Biblioteca Colombina on registra la carta a Lluís de Santàngel, en catalan.

Colom va escriure majoritàriament en castellà, fins i tot en notes personals, dirigint-se als seus germans, a amics italians o al Banc de Gènova. També escrivia en llatí i només existeixen dues notes marginals en un italià deficient.[57]

Bartolomé de las Casas ja va assenyalar que Colom no coneixia bé el castellà i no era la seva llengua materna.[58] Segons Ramón Menéndez Pidal, Colom escrivia un castellà amb influència portuguesa après abans d'arribar a Castella, i descarta com a llengua materna el castellà, portuguès i gallec. A més, suggereix que potser parlava la lingua franca, la parla marinera del Mediterrani.[59]

Els autors que defensen aquesta tesi, afirmen que Colom també escrivia en català, però no s'ha conservat cap document. En un catàleg de la Biblioteca Colombina hi ha una anotació del seu fill Hernando on registra la carta enviada a Lluís de Santàngel i afegeix que estava escrita en català.[60] L'edició en alemany feta a Estrasburg el 1497 indica que és una traducció del català.[61]

Ulloa va assenyalar que en el lèxic castellà de Colom s'hi poden trobar catalanismes. Nito Verdera ha ampliat el lèxic a catalanismes d'origen nàutic, desconeguts fins a Colom en castellà, segons el Diccionario Etimologico Castellano de la RAE.[62] A més, assenyala la coincidència de fins a vint topònims colombins amb les illes Pitiüses (Margalida, Boca de Dragó, Punta de l'Arenal, ...).

L'enginyer lingüista Lluís de Yzaguirre i Maura aplica tècniques de lingüística forense i arriba a la conclusió que les interferències fonològiques en els escrits autògrafs de Colom corresponen a les d'un parlant del català oriental central. Estudi es basa en l'alt índex d'interferències i hipercorreccions donades per l'extensió del betacisme al segle XV, la neutralització de la o àtona en u i la vacil·lació entre essa sorda i essa sonora representades com s, ss, c o ç. Afegeix que això no implica necessàriament un origen en la Catalunya Vella, donada l'expansió de la Corona d'Aragó d'aleshores, però que la seva llengua materna explica l'aprenentatge i l'ús del castellà de Colom.[63]

Segons Mn. Gabriel Roura i Monserrat Sanmartí, experts en paleografia, la cal·ligrafia de Colom és d'una persona culta que utilitzava la lletra gòtica cursiva catalana amb gran precisió.[64]

Perfil de Colom[modifica | modifica el codi]

Probable retrat de Cristòfol Colom al Claustre de Sant Jeroni de la Murtra (Badalona)..
  • Colom lluità contra Joan II a la guerra civil catalana al servei de Reiner d'Anjou. Ho afirma ell mateix en una carta al rei Ferran de 1495,A mi acaeció que el rey Reiner, que Dios tiene, me envió a Tunez para prender la galeaça Fernandina, y estando ya por la isla de San Pedro, en Cerdeña, me dixo una saltía que estavan con la dicha galeaça dos naos y una carraca...[65]
  • Colom no podia ser un pobre teixidor genovès i casar-se amb la noble portuguesa Filipa Monis. Tant Jacques Heers,[66] com Ballesteros Beretta,[67] com Henry Harrisse[68] demostren que no va existir mai cap familia noble genovesa cognomenada Colombo. En canvi la seva nora, quan va voler que el seu fill Diego Colom Toledo ingresès a l'ordre d'Alcantara testificà que Cristòfor Colom era noble, d'acord amb les lleis i costums d'Espanya.[69] Els mateixos Reis l'anomenen Don a les Capitulacions, Novilem Virum al passaport i nobilem capitaneum nostrum a la carta al Gran Ka. Quan tornà del primer viatge li amplien les armes que soliades tener.
  • Colom coneixia grec, llatí, castellà, portuguès, català i hebreu.[7] Tenia grans coneixements astronòmics, geogràfics, matemàtics i bíblics. El seu mapa segueix la manera de fer de l'escola de cartografia catalana.[70]
  • En cap document oficial consta la seva nacionalitat, al contrari del que es féu amb els contractes d'altri: Fernando de Magallanes, portugues o Americo Vespucci, florentí.,[71] com a molt consta en algún rebut, i ell mateix es reconeix com a estranger, concretament com a "pobre estranjero enbidiado"[72] a Castella. En canvi Colom es refereix als reis catòlics com els seus «senyors naturals» (carta a Joana de la Torre)[73] i en Juan de la Cosa, en una carta a Colom de 1495 parla de "els nostres senyors" i "la nostra Spanya",[74][75] i en la carta a Gabriel Sanxis de 15 de febrer de 1493 parla, referint-se al rei Ferran, de pro felicissimo Rege Nostro (el molt feliç rei nostre).[76] Si era espanyol i no era castellà, havia de ser d'algun territori de la Corona d'Aragó.

Últimes aportacions[modifica | modifica el codi]

En els últims anys, la teoria catalana ha aconseguit bastir, mitjançant peritatges científics suficients proves que demostren la catalanitat d'en Colom:

  • Les anàlisis paleontològiques del professor Miguel Botella (U. de Granada) de les restes de Cristòfor Colom són les d'una persona de 50/70 anys en morir. Les de Diego Colom, germà de Cristòfor, certifiquen que en morir tenia 52/58 anys, i no 48 com hagués tingut el Giacomo Colombo genovès.[77]
  • Les anàlisis d'ADN de les restes de Sevilla de l'Almirall no coincideixen ni amb els Colombo ni amb els Colom analitzats. Això descarta el Colombo genovès, i abona la teoria catalana de què Colom no es deia realment Colom. Ja Lluis Ulloa va advertir que s'havia de buscar entre altres famílies, especialment els Casanova Colom.
  • La llarga llista de catalanades dels seus escrits, que fan que fins i tot segons el Diccionari Històric de la RAE Colom sia el primer a emprar molts vocables en castellà, essent tots d'origen clarament català.
  • Els topònims colombins, on l'absència de topònims genovesos o italians és flagrant, i en canvi la presència de topònims catalans, en la major part Pitiüsus és extraordinària.
  • El peritatge de Gabriel Roura, després d'estudiar les cartes autògrafes que es conserven de Colom, afirma que corresponen a algú que escriu amb lletra gòtica catalana. El Dr. Josep-David Garrido i Valls, Paleògraf, Arabista i Historiador, professor de la Universitat d'Alacant en el seu estudi sobre les cartes de Colom afirma que aquest usa una lletra "gòtica humanística" pròpia de l'orient peninsular en el segle XV.
  • El Dr. Lluís de Yzaguirre i Maura, de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona,en el seu treball "Aproximació lexicomètrica a les interferències de base fonològica en els escrits autògrafs de Cristòfor Colom", presenta els resultats de l'aplicació de les tècniques actuals d'anàlisi forense sobre el "corpus" de textos manuscrits consensuats com a autògrafs de Cristòfor Colom. El tractament informàtic de les grafies dels mots emprats per Colom en els seus escrits mostra vacil·lacions, en forma d'interferències i hipercorreccions, en l'ús de la "b" i la "v", i entre la "o" i la "u" en síl·laba àtona. Aquestes interferències serien pròpies d'un català de la zona oriental de Catalunya que s'esforça a escriure en castellà.

En conclusió podríem afirmar que si segons els forenses Colom va néixer l'any 1436, segons el seu fill va començar a navegar amb 14 anys, Colom va ser educat primerament a Marsella o voltants (Rei Renat d'Anjou), que als 14 anys va anar a viure a Eivissa on va aprendre a navegar, que la seva mare era catalana, doncs aquesta era la seva llengua materna, i que el seu pare era noble, si no difícilment el rei l'hagués nomenat Virrei, i encara menys amb el nom Colom.

Investigadors[modifica | modifica el codi]

La teoria catalana, no ha arribat a trobar documentació que reforci la seva argumentació, en part perquè el 1892 l'Església recollí tota la informació eclesiàstica sobre el personatge per a engegar la seva beatificació, i la té encara emmagatzemada a l'Arxiu de la Inquisició, i els historiadors no la poden estudiar pas. També tenen un Llibre de les Profecies no mutilat. Aquesta manca de proves s'explica per la constant manipulació històrica produïda a Espanya en les èpoques totalitàries, que dificulta molt als historiadors oficials mateixos d'escapar-ne.

Les úniques diferències entre els diversos autors són la ciutat d'origen o naixença de l'Almirall. S'ha afirmat que podria haver nascut a Gènova o a Còrsega, però de família originària catalana, o bé a l'Empordà, Barcelona, Tarroja de Segarra, Tortosa, Eivissa, o Felanitx.

Precedents de la tesi[modifica | modifica el codi]

Luis Ulloa afirma que persistia a Catalunya la convicció que l'origen de Colom tenia alguna connexió catalana.[78] Com antecedents, el tortosí Cristòfor Despuig en els seus Col·loquis (1557) ja escriu el cognom Colom. El cronista Pere Serra i Postius (1671-1748) en la seva Historia de Cataluña diu que el seu cognom era Colom, nascut al Genovesat però originari de Catalunya. A principi del segle XIX, En Colom va ser objecte d'estudi relacionant-lo amb el lul·lisme, destacant Mossèn Salvador Bové.[78]

  • Cristòfor Despuig escriu el 1557 a Los Col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa: «(Granada) jamai ses pogut conquistar fins que lo Rey d'Aragó D. Fernando segon hi ha posat les mans y la jornada de les Indies del mar Occéano que Christófol Colom, genovés, comensá i aprés acabaren Ferrando [sic] Cortés y Francisco Pizarro á la próspera fortuna del mateix Rey D. Fernando de Aragó per manament y orde del qual se comensase á de atribuir no gens als castellans.» La curadora de l'edició, l'Eulàlia Duran, diu en l'estudi introductori: "Despuig afirma que el descobriment d'Amèrica fet per Cristòfol Colom no comptà amb gens de participació castellana.".[79][80]
  • Jeroni Zurita, el 1579, en el cinquè volum dels Anales de la Corona de Aragón, afirma que Colom va oferir la descoberta d'Amèrica a Ferran II i al seu consell, i va dur a terme l'empresa amb tres naus petites que el rei li manà que armés.[81]
  • Als Fueros de Aragón, de 1585, s'afirma que el descobriment de les îndies i principi de la seva contesta es féu en el temps del serenísim Rei En Ferran el Catòlic, de gloriosa memòria, i hi intervingueren persones d'aquest Regne.[82]
  • El 1602, Jaume Ramon Vila, escriu al llibre Armoria: En Barcelona se provey á Cristofol Colom (que fou qui descobrí las Indias) de 17 milia ducats ques manllevaren de Lluis de St. Angel, Escribá de Racions del rey catolich, com consta per escripturas auténticas reconditas en lo Racional de Barcelona, ab las cuals provehy Cristofol Colom l'aramada que feu per lo principi del descobriment desta empresa.[83]
  • Andreu Bosch, al seu llibre Sumari editat a Perpinyà el 1628, apunta: No saben tots quan gran part tenen los de Cathalunya, Rosselló, y Cerdanya a la glòria y blasó de la primera Conquista è descobriment del Nou Orbe, è Indies Occidentals.[84]
  • El 1630, Leonardo de Argensola, cronista del regne d'Aragó, edità la Primera Parte de los Anales de Aragón. Hi escriu Tal com no ha de ser agreujada Castella, permetent que els escriptors callin el que la seva nació ha obrat en aquell Món, tampoc no s'ha de consentir que ningú no defraudi al Rei Catòlic la glòria d'haver donat principi a la major obra de la Terra, de molts segles ençà.[85]
  • Durant la revolta dels Segadors aparegué un escrit fet per Gaspar Sala, el 1640, dirigit al rei Felip III, en nom dels Consellers de Barcelona que afirma: En els quatre angles del món ressonà el sorollós valor de les armes Catalanes, sempre vencedores. A la conquesta de les Índies Occidentals partí de Barcelona En Colom, amb molts catalans.[86]
  • El 1697, als Anales de Aragón escrits per Diego Iosef Dormer, on es parla de les Corts de Montsó de Carles I, s'explica que les Corts es dirigiren al rei en aquests termes: Ja el Rei Catòlic, el vostre avi, es complagué per l'ajut que els castellans feren al Rei en la conquesta d'alguns dels dits Regnes -d'Aragó- donar-los i incorporar-los en els Regnes de Castella, la meitat del Regne de Granada i la meitat de les Índies, que pertanyien al dit Rei Catòlic.[87]
  • Narcís Feliu de la Penya, el 1709 en els seus Anales de Cataluña, explica: Molt del nostre intent és referir aquesta nova Meravella, per tal com és la Nació Catalana la primera que plantà en aquell Nou Nón el Gloriosíssim Estendard de la Fe, i d'on partí de Barcelona En Colom per aquesta conquesta.[88]

El monument a Colom de Barcelona[modifica | modifica el codi]

El monument a Colom de Barcelona fou inaugurat l'1 de juny de 1888. A més de l'estàtua de Colom dalt d'una columna, és un conjunt escultòric amb un simbolisme que reivindica la presència de catalans en el descobriment d'Amèrica. A la base de la columna hi són representats Lluís de Santàngel, el financer del primer viatge; Jaume Ferrer de Blanes, el mestre de Colom; Fra Bernat Boïl, cap eclesiàstic del segon viatge i primer Vicari Apostòlic d'Amèrica; i Pere Bertran i de Margarit, cap militar de la segona expedició. Intercalats amb els personatges hi ha quatre figures femenines que són al·legories de Catalunya, d'Aragó, de Castella i de Lleó. El lema del monument va ser "Honorant a Colom, Catalunya honora als seus fills predilectes"[89]

Segle XX[modifica | modifica el codi]

A principi del segle XX, Francesc Carreras i Candi fixa l'ortografia catalana de Colom, i el fa parent del corsari Guillem Casenove-Coullon.

La tesi de la catalanitat de Colom es documentà a partir del 1927 amb l'obra de Luis Ulloa, seguida i ampliada per diferents investigadors.

Luis Ulloa[modifica | modifica el codi]

L'historiador peruà Luis Ulloa (Lima, 1869 - Barcelona, 1936) va establir les bases de l'argumentació de les tesis catalanes que posteriorment han anat aprofundint altres investigadors. Va fixar el cognom com Colom, ja utilitzat en vida del navegant, i el més probable per explicar el castellanitzat Colón. Assegura que Colom sabia català, explicant així les errades que feia en castellà. Explica que Colom havia de ser de família noble i de tradició marinera.

Ulloa identifica Colom amb Joan Colom Bertran, noble català rebel·lat contra el rei Joan II, i al servei de Renat d'Anjou, aspirant al tron. Derrotada la revolució catalana, Colom va fer de corsari junt amb Guillem Casenove, conegut a França com Coullon el Vell, i relacionat amb alguna família Colom catalana. Colom podria ser l'anomenat Coullon el Jove. A més, havia reconegut al rei Ferran que havia servit a Renat d'Anjou i havia atacat la nau Fernandina. Els dos corsaris ataquen unes naus genoveses davant la costa portuguesa i, després de naufragar, s'estableix a Lisboa i canvia el seu nom per Xristoferens Colomo per evitar demandes per pirateria.[90]

En un treball posterior (Cristòfor Colom fou català) assegura que Colom ja havia estat a Amèrica uns anys abans, navegant des d'Islàndia com a pilot amb el nom de Jon Scolvus. Això va ser aprofitat pels seus detractors per desacreditar tot el seu treball, però avui en dia s'accepta la participació d'en Colom en aquella expedició luso-danesa, encara que pocs identifiquen Colom amb el pilot Jon Scolvus (per exemple Thor Heyerdahl).

Per altra part, demostrat ja amb la trobada de dos nous documents que Joan Colom Bertran era mort el 1492, rellegint Ulloa, ell indicava que s'havia de buscar la veritable identificació de Colom també entre les famílies Casanova-Colom, i d'altres, donat que en els documents de Colom que es conserven a la Casa d'Alba, alguns tenen una marca d'aigua d'un Colom (Colom català, els Colombo italians en duen tres) i altres és un món coronat amb una creu (Montros), i a que[Aclariment necessari] el seu escut anterior a l'ampliació pel Rei és semblant al dels Sacosta, Desvers, Saplana o Caramany.[91]

Ricard Carreras i Valls[modifica | modifica el codi]

Ricard Carreras i Valls (Barcelona, 1881 - 1937), al seu llibre La descoberta d'Amèrica: Ferrer, Cabot i Colom (Reus, 1928) amb pròleg de Luis Ulloa, no tan sols afirma que Colom era català sinó que també ho era Joan Cabot, a més de la importància de Jaume Ferrer de Blanes i de l'Atles Català de Abraham i Jafuda Cresques de 1375.

Carreras Valls veia, en el planisferi de Sebastià Cabot, nou topònims catalans en la desembocadura del riu Sant Llorenç i a la península de Terranova, les primeres terres que descobrí son pare, l'any 1494, en una primera expedició privada, sense ajut del rei anglès Enric VII.

Enric Bayerri[modifica | modifica el codi]

Enric Bayerri i Bartomeu (Tortosa, 1882-1958) afirma que Colom coneixia bé la costa catalana que cita en diverses ocasions, inclosa la petita Tortosa. Proposa que Colom era de l'antiga illa de Gènova, al riu Ebre davant de Tortosa. Amb el temps aquesta illa ha quedat unida a la riba i avui és el barri de Ferreries. A Tortosa hi havia diversos Coloms registrats.[92]

Salvador Madariaga[modifica | modifica el codi]

Salvador de Madariaga (La Corunya, 1886 - Locarno, 1978) afirma que Colom era d'una família catalana, que havia fugit a Gènova, pels problemes que van haver-hi al final del segle XIV a Catalunya als calls jueus.[93] Posteriorment, el caçanazis Simon Wiesental, en el seu llibre Operación Nuevo Mundo,[94] afirmà que el descobriment d'Amèrica va ser una operació pactada amb Ferran el Catòlic, per tal de trobar una nova terra pels jueus expulsats d'Espanya amb el decret d'expulsió, i que Colom va marxar a Amèrica guiant totes les naus de jueus que sortien d'Espanya el dia màxim que fixava el decret d'Expulsió.

Totes les personalitats que donen suport a Colom davant els reis són d'origen jueu: Lluís de Santàngel (família Ginillo), Alfons de Cavalleria (família Ben Labí), Luis i Juana de la Torre, Isaac Abravanel, Abraham Zacuto. També són descendents de jueus Luis de la Cerda, Pedro Gonzalez de Mendoza, Juan Cabrero, Diego de Deza, Gabriel Sanxís i Joan de Coloma.

Centre d'Estudis Colombins[modifica | modifica el codi]

Article principal: Centre d'Estudis Colombins
Els mariners d'en Colom construeixen el fort de la Nativitat amb les restes de la Santa Maria, Americae, Teodor de Bry, 1559.

El Centre d'Estudis Colombins és una associació de caràcter acadèmic, creada com a delegació d'Òmnium Cultural, que té com a objectiu aplegar els experts en recerca històrica sobre Colom i el món català.

Formen o han format part del Centre, entre altres, Caius Parellada, Pere Català, Francesc Albardaner, Nito Verdera, Ernest Vallhonrat i Charles J. Merrill. Altres autors que hi han col·laborat d'alguna manera són: Joaquim Arenas i Sampera, Josep M.Castellnou i Grau, Àngel Casas, Coll, Bestratén, Ortadó, Romà Pinya i Homs, Antonio Poyo i Creixenti, Frederic Udina i Martorell,[27] Miquel Batllori i Munné,[95] Fidel Company,[96] Antoni Bach i Riu,[97] Enric Mitjana de las Doblas,[98] Dalmau Valls,[99] Jaume Aymar i Ragolta,[100] Dalmau Valls,[101] Antoni Colom i Bisbal,[102] Rossend Serra i Pagès, Josep Maria Ainaud de Lasarte[103] i Miquel Coll i Alentorn.[104]

Basant-se en exàmens lexicomètrics i paleogràfics, identifiquen la llengua materna de Colom com català oriental central amb cal·ligrafia pròpia d'una escola de catedral catalana.[105]

El Centre va ser l'assessor per l'elaboració del documental de Discovery Channel i ha col·laborat en la recollida de mostres de diferents famílies Colom i Colombo per comparar l'ADN amb les restes de Colom exhumades a Sevilla, treball que està efectuant José Antonio Lorente. De moment, no hi ha resultat concloents.[106]

Caius Parellada[modifica | modifica el codi]

Caius Parellada i Cardellach ((13-10-1911 - 16-6-2003), seguidor d'Ulloa i coneixedor de l'Arxiu de la Corona d'Aragó (l'antic Arxiu Reial de Barcelona), escriu el 1985 que en dirigir-se Colom als Reis Catòlics com els meus senyors naturals reconeix que era súbdit seu. No era una expressió normal, i l'antecedent més proper es troba en un discurs del rei Martí l'Humà a les Corts de Perpinyà de 1406.

A Colom venç Colombo, Parellada destrià clarament les figures de Cristòfor Colom i Cristoforo Colombo, demostrant que no podien ser la mateixa persona.

A Cristòfor Colom i Catalunya: una relació indefugible[107] demostra clarament la vinculació de Colom amb Catalunya.

Caius Parellada és també autor de Corona d'Aragó, denominació impròpia de l'estat Català medieval,[108] demostra a bastament que la nomenclatura Corona d'Aragó es creà en epoca de Ferran II, i la d'Arxiu de la Corona d'Aragó, a partir de 1714.

Pere Català i Roca[modifica | modifica el codi]

Entre totes les obres de Pere Català i Roca (1923 - 2009) destaquen els seus dos treballs Quatre germans Colom, el 1462 (1976) i Els Primers missioners d'Amèrica foren catalans? (1988), així com la direcció de l'obra conjunta Colom i el món català de 1993. En el seu estudi sobre els quatre germans Colom establí clarament els fets biogràfics dels quatre germans Colom Bertran, Guillem, Francesc, Joan i Lluís, contemporanis de l'Almirall.

Francesc Albardaner[modifica | modifica el codi]

Francesc Albardaner i Llorens va trobar a Girona un document on a Francesc Colom Bertran se li concedia la "neteja de naixement" pel seu fill Joan Colom des del Vaticà. (Això es tracta de què l'infant que neix d'un capellà i una monja o una criada té pecat ell, i no els pares). Aquest treball va esser publicat al Butlletí del Centre d'Estudis Colombins.[109] (En Francesc Colom i Bertran, ardiaca de Girona en aquella època, va morir quan era President de la Generalitat, uns dies abans de la capitulació de la Generalitat davant Joan II, en la segona guerra civil catalana).

En Francesc Albardaner va anar aleshores a l'Arxiu Vaticà (amb una carta de recomanació del P.Batllori) a buscar si existia la carta original enviada des de Girona, per saber exactament el nom de la mare i altres dades interessants. A l'Arxiu Vaticà el van informar que no tenien la carta, però que fa cent anys, quan es va iniciar el procés de la canonització de Cristòfor Colom, la Inquisició va reclamar a totes les esglésies i institucions eclesiàstiques que els enviessin tota la documentació que tinguessin per a començar l'expedient.

Sembla que la Inquisició va veure alguna cosa que no els va agradar, i segueix arxivat no ja a l'Arxiu secret Vaticà, sinó a l'Arxiu de la Inquisició, on els documents no són consultables. La curiositat de la investigació és que va demanar per escrit el document a la Inquisició, i li va respondre el seu cap en persona, el Cardenal Ratzinger, recordant-li que mai s'havia començat l'expedient per a la canonització d'en Cristòfor Colom, cosa la qual és certa.

Nito Verdera[modifica | modifica el codi]

Detall del mapa de Juan de la Cosa, on Nito Verdera assenyalà dos topònims clarament catalans: Margalida i Boca de dragó.

El periodista i pilot de la marina mercant Nito Verdera (Joan Verdera i Escandell, Eivissa, 1934) estudia els topònims que Colom va utilitzar a les Índies i conclou que una part significativa està relacionada amb Eivissa i Formentera. Després d'investigar les famílies Colom a Eivissa, i els coneixements del navegant relacionats amb l'escola de cartografia de Mallorca, afirma que Colom era d'origen jueu nascut a Eivissa.[110]

El seu últim llibre Cristóbal Colón, el libro de las Falacias y cuatro Verdades (ISBN 978-84-611-8722-5) ha estat presentat recentment a l'Ateneu de Madrid per l'actual Duc de Veragua, descendent directe de l'Almirall. No només demostra ferventment la relació de Colom amb Eivissa i el seu origen jueu, sinó que desfà una per una totes les "fal·làcies" que han envoltat al descobridor.

Nito Verdera és també, a causa del seu ofici de pilot de la marina mercant, un dels millors estudiosos dels mapes precolombins d'Amèrica. En el seu últim llibre demostra que al Mapa Cantino hi ha les proves (topònims portuguesos) del coneixement portuguès del Carib i la Florida abans que fos explorada per Juan Ponce de León.

Detall d'una carta de Colom al seu fill Diego, amb les lletres hebrees bet i hai al cantó superior esquerre.

Afegeix, com a prova de la catalanitat cultural de l'Almirall, diverses llistes de vocabulari col·loquial, nàutic i toponímic de paraules utilitzades per Colom als seus escrits, que demostren no només que Colom era catalanoparlant sinó que, segons el mateix Diccionario Etimológico Castellano e Hispánico, Colom és el primer a utilitzar moltes paraules en castellà, especialment les del vocabulari nàutic, existint totes elles, segons el Diccionari Etimològic i Complementari de la Llengua Catalana molt abans documentades en català.

També és qui millor ha seguit la línia d'investigació de Simon Wiesenthal i Madariaga de què Colom era jueu. En el seu últim llibre amplia les tesis del famós caçanazis amb les aportacions i estudis de la professora Estelle Irizarry (estudi del Llibre de les Profecies d'en Colom), Sara Leibovicci (les inicials Bet Hai de les capçaleres de les cartes de Colom als seus fills).

Ernest Vallhonrat[modifica | modifica el codi]

publicació que Hernando Colom comprà a Tarragona el 1513 segons consta de la seva pròpia mà. Catàleg de la Biblioteca Colombina.

L'investigador tarragoní Ernest Vallhonrat i Llurba investiga fa anys la relació de Cristòfor Colom amb Tarragona i amb el seu amic tarragoní Miquel Ballester que va ser el primer colonitzador d'Amèrica en produir rom de la canya de sucre.

També Vallhonrat ha treballat una teoria que afirma que Beatriz Enríquez, l'amant de Cristòfor Colom i mare de Hernando Colom, era germana de Ferran II.[111] Segons Vallhonrat, el 1461 segons les cròniques, la reina Joana Enríquez en la seva estança a Vilafranca del Penedès portava amb ella la seva filla Beatriu de nou mesos, filla que si no consta a les genealogies reials deu ser per no ser filla del rei Joan II, i que un cop va morir la reina, el 1468, va ser enviada a casa d'uns parents a Santa Maria de Trasierra (Còrdova), lloc on en començar la guerra de Granada s'hostatjaren els Reis Catòlics, i on va conèixer a Cristòfor Colom. Segons Vallhonrat, Colom era originari de Terra Rubra a la Sardenya catalano-aragonesa.

Charles J. Merrill[modifica | modifica el codi]

Charles J. Merrill és un historiador dels EUA que ha publicat un llibre en què recolza la teoria de la catalanitat de Cristòfor Colom.[112] Merrill és expert en literatura catalana medieval i ha col·laborat amb el canal Discovery Channel.

Pel documental «Enigma Colom: Columbus, secrets from the grave» del Discovery Channel sobre l'origen de Colom, presentat per Merrill, viatjà a Gènova a comprovar la carta de Colom al Banc de Sant Jordi de Gènova, datada a Sevilla el 2 d'abril de 1502, de la que sempre s'ha dit que posava "mi corazón está en Genova", i ens mostra que a l'original realment hi diu "Muy nobles Señores: Bien que el cuerpo ande acá, el corazón esta alí de contiguo". Aquesta carta sempre havia estat una de les grans proves dels genovesistes.

El documental presenta algunes incoherències de la tesi genovesa i mostra els últims treballs del Centre d'Estudis Colombins amb intervencions de Francesc Albardaner, l'antropòleg forense Miguel Botella, el genetista José Antonio Lorente, el lingüista Lluís de Yzaguirre a qui va encarregar un estudi lexicomètric de 39.000 paraules dels escrits atribuïts a Colom, i el paleògraf Gabriel Roura. Conclou que Colom era un corsari català involucrat en la guerra civil catalana.[113]

Al llibre Colom of Catalonia: Origins of Christopher Columbus revealed,[114][115] sosté que Colom era català, nascut en una família hostil a la dinastia que governava el seu país. Graduat a la Universitat Duke, l'investigador va passar un any a Cervera estudiant els orígens de l'almirall. Merrill sempre ha defensat que Colom era originari de Tarroja de Segarra.

Altres autors[modifica | modifica el codi]

Gerard Garrigue[modifica | modifica el codi]

Gérard Garrigue escrigué l'obra Christophe Colomb, le Catalan, publicada el 1992 on defensa la catalanitat d'en Colom. En ella l'autor comentant la referenciada com apostil·la B4 d'en Colom al llibre Historia rerum ubique gestarum, d'Eneas Silvio Picolomini de la Biblioteca Colombina, que hi diu «Nota de Seres multa nobis spectantibus proT76 y 78/= 849Y8/» suposa que la paraula xifrada indica una posició i que 7 és la longitud a l'oest del seu meridià 0, que passa per l'illa de Hierro, a 19 graus de Greenwich i en latitud 78 nord segons els càlculs de Cristòfor Colom, que correspondria al sud d'Islàndia i està equivocada en 11 graus per excés. Aleshores, Garrigue arriba a la conclusió següent:Longitud 19+7= 26 graus oest, Latitud 78-11= 67 graus nord. Aquesta seria, segons Gerard Garrigue, la situació d'un punt de la cadena de muntanyes de la costa oriental de Groenlàndia, amb l'altitud de 3.700 metres, que Colom hauria observat durant algunes hores de l'hivern boreal. «De fet –conclou Garrigue- ell havia vist Amèrica», És a dir, la postil·la de Colom vindria a confirmar que hi hagué un predescobriment, com es diu a les Capitulaciones de Santa Fe.[116] També, segons Garrigue, René d'Anjou tenia un mapa d'América, (el mapa de Saint Die) amb un pas situat on és avui Nicaragua, i que aquest pas fou buscat, infructuosament, per en Colom durant el seu quart viatge. Aquest mapa seria l'antecessor del Mapa Walldemuller.

Gabriel Verd Martorell[modifica | modifica el codi]

Gabriel Verd Martorell, investigador de l'Associació Cultural Cristòfor Colom, defensa que Colom va néixer a Felanitx, fill natural del príncep Carles de Viana i de Margalida Colom que era de família pagesa probablement conversa. Segons Gabriel Verd, aquesta tesi és recolzada per diversos estudiosos espanyols i sud-americans,[117] però ha estat rebatida per Nito Verdera[118] i per Luisa Isabel Álvarez de Toledo.[119]

Estelle Irizarry[modifica | modifica el codi]

Estelle Irizarry, investigadora de la Universitat de Georgetown, afirma en el llibre L'ADN dels escrits de Colom', que la llengua materna de Colom era el català i que per tant era originari d'algun indret dels Països Catalans.[120]

Jordi Bilbeny[modifica | modifica el codi]

En aquest portolà del portuguès Domingo Teixeira (1573)[121] s'hi pot veure, segons en Bilbeny, que les marques de domini a Amèrica són l'escut de la Corona d'Aragó i serien possessió seva: el mapa, en haver estat creat en un país encara independent de Castella, no hauria patit l'alteració de la censura.[122]

Jordi Bilbeny (Arenys de Mar, 1961),ex-membre del Centre d'Estudis Colombins, exmembre creador de la Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya, fa un repàs a la documentació relacionada amb la descoberta i manté la tesi que hi ha hagut manipulació per ocultar la catalanitat de Colom en favor del domini colonial per part de la Corona de Castella. Segons Bilbeny, Colom era de Barcelona, on va ser enterrat, i es deia Joan Colom i Bertran.

En el seu últim treball, Cristòfor Colom, Príncep de Catalunya, Bilbeny afirmà diverses tesis: que Colom era Joan Colom Bertran, que Bartomeu es deia Lluís Colom Bertran, que Colom es casà amb la Infanta Felipa de Coimbra, princesa portuguesa, que Ferran Colom era fill de Colom i Felipa. Sobre aquesta tesi el Centre d'Estudis Colombins va publicar una acta de defunció d'en Joan Colom.[123]

Malgrat les crítiques, l'activitat d'en Bilbeny ha popularitzat el fet de la catalanitat de Colom, especialment entre la joventut, i ha fet arribar al públic en general, investigacions d'anteriors colombins i altres de pròpies. Des de l'any 2001, organitza conjuntament amb l'Ajuntament d'Arenys de Munt el Simposi sobre la descoberta catalana d'Amèrica.[124]

Signatura de Bartolomé de las Casas sent bisbe de Xiapes (1543-50). S'hi llegeix "Fra Barthomey/u Casaus"[125] i "Ep." ('bisbe' en llatí). El cognom català "Casaus" sembla contradir la història oficial, que fa en Bartolomé oriünd de Sevilla.

Per contra, en Francesc Albardaner considera que l'obra de Bilbeny perjudica la credibilitat del colombisme català davant la comunitat historiogràfica mundial.

Altres autors menys coneguts[modifica | modifica el codi]

En alguns punts de la tesi catalana, s'hi adhereixen l'aragonesa Marisa Azuara,[126] qui fa a Colom italià de Sardenya, fill de Salvatore Picolomini de Sena i l'aragonesa Isabella Alagón d'Arbórea.[127] I també l'escriptora Virginia Martínez Costa de Abaria,[128] que fa Colom fill de Carles de Viana.

També hi han escrit les catalanes Teresa Baqué i Eva Sans, centrant-se en la tesi, que la primera expedició d'en Colom partí de Pals de l'Empordà. I Dolors de Gual, qui fa Colom membre de les famílies Campllonch-Caramany pel seu escut d'armes i resident al castell de Púbol, basant-se en un mapa francès del segle XVI en què Púbol està indicat amb el topònim "S. Colon". Dalí recolzava aquesta teoria i dedicà un quadre a Colom en què apareixia una nau amb la bandera catalana i una fila de pals a la dreta i un altre a Púbol, posant al cel els colors de l'escut d'en Colom.

Oposició[modifica | modifica el codi]

Les principals dificultats i crítiques d'aquestes tesis són:

  • Falta de formació acadèmica com a historiadors d'alguns dels investigadors.[129]
  • Falta de proves documentals equiparables a la tesi genovesa.
  • Barreja de tesis, hipòtesis i conjectures.
  • Prejudicis ideològics, tant catalanistes com anticatalanistes.
  • Falta d'unitat acadèmica. Francesc Albardaner, en nom del Centre d'Estudis Colombins, afirma que algunes hipòtesis mancades de base, en referència a Jordi Bilbeny, perjudiquen els esforços dedicats a defensar el possible origen català de Colom.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. AGI, Seccion Patronato, 295, 1-1-5/12. Probanzas de Diego Colón, San Salvador, 16-02-1515; Biblioteca del Real Monasterio del Escorial, Códice V,II,7. Mss ...está prohibido que a ombres estrangeros, no naturales, ni vezinos no se den los dichos officios......ni menos que fuese inmensa ni excesiva la parte que al dicho Almirante se otorgaba, e ansi porque no era vasallo ni natural como porque de su parte ponia la persona e industria e parte de la costa que en la tal empresa se hacia. En Cesareo Fernandez Duró, Pleitos Colombinos, p 280.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. En Francesc Albardener, però, diu sobre el suposat catalanisme "Almirant": «Hi ha errors que no podem entendre com els repeteix, com per exemple quan diu que Colom signava en català en la forma “Almirant”. Només ha de comparar la “t” final de la paraula “Almirant”, que diu ell, amb la “te” de la frase de comiat de la mateixa carta, que es pren la molèstia de reproduir-la, que diu textualment “tu padre que te ama”. ¿Què hi fa una lletra “t” sola seguida d’un guionet horitzontal en aquesta curta frase? Doncs vol dir “te”. ¿Quina diferència hi veu en Bilbeny amb la lletra final del seu “Almirant” seguida d’un guió horitzontal? Qualsevol paleògraf li explicarà que les dues paraules analitzades acaben en la síl·laba castellana “te” i que, per tant, tot el que arriba a escriure en base al seu “Almirant” és fals de solemnitat. Butlletí del CEC, n. 37, "BILBENY, ENTRE LA FANTASIA I LA DESINFORMACIÓ"
  2. J.Devise, L'Afrique à la naissance de la cartographie moderne, pàg. 150
  3. Julio Rey Pastor,La Cartografia Mallorquina,http://elgranerocomun.net/IMG/pdf/Cartografia_Mallorquina_JRP_EGC.pdf pàg. 30, 1959
  4. Tradicionalment la historiografia ha confós aquest personatge amb Jafuda Cresques, però aleshores ja era difunt com demostra un plet de la seva vídua datat el 1410, Jaume Riera Sans, Cresques Abraham, jueu de Mallorca, 1977, revista Randa, núm. 5, pàg. 54
  5. 5,0 5,1 Verdera, Nito. Cristóbal Colón, catalanoparlante: castellano, portugués, genovés e italiano, descartados como lengua materna del descubridor de América (en castellà). Editorial Mediterrània-Eivissa, 1994. ISBN 9788487883361. 
  6. 6,0 6,1 llibre Raccolta di documenti, 1892
  7. 7,0 7,1 7,2 CRISTOBAL COLON I EL DJUDEOESPANYOL,Estelle Irizarry, http://www.aki-yerushalayim.co.il/ay/084/084_01_colon.htm com
  8. Biblioteca Colombina
  9. 9,0 9,1 Nito Verdera. Cristobal Colón, el libro de las Falacias y cuatro verdades pàg. 162
  10. Cristóbal Colón, Textos y Documentos Completos de Consuelo Varela, 1982,
  11. Nito Verdera, La verdad de un nacimiento, Colón Ibicenco, 1988, Edicions Kaydeda, Madrid ISBN 84 86879078
  12. Cristóbal Colón, Textos y Documentos Completos, de Consuelo Varela, Primer Viatge 1982,
  13. La verdad de un nacimiento, Colón Ibicenco, 1988, Edicions Kaydeda, Madrid ISBN 84 86879078
  14. Bartolomé Casaus, Historia de las Indias, Diari de bord d'en Colom, dies 16 i 25 de Setembre, i 3 d'octubre de 1492
  15. Consuelo Varela, Cristobal Colón, Los Cuatro Viajes y Testamento, Alianza Editorial, 2000, ISBN 84-206-3587-1
  16. 16,0 16,1 16,2 Cristóbal Colón, originario de Ibiza y criptojudio,pag 36, Consell Insular d'Eivissa i Formentera, ISBN 84-88018-42-8
  17. carta als Reis del 1501. Cristóbal Colón, Textos y Documentos Completos, Consuelo Varela, 1982, p. 252
  18. Nito Verdera, La verdad de un nacimiento, Colón Ibicenco, pàg. 42 1988, Edicions Kaydeda, Madrid ISBN 84 86879078
  19. Nito Verdera, Cristóbal Colón: El Libro de las Falacias y Relación de cuatro verdades. Barcelona, 2007. ISBN 978-84-611-8722-5
  20. Bartomeu Casaus. Historia de las Yndies.
  21. Carta enviada al rei el 31 d'agost de 1498, Bartolomé de Las Casas, Historia de las Yndias.
  22. Martín Fernandez de Navarrete, Colección de viajes y descubrimientos...II, Madrid, 1826, p 109
  23. Tractat de Tordesillas http://www.mcu.es/archivos/docs/Documento_Tratado_Tordesillas.pdf
  24. 24,0 24,1 24,2 Consuelo Varela, Isabel la Católica y Cristóbal Colón, http://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/mcp/01159296108928369668813/p0000001.htm
  25. 25,0 25,1 Vila Roura, Jordi. «Les Capitulacions colombines de 1492: Un document català» pàg. 3. [Consulta: 25 novembre 2008].
  26. Unitat Arxiu Reial (Reial Cancellería) amb la signatura ARCHIVO DE LA CORONA DE ARAGÓN, REAL CANCILLERÍA, REGISTROS, NÚM.3569, als folis 135v-136v.
  27. 27,0 27,1 Udina i Martorell, Frederic. «De nou sobre les Capitulacions de Cristòfor Colom». A: Pere Català i Roca et al. Colom i el món català. Barcelona: Rafael Dalmau, 1993, pàg. 6. ISBN 84-232-0461-8 [Consulta: 8 desembre 2008]. 
  28. Gould, Alicia B. Nueva lista documentada de los tripulantes de Colón en 1492. il·lustrada. Madrid: Real Academia de la Historia, 1984, pàg. 242 (Boletín de la Real Academia de la Historia). ISBN 9788460038290 [Consulta: 19 febrer 2009]. 
  29. Udina: 1993, citant a Jaume Vicens Vives, «Precedentes mediterráneos del virreinato colombino», Anuario de Estudios Americanos, V (1948), pàg. 572, nota 2
  30. Leopoldo de la Rosa, "Antonio Torres, Gobernador de Gran Canaria"; El Museo Canario, 27-28 (juliol -desembre de 1948), pàg. 2
  31. Alfonso García Gallo, "Los orígenes de l'administració territorial de las Indias; Anuario de Història del Derecho Español, XV (1944), pàg. 29.
  32. Jaume Ramon Vila, Armoria, 1602.
  33. Ramón Ezquerra,Luis de Santangel, Diccionario de la História de España, III, Madrid, Alianza Editorial, 1979
  34. Francisco López de Gómara, Hispania Victrix
  35. Francisco López de Gómara, http://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/02588400888014428632268/p0000001.htm#18 Historia General de las Indias
  36. Washington Irving,[ http://books.google.cat/books?id=zsURAAAAYAAJ&pg=RA1-PA237&lpg=RA1-PA237&dq=Washington+Irving+Santangel&source=bl&ots=W6zyMotAs2&sig=bG_tT16T1UFLzaodffz4YjJt1nY&hl=ca&ei=zvDWSdPtDNjLjAfjsoSWDQ&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=5 Historia de la vida y viajes de Cristóbal colon, Tom I]
  37. Ferran Soldevila, Història de Catalunya, vol II, Barcelona Ed. Alpha, 1935, p 175
  38. Sempere i Miquel,entenario del Descubrimiento de América, Conferencias leidas en el Ateneo Barcelonés,Barcelona Imp.Henrich i Cia.,1893 p299
  39. Antoni Rovira i Virgili,Història Nacional de Catalunya,VII p.150
  40. Raccolta di Documenti e Studi publicati della Reale comisione Per Quarto Centenario della Scoperta dell' America, 1896, Auspice il Ministero della Publica Intruzione, Roma
  41. Maria Virginia Costa de Abaria, Cristóbal Colón y España, Prosopon Ediciones, Madrid 2008, ISBN 978-84-935785-7-2 p.39
  42. Merrill 2008, p. 60.
  43. Aldo Agosto, La Sala Colombiana dell Archivio di Stato di Genova, 1974, pp 30-31
  44. Ugo Assereto, La data della nascita di Colombo accertata da un documento nuovo, Giornalle Storico e Letterario della Liguria 5, 1904, pp. 5-16
  45. Ferran Colom--Historie del Almirante, 1571.
  46. Merrill 2008, p. 89-92.
  47. Kay Brigham, Editorial Clie, publicat a internet íntegrament amb permís de l'autora a http://www.xpoferens.cat/69.html
  48. Demetrio Ramos, Los últimos días de Cristóbal Colón y sus testamentos, Testimonio Compañia Editorial, Madrid 1992
  49. Andres Bernáldez, Memorias del Reinado de los Reyes Católicos, Ed. Manuel Gomez-Moreno y Juan de M.Carriazo, Real Academia de la História, 1962, pàg. 337
  50. Demetrio Ramos, Los últimos días de Cristóbal Colón y sus testamentos, Madrid, Testimonio Compañía Editorial,1992, p.52
  51. Merrill 2008, p. 104.
  52. Merrill 2008, p. 102-103.
  53. Humboldt, Alexander von. Examen critique de l'histoire de la géographie du nouveau continent et des progrès de l'astronomie nautique aux quinzième et seizième siècles (en francès). París: Gide, 1837, pàg. 389-392 [Consulta: 30 novembre 2008]. «En els documents de final del segle XV se'l troba sovint mencionat sota els noms de Colom i Colomo» 
  54. Pere Catalá Roca, Colom i el món catalá,pp 271-277
  55. Consuelo Varela, Cristobal Colón, textos y documentos completos,pp 140-142
  56. Ulloa: 1927, «Colom, cognom català»
  57. Menéndez Pidal, Ramón. «La lengua de Colón». A: La lengua de Cristóbal Colón, el estilo de Santa Teresa y otros estudios sobre el siglo XVI. Buenos Aires: Espasa Calpe, 1942. 
  58. Bartolomé de las Casas. Historia General de las Indias, 1875. 
  59. «La lengua de Colón» (en castellà). Artehistoria. [Consulta: 4 desembre 2008].
  60. Harrisse, Henry. Bilotheca Americana Vetustissima: A Drescription of Works relating to America, Published between the Years 1492 and 1551: Addition. Paris: Tross, 1872, pàg. XII. «Letra enviada al escriva de ració a 1493, en catalán» 
  61. Vallhonrat i Llurba, Ernest. «Palabras catalanas en los escritos de Colón». Simposi internacional colombí sobre la llengua materna de Cristòfor Colom, 2006. [Consulta: 6 desembre 2008].
  62. Verdera, Nito. Cristóbal Colón, catalanoparlante. Eivissa: Mediterrània, 1994. ISBN 9788487883361 [Consulta: 6 desembre 2008]. 
  63. Yzaguirre, Lluís de. «Aproximació lexicomètrica a les interferències de base fonològica en els escrits autògrafs de Cristòfor Colom» (pdf). Simposi internacional colombí sobre la llengua materna de Cristòfor Colom, 2006. [Consulta: 6 desembre 2008].
  64. Roura, Gabriel. «A propòsit de l'escriptura de Cristòfor Colom» (pdf). Col·loqui Internacional d'Estudis Colombins de Barcelona. p. Actes, volum IV, pàg. 5-8, 1993. [Consulta: 9 desembre 2008].
  65. Antonio María Fabié, Autógrafos de Cristobal Colón y papeles de América http://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/01159074108928349668813/p0000001.htm
  66. Jacques Heers, Gênes au XVe Siècle:Activité économique et problèmes sociaux, Ecole Practique des Hautes Études, Paris, 1961, pàg. 511-544
  67. Ballesteros Beretta, Cristóbal Colón I, pàg. 180
  68. Henry Harrisse, Christophe Colomb, Son Origine, Sa Vie, Ses Voyages, Sa Famille et Ses Descendeants, vol I, Paris 1884, p 250
  69. F. Uhagon, La patria de Colón según los documentos de las Ordenes Militares, Boletin de la Real Academia de la Historia, Madrid, 1892
  70. Nito Verdera, Colom d'Eivissa i criptojueu, pàg. 36
  71. Luis Ulloa, América vol VI de la História Universal, de Editorial Gallach, p. 166
  72. Juan Gil y Consuelo Varela, Cristobal Colón, Textos y Documentos Completos, p. 500, p.411
  73. Juan Gil y Consuelo Varela, Cristobal Colón, Textos y Documentos Completos, pp254
  74. Raphael Ferrer, Letra de Mossen Jaume Ferrer feta al Almirante de las Indias Christofol Colom, Sentencies católicas del divi poeta Dant,1545
  75. Martín Fernández de Navarrete y Jiménez de Tejada, Colección de los Viajes y Descubrimienios que Izicieron por Mar los Espanoles desde fines del Siglo XV. Madrid, 1825. p.361
  76. Epistola de Insulis Nuper Inventis.http://www.uni-mannheim.de/mateo/desbillons/kolumbus/seite2.html
  77. Nota de premsa del Dr J.A.Lorente del 13/10/2006 http://prensa.ugr.es/prensa/campus/prensa.php?nota=3324
  78. 78,0 78,1 Bayerri, Enrique. Colón tal cual fué. Barcelona: Porter, 1961, pàg. 589. DL T.234-1960. 
  79. [DESPUIG, CRISTÒFOR Los Col·loquis de la Insigne Ciutat de Tortosa; edició a cura d'Eulàlia Duran, Biblioteca Torres Amat-12]
  80. Pàgina digitalitzada (Bilbioteca de Catalunya), font de la cita (llibre segon, pàg.47; part final de la pàgina). Colom hi és descrit com a genovès.
  81. Anales De La Corona De Aragon v.5 Historia Del Rey Don Hernando El Catolico : De Las Empresas Y Ligas De Italia Jeronimo Zurita y Castro Çaragoça Dormer 1670
  82. Actos de cortes del reyno de Aragon sale aora de nvevo esta impression, por mandado de los señores disputados, con todas las annotaciones y escolios de fueros que tienen los actos de corte, impressos en el año 1584. A los quales se han añadido los actos de corte, hechos en las cortes de Monçon el año de 1585 y en Taraçona, el de 1592 por el Rey Don Felipe nuestro señor. Çaragoça, Lorenço de Robles, 1608
  83. Armoria: En Barcelona se provey á Cristofol Colom (que fou qui descobrí las Indias) de 17 milia ducats ques prengueren prestats de Lluis de St. Angel, Escribá de Racions del rey catolich, com consta per escripturas auténticas reconditas en lo Racional de Barcelona, ab las cuals provehy Cristofol Colom l'aramada que feu per lo principi del descobriment desta empresa Jaume Ramon Vila, Barcelona 1602
  84. Sumari, index o epitome dels admirables i nobilissims titols d'honor de Catalunya, Rossello i Cerdanya,Andreu Bosch, Barcelona, Curial, 1974,ISBN 84-7256-033-3 9788472560338
  85. Primera parte de los Anales de Aragon, que prosique los del secretario Geronimo Çurita, desde el año 1516... Por el Dr Barholome Leonardo de Argesola..., Bartolome Leonardo de Argensola, Çaragoca, 1630.
  86. Epitome de los principios, y progressos de las guerras de Cataluña en los años 1640 y 1641 y señalada vitoria de Montjuyque, Gaspar Sala, Barcelona ... E agora impresso em Lisboa pello mesmo original : por Antonio Alvarez, impressor del Rey nosso Senhor, 1641.
  87. Anales de Aragon desde el año M.D. XXV. del nacimiento de nvestro Redemptor hasta el de M.D. XL : añadense primero algunas noticias muy importantes desde el año M.D. XVI hasta el de M.D. XXV, Diego Jose Dormer, Zaragoça : Herederos de D. Dormer, 1697.
  88. NARCÍS FELIU DE LA PEÑA, Anales de Cataluña, 3 vols., Barcelona, 1709. Edició facsímil (Ed. Base) prologada per Jaume Sobrequés, Barcelona, 1999. La cita a vol. III, pàg. 578.
  89. Subirachs, Judit; et al. «Monument a Cristòfor Colom». Art públic. Ajuntament de Barcelona, desembre 2007. [Consulta: 25 novembre 2008].
  90. Ulloa, Lluís. Noves proves de la catalanitat de Colom. París: Llibreria Oriental-Americana, s.d.. 
  91. Ulloa, Lluís. Cristòfor Colom fou Català. Barcelona: Llibreria Catalònia, 1927. 
  92. Bayerri: 1961, «La pátria genoveso-tortosina de Colón», pàg. 629-693.
  93. Salvador de Madariga, Vida del muy magnífico señor don Cristóbal Colón, Ed. Espasa-Calpe; Madrid, 2005, pàg. 87-90
  94. Operación Nuevo Mundo: La misión secreta de Cristóbal Colón, Barcelona, 1976, pàg. 120-121
  95. , El suposat lul·lisme i el provat espiritualisme franciscà de Cristòfor Colom, Colom i el món català, 1993, Dalmau Editor
  96. Fidel Company, Sobre el corsarisme a Catalunya, Colom i el mòn català, 1993, Dalmau Editor
  97. Antoni Bach i Riu, Sobre els Colom de la Segarra, Colom i el món català, 1993, Dalmau Editor
  98. Enric Mitjana de las Doblas, Sobre la casa dels Colom a Barcelona, Colom i el món català, 1993, Dalmau Editor
  99. Dalmau Valls, La personalitat de Pere Posa, impressor de la Carta de Colom a Santàngel, Colom i el món català, 1993, Dalmau Editor
  100. Jaume Aymar Ragolta, Colom a Sant Jeroni de la Murtra, Colom i el món català, 1993, Dalmau Editor
  101. Dalmau Valls, Bartomeu Colom, Ramon Paner, i Guillem Coma, Colom i el món català, 1993, Dalmau Editor
  102. Antoni Colom i Bisbal, De la sigla i la firma d'en Colom, Colom i el món català, 1993, Dalmau Editor
  103. Josep M. Ainaud de Lasarte, El monument a Colom de Barcelona, Colom i el món català, 1993, Dalmau Editor
  104. Miquel Coll i Alentorn, Entorn de les Capitulacions, Colom i el món català, 1993, Dalmau Editor
  105. Centre d'Estudis Colombins. «Conclusions de les jornades colombines que tingueren lloc al Rotary Club de Barcelona». Butlletí del Centre d'Estudis Colombins pàg. 7, gener 2007. [Consulta: 25 novembre 2008].
  106. Lorente, José A. «Identificación del Almirante D. Cristóbal Colón» (nota de premsa). Granada: Gabinet de Comunicació de la Universitat de Granada, 13 octubre 2006. [Consulta: 8 desembre 2008].
  107. Caius Parellada, Cristòfor Colom i Catalunya: una relació indefugible, Barcelona, 1992, ISBN 84-7279-494-6
  108. Caius Parellada, Corona d'Aragó, denominació impròpia de l'estat Català medieval, Rafael Dalmau Editor, Barcelona, 2002, ISBN 978-84-232-0654-4
  109. Albardaner, Francesc. «Era el clergue gironí Joan Colom el descobridor?». Butlletí del Centre d'Estudis Colombins p. núm. 2, pàg. 3, 2n trimestre 1991. [Consulta: 25 novembre 2008].
  110. VERDERA, Nito. La verdad de un nacimiento: Colón ibicenco, Kaydeda, Madrid, 1988. ISBN 84-86879-07-8
  111. Vallhonrat, Ernest. «Beatriu Enríquez, l'amant de Cristòbal Colóm i mare de Hernando, probable germanatra del Rei Fernando, El Catòlic». Historia: VidaDeLaMemoria. [Consulta: 25 novembre 2008].
  112. «Un historiador nord-americà també diu que Colom era català». Vilaweb, 06/04/2008. [Consulta: 25 novembre 2008].
  113. Las Heras, Antonio. «El origen catalán». A: La trama Colón (en castellà). Madrid: Nowtilus, 2006, pàg. 103-109. ISBN 9788497632850 [Consulta: 9 desembre 2008]. 
  114. Ressenya del llibre Colom of Catalonia
  115. Ressenya de l'edició en català ("Colom: 500 anys enganyats. Per què s’amagà l’origen català del descobridor d’Amèrica")
  116. Cristóbal Colón, catalanoparlante, Nito Verdera, pp. 313 i 314
  117. Verd, Gabriel. «Hipòtesi sobre l'origen de Cristòfor Colom». Cap a la recerca de la veritat: El vertader origen de Cristòfor Colom. Palma: JoEscric.com. [Consulta: 25 novembre 2008].
  118. VERDERA, Nito. «Pese a la intoxicación de unos pocos mallorquines el Descubridor de América no nació en Felanitx». A: La verdad de un nacimiento: Colón ibicenco. Madrid: Kaydeda, 1988. ISBN 84-86879-07-8. 
  119. ÁLVAREZ DE TOLEDO, Luisa Isabel. «El Palos del descubrimiento». A: África versus América (2ª ed.). Sanlúcar de Barrameda: Fundación Casa Medina-Sidonia, 2006. ISBN 978-84-607-1135-3. 
  120. Una investigadora de Georgetown conclou que Colom parlava català, 3cat24.
  121. És a la Museé de la Bibliotèque Nationale de France
  122. Per contra, segons el llibre de text de Batxillerat Història, coordinat per l'Agustí Alcoberro, actual director del Museu d'Història de Catalunya, en aquesta imatge els escuts barrats simplement representen la monarquia castellana. «Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya».
  123. Butlletí del Centre d'Estudis Colombins, número 37, abril 2006, i en en l'article "1484, Joan Colom i Bertran, quondam", en Francesc Albardaner demostrà que, qui Bilbeny identifica com a Cristòfol Colom, era mort anys abans del descobriment. Vegeu també editorial en pàgines 2-3 i articles en pàgines 6-20
  124. Bilbeny ha organitzat el 21-22 de Novembre de 2008, conjuntament amb l'Ajuntament d'Arenys de Munt, (per 8è any consecutiu, amb 22 ponències i gran assistència de públic), el "8è Simposi sobre la descoberta catalana d'Amèrica"
  125. Que no és la versió llatina del cognom en dóna fe el següent títol de la versió llatina de l'obra més important del bisbe: Narratio Regionum Indicarvm Per Hispanos qvosdam deuastatarum verissima: priùs quidem per Episcopum Bartholomaeum Casaum, natione Hispanum Hispanicè conscripta, & Anno 1551. Hispali, Hispanicè, Anno verò hoc 1598. Latinè excusa, Francofvti, Sumptibus Theodri de Bry, & Ionnais Saurii typis. Anno M. D. XCVIII. Que el seu cognom sembla ser realment Casaus, i de las Casas una traducció, en dóna fe el títol la versió italiana de la mateixa obra: Istoria ò breuissima relatione della distrvittione dell’ Indie Occidentali di monsig. reverendiss. don Bartolomeo dalle Case, ò Casaus, Siuigliano, Vescouo di Chiapa città regale nell'Indie. Conforme al svo vero originale Spagnuolo, già stampato in Siuiglia. Con la traduttione in italiano di Francesco Bersabita. [pseud.]. Dedicata all'amicitia. In Venetia, Presso Marco Ginammi. M. DCXXVI. També la versió espanyola de l'obra: Brevissima relacion de la destruycion de las Indias colegiada por el Obispo don Fray Bartolomé de las Casas ó Casaus de la Orden de Santo Domingo(Pdf amb imatge de la portada i presentació del text)
  126. Marisa Azuara, Christoval Colón. Más grande que la leyenda Ed. Amares 2007
  127. Presentació a El Periódico del llibre Christoval Colón: Más grande que la leyenda
  128. Virginia Martínez Costa de Abaria, Cristóbal Colón y España, Prosopon Editores, Madrid 2008 ISBN 978-84-935785-7-2
  129. Article de Ricardo García Cárcel, catedràtic d'Història Moderna de la UAB, publicat a CLIO

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Merrill, Charles. Colom of Catalonia, origins of Cristopher Columbvus revealed, 2008. ISBN 978-0-9816002-2-2. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]