Cresques Abraham

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Cresques Abraham

Fragment de l'Atles català atribuït a Cresques Abraham i Jafudà Cresques
Naixement 1325[1]
Palma, Mallorca
Defunció 1387[1]
Palma, Mallorca
Altres noms Abraham Cresques
Ocupació Cartògraf
Conegut per Atles Català
Religió Judaisme
Fills/es Jafudà Cresques

Cresques Abraham (Palma 1325 - 1387) fou un cartògraf mallorquí d'origen jueu. Era d'ofici bruixoler, rellotger i constructor d'instruments nàutics. Protegit pels reis Pere III, Joan I i Martí I, deixà una nodrida sèrie de cartes geogràfiques fetes per ell, avui perdudes, bé que li'n són atribuïdes d'anònimes, alguna amb prou fonament com el notable "Atles Català" del 1375, en la confecció del qual fou ajudat pel seu fill Jafudà Cresques.[2]

La seva vida és poc coneguda. És un dels caps de fila de l'escola mallorquina de cartografia de la que el moment àlgid se situa al segle XIV. Era mestre de les cartes del rei d' Aragó. El fet que sigui l'autor de l'Atles català, present a les col·leccions del rei de França Carles V el 1380, continua sent incert. Però ha satisfet als anys 1380 encàrrecs similars per als reis de França i d'Aragó. El seu fill Jafudà Cresques anomenat Jaume Riba (Jacobus Ribes) després de la seva conversió al catolicisme el 1391 va ser mestre de les cartes nàutiques de la Corona d'Aragó.

Al nord de l'illa de Mallorca una muntanya submergida porta el nom de mont dels Cresques, en homenatge a ell i al seu fill.

Obres[modifica | modifica el codi]

L'Atles Català és l'obra que s'atribueix a Cresques amb una major seguretat, però els investigadors també han suggerit que almenys cinc mapes més podien ser obra seva, del seu fill o del seu taller.[3]

Igual que l'Atles, aquests cinc mapes no estan firmats i no ténen data, però se situen al darrer quart del segle XIV. Malgrat que les similituds entre ells són evidents, exiteix la possibilitat que fossin fets per diversos tallers[3]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cresques Abraham Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. 1,0 1,1 «Cresques Abraham». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Farradellas, Víctor; Sobrequés, Jaume. «Quan la cartografia es torna obra d'art». Sàpiens [Barcelona], núm. 124, desembre de 2012, p.58-59. ISSN: 1695-2014.
  3. 3,0 3,1 Campbell (2011)

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Campbell, T. (2011) "Anonymous works and the question of their attribution to individual chartmakers or to their supposed workshops", online
  • Pujades i Bataller, Ramon J. (2007) Les cartes portolanes: la representació medieval d'una mar solcada. Barcelona.