Safi

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Safi
آسفي
Localització
Safi situat respecte Marroc
Safi
Localització de Safi al Marroc
Fort portuguès del segle XVI
Fort portuguès del segle XVI
Estat
• Regió
• Província
Marroc Marroc
Doukkala-Abda
Safi
Població (2004)
  • Densitat
284.750 hab.
Coordenades 32° 18′ N, 9° 14′ O / 32.300,-9.233Coord.: 32° 18′ N, 9° 14′ O / 32.300,-9.233
Codi postal 46000
Web

Safi (en àrab آسفي, Asfi, contracció de Asafi, en portuguès Safim) és una ciutat del Marroc situada en el litoral atlàntic, al sud de Al-Djadida. És la capital de la regió Doukkala-Abda poblada per les tribus Abda i Ahmar.

Descripció de la ciutat[modifica | modifica el codi]

La ciutat està a la part baixa d'un altiplà que baixa cap a la mar. La ciutat vella està dividida en quatre parts: la medina (barri àrab) i el Melaj (antic barri jueu); el Ribat (barri al sud dels anteriors) amb una mesquita dedicada al patró de la ciutat el santó Abi Mohammed Salih; el barri de Biadha, al nord, on vivien antigament els europeus junt amb els naturals; i Al-Auina. Sota domini francès es va construir un barri nou a la part més alta de l'altiplà, darrere el campament militar. El carrer més important històricament és el carrer del Mercat, que separa la medina del Melaj. Propera hi ha la gran mesquita, un morabit molt venerat i una antiga capella catòlica. El carrer del Mercat acaba en el la porta del Barranc (Bab Chaaba); en un turó proper hi ha una zawiya anomenada de Sidi Abderrahman i Muley al-Wafi; el barranc està enjardinat. Al costat de l'antiga capella hi ha les zawiyas Hamacha, Aisaua, Tydaniam Taibia i altres. El hamdan o banys àrabs, es van construir sobre el que havia estat l'església portuguesa. Hi ha una mesquita construïda pel soldà Muley Sidan al segle XVII i una altra mesquita amb madrassa construïda per Sidi Muhammad ben Abd Allah.

El monument principal és la ciutadella portuguesa que domina la ciutat, destacant la Dar al-Majzen o casa del govern (administració local). Cap al sud s'estén el barri de Rbat, on hi ha un altre fortí portuguès, i que s'ajunta avui dia amb Sidi Ouasse, ja que la ciutat ha tingut un gran creixement als darrers anys.

El port està protegit al nord pel promontori de Safi, però desprotegida al sud-oest (els vents causaven antigament algunes tempestes); els francesos van construir el port d'una fondària de 9 metres, protegit per un moll, port que s'amplià als darrers anys del segle XX. És el port més proper a Marràqueix (uns 150 Km) però el de Al-Djadida és millor.

La seva població era de 30.000 habitants el 1920, quan hi havia uns quatre mil jueus, i de 284.750 habitants al cens del 2004.

La seva activitat principal és la pesca, el port, el tèxtil, l'orfebreria, la terrissa, la indústria química (de l'Office Chérifienne de Phosphate) establerta el 1972 pels fosfats i que és la segona del món en importància i primera exportadora, i la indústria del ciment, amb una fàbrica establerta el 1993.

Un club de futbol local, l'Olympique de Safi, juga a la primera divisió.

Història[modifica | modifica el codi]

La parròquia fou fundada el 1598 pel bisbe Tomàs Gargall, originari de Catalunya.

Monuments de Safi[modifica | modifica el codi]

  • Minaret almohade
  • Castell de la mar (fort portuguès, construït a tocar de l'aigua)
  • L'església portuguesa, primer edifici d'arquitectura gòtica de l'Àfrica
  • Dar Asultane, antiga residència dels soldans alauites i avui Museu Nacional de la Ceràmica
  • La sinagoga
  • Ciutadella de Ben Hamiddouch
  • Palau del caid Sidi Aïssa Ben Omar, del segle XIX
  • Fortalesa d'Ayir

Principals barris[modifica | modifica el codi]

  • L'A.B.C.
  • Azib Derai
  • Achbar
  • Bled Eljed
  • Bahia
  • Byar
  • Biyada
  • Chenguite
  • Cité Aviation (Matar)
  • Darb Lfarrane
  • Darb Moulay Hassan
  • Hay Anass
  • Driba Lamziwka
  • Hay El Bouwab
  • Hay Essaâda
  • Hrayat Albayde
  • El Matar
  • Jawhara
  • Jerifat
  • Jnane El Mestari
  • Jnane Chkouri
  • Jnane Colonne 1 i 2
  • Jnane Illane
  • Kawki
  • Koudia al Baida
  • corse
  • Lala Hnia Hamria
  • M'dina K'dima (o simplement la medina)
  • Mouna
  • Ourida 1 i 2
  • Plateau
  • Quartier de l'hôpital
  • Rhat A Rih
  • Saâida 1 et 2
  • Safi 2
  • Sania
  • Sidi AbdelKrim
  • Sidi Bouzid
  • Swinia
  • Tajziat Zitoune
  • Trab as-Sini
  • Wad El Bacha
  • Zawiyat Sidi Wassel
  • Hay Essalam

Història[modifica | modifica el codi]

Molt poc es coneix de la seva història abans del segle XVI. Segurament fou un establiment fenici absorbit per Cartago, segons Claudi Ptolemeu; fou visitat després pels romans.

Els àrabs hi van arribar el 713 i li van dir Asafi nom amb el que apareix esmentat als texts després del segle IX. Ibn Khaldun l'anomena com Hadirat al-Mouhit (Citat rodejada pel mar) i llavors feia de port a Marràqueix, la capital almohade (segle XII); disposava de fortificacions i una gran mesquita, i tenia contactes amb Andalusia. El patró de la vilà, Abi Mohammed Salih, va fundar al final del segle XII un ribat o convent fortificat, que va convertir a Safi en un centre religiós de certa importància; el santó va crear dos ordes religiosos, una tariqa mística i la tafa dels Hujjaj pel peregrinatge a la Meca amb una xarxa de centres de acollida. Al segle XIV Abul Hassan al-Marini hi va construir una madrassa; per la mateixa època s'hi va edificar un hospital (bimaristan) i altres edificacions sobretot comercials (una qaysaria i un mohtasseb) pels seus intercanvis amb Gènova, Sevilla, Marsella i altres llocs.

Se sap que els castellans hi van fer algunes expedicions comercials abans del 1480 quan el tractat amb Portugal conegut com a Tractat d'Alcaçovas, fou ratificat a Toledo i va deixar en mans dels portuguesos la costa atlàntica marroquina. El 1488 la vila es va posar sota sobirania del rei Joan II de Portugal (1481-1495) però no estava ocupada militarment sinó que els caps locals es van sotmetre voluntàriament. A causa d'uns desacords, el 1508 el governador de Mogador hi va enviar una esquadra que es va apoderar de la ciutat; els portuguesos foren atacats el 1511 però van poder rebutjar als enemics. Algunes incursions portugueses van arribar fins prop de Marrakech. Les milícies indígenes creades pels portugueses es nodrien principalment de jueus. Hi van lluitar en aquest temps el governador Nunho Fernandes de Ataíde i el seu adail Lope Barriga, que foren el terror dels berbers fins que se'n van anar a l'Índia. El 1515 la ciutat de Marrakech va estar a punt de ser conquerida pels portuguesos per segona vegada. Els portuguesos l'anomenaven Safim i tenien el suport d'un notable cap local anomenat Yahya ibn Taffut. El governador portuguès Nuno de Ataide va morir en un combat el 1516, i el 1518 Yahya fou assassinat en un tumult i això va afeblir la posició dels portuguesos, que van haver d'aturar pràcticament l'activitat militar. El 1534 el sultà sadita de Marràqueix va bloquejar la ciutat.

Minaret de Safi

El 12 de març de 1541 els musulmans van ocupar Santa Cruz do Cabo de Gué. Ja les dificultats d'abastiment havien fet pensar al rei Joan III de Portugal (1521-1557) la conveniència d'evacuar algunes de les places de Berberia, i ara va donar l'orde d'abandonar Safi i Azemor, que es va complir a finals del 1541, concentrant-se les forces portugueses a Mazagan. La ciutat va passar al soldà sadita i va esdevenir el seu principal port per la proximitat a Marràqueix, posició que va conservar fins a la pujada al poder dels alauides que van traslladar la seva capital a Fes i Meknes. En el període portugues fou seu d'un bisbat (vers 1487 a 1542) i entre els seus bisbes destaca João Sutil (1512-1536).

El 1580 es va establir a la ciutat el marsellès Guillem Berard, que fou nomenat cònsol de França. A aquesta ciutat es van signar els tractats de Safi de 1631 i 1635 entre França i el sultà. A començaments del segle XVIII s'hi va establir el francès Legendre, un comerciant de Rouen. En aquest temps Safi era encara un port important del Marroc. Chenier, pare del poeta André Chenier, era cònsol a la ciutat el 1767. La decadència es va accentuar al segle XIX. El 1907 la ciutat va passar a França i va començar una lenta recuperació.

Governadors portuguesos[modifica | modifica el codi]

  • 1508 - 1510 Diogo de Azambuja (pare)
  • 1510 - 1516 Nuno Fernandes de Ataíde
  • 1516 - 1522 Nuno de Mascarenhas
  • 1523 - 1525 Gonçalo Mendes Sacoto
  • 1526 - 1528 Garcia de Melo
  • 1529 - 1533 Francisco Lopes Girão
  • 1533 João de Faro
  • 1534 Rui Freire
  • 1534 Garcia de Noronha
  • 1534 Luis de Loureiro
  • 1535 Jorge de Notonha
  • 1535 - 1541 Rodrigo de Castro

Personatges famosos[modifica | modifica el codi]

  • Abi Mohammed Salih El Magri, patró de la ciutat
  • Mohamed Bajeddoub (cantant)
  • Qzibra (cantant)
  • Daâbaji (cantant)
  • Monsif El Hamrany (cantant)
  • Tiraline (grup de pop rock)
  • Abdelmajid Bouaffia (pintor)
  • Edmond Amran el Maleh (escriptor comunista)
  • Michel Galabru (actor francès nascut a la ciutat el 1922)
  • Mohamed Ousfour (realitzador, considerat pare del cinema marroquí)
  • Noureddine Lakhmari (director de cine)
  • Roger Vives (pintor)
  • Samy Al-Maghribi (1922-2008), malnom de Salomon Amzellag (cantant)
  • Yassin Adnan (periodista i poeta)
  • Abderrahim Goumri (atleta)
  • Brahim Boulami (athlète)
  • Rachid Ramzi (atleta)
  • Mohamed Mjid (esportista i polític)
  • Mohamed Bouzowada (cantant)
  • Khadija Mergoum (cantant)
  • Abderrahim Miss (cantant)
  • Mohamed Bouhmid (1939-2002, intel·lectual especialitzat en arts populars)

Ciutats agermanades[modifica | modifica el codi]

  • França Montereau (França), 2007
  • França Boulogne-sur-Mer (França), 1957
  • França Regió Nord-Pas-de-Calais (França)

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Safi