Bartolomé de Las Casas

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
servent de Déu Bartolomé de las Casas

Gravat del s. XVIII
bisbe; Apòstol dels indis
Naixement 24 d'agost de 1474
Sevilla
Defunció 17 de juliol de 1566
Madrid
Enterrament San Gregorio (Valladolid)
Commemoració en Església Catòlica, Església Episcopaliana dels Estats, Església Evangèlica Luterana d'Amèrica
Beatificació Procés de beatificació obert en 2005; proclamat servent de Déu
Festivitat 17 de juliol; 18 de juliol (episcopalians); 20 de juliol (anglicans: ELCA)
Fets destacables Bisbe de Chiapas (1543)
Orde Dominics
Iconografia Hàbit dominic, escrivint, amb indis

Fra Bartolomé de las Casas (Sevilla, 24 d'agost de 1484 - Madrid, 17 de juliol de 1566) fou un frare dominic andalús del Regne de Castella, cronista, teòleg, bisbe de Chiapas (Mèxic) i gran defensor dels indis americans. Segons el prologuista de l'edició de 1821 de la seva obra més coneguda, un seu avantpassat, de cognom Casaus, era "d'origen francès" i va participar en la conquesta de Sevilla.[1]

Biografia[modifica | modifica el codi]

Portada de llibre del bisbe, en què es llegeix "Bartolomé de las Casas/ o Casaus".

De petit, probablement conegué els Reis Catòlics i Cristòfor Colom, car el seu pare, Pedro de las Casas, participà en els viatges de l'almirall. En 1499 tingué l'oportunitat de conèixer un indi que fou portat per Colom i regalat al seu pare com a esclau.[2]

En 1502, seguint els passos del seu pare, que havia participat en el segon viatge de Colom, Bartolomé de las Casas va arribar a la Hispaniola, on s'encarregà d'administrar una encomienda.[3] L'ordenaren sacerdot en 1510 i la primavera de 1512 viatjà a Cuba com a capellà de Pánfilo de Narváez. En 1514 se li va atorgar l'administració d'una altra encomienda on els indis treballaven en la mineria; gradualment, de las Casas va prenent consciència de la injustícia del sistema. Convençut que havia «de procurar el remei d'aquesta gent divinament ordenat», va viatjar a Castella i es va entrevistar amb el rei Ferran el Catòlic i amb el cardenal Cisneros, que el nomenarà Protector dels indis, el 1516. A la mort del cardenal, s'entrevistà amb el nou rei a la vila de Molins de Rei, Carles I, que li va concedir el territori de Cumaná (a l'actual Veneçuela), perquè hi apliqués les seves teories.[4][5]

Va tornar a Amèrica el 1520, amb la intenció de dur a terme el seu projecte, sempre en contra de l'esclavitud dels indis, però tot plegat va fracassar perquè durant la seva absència els indis es varen rebel·lar. Desenganyat, va entrar a l'orde dominicà, que sempre havien criticat el sistema de les encomiendas, i es retirà a partir de 1521, en què es dedicà a l'estudi i començà a escriure la seva Història de les Índies.

El 1535 tornà al continent americà, on intentà de nou un programa de colonització pacífica a Guatemala; hi obté un èxit relatiu, i retornà de nou a Castella el 1540 i, a Valladolid, visità de nou Carles I. El monarca, havent escoltat les demandes de Las Casas i les noves idees del dret de gents difoses per Francisco de Vitoria, va convocar el Consell d'Índies en l'anomenada Junta de Valladolid.

Com a conseqüència del que es va discutir, es van promulgar el 20 de novembre de 1542 les Lleis Noves, en les quals es prohibia l'esclavitud dels indis i s'ordenava que tots quedessin lliures dels encomenderos i fossin sota la protecció directa de la Corona. A més, es disposava que, pel que feia a la penetració en terres fins llavors no explorades, hi havien de participar sempre dos religiosos, que vigilarien que els contactes amb els indis es duguessin a terme en manera pacífica per tal de donar lloc al diàleg que propiciés la seva conversió. Això no va resoldre el problema, però almenys va ser un primer intent. Al final d'aquell mateix any va acabar de redactar a València la seva obra més coneguda, la Brevísima relación de la destrucción de las Indias, dirigida al príncep Felip (futur Felip II), llavors encarregat dels assumptes de les Índies.[3]

Se li va oferir l'arquebisbat de Cuzco, importantíssim en aquell moment, però de las Casas no el va acceptar, encara que va acceptar el bisbat de Chiapas el 1543, amb l'encàrrec de posar en pràctica les seves teories. Durant la seva estada a Chiapas, que va durar dos anys, va viure a la Ciudad Real de Chiapas, avui anomenada San Cristóbal de Las Casas en honor seu. Va tornar definitivament a Castella el 1547.

A Valladolid, entre 1550 i 1551, va mantenir una polèmica amb Juan Ginés de Sepúlveda sobre la legitimitat de la conquesta de la qual va sortir triomfant aquest darrer, i Las Casas va renunciar al seu bisbat. Fins a la seva mort a Madrid el 1566 va continuar amb la seva tasca propagandística a favor dels indis, per la qual cosa serà conegut com l'Apòstol dels Indis.

Va passar els darrers anys a Madrid. Ja havia acabat la seva Història de les Índies i va escriure diversos memorials, i De thesauris, on qüestionava el dret de propietat dels tresors que Atahualpa havia ofert com a rescat per la seva vida i dels qui es trobaven a les tombes dels indígenes. El febrer de 1564 va fer testament i va escriure encara un nou memorial al Consell d'Índies. Va morir el 17 de juliol de 1566 al convent de Nuestra Señora de Atocha de Madrid.

Origen[modifica | modifica el codi]

Signatura de Bartolomé de las Casas sent bisbe de Xiapes (1543-50). S'hi llegeix "Fra Barthomey/u Casaus i "Ep." ('bisbe' en llatí). Segons en Jordi Bilbeny, el cognom "Casaus" demostra la catalanitat del bisbe —en contra de la historiografia oficial, que el fa oriünd de Sevilla.

El seu origen està discutit per historiadors catalans com Jordi Bilbeny que afirmen que era català. El seu autògraf a on apareix el cognom català Casaus demostraria per Bilbeny la seva autèntica nacionalitat en contra del que diuen els documents oficials que el fan oriünd de Sevilla. Segons Bilbeny són diversos els erudits que han remarcat amb preocupació que un gran gruix d'historiadors sevillans del segle XVI en parlar de la Sevilla d'aquella època i dels seus homes més rellevants, no esmentin el pare Cases. Per altra banda els seus escrits són obertament anticastellans, cosa que demostraria que la seva mentalitat política no era la d'un castellà. A més, en Casaus entre el 1505 i el 1516 sempre tracta a Ferran el Catòlic de rei i no pas de governador, tal com li correspondria si hagués estat un súbdit castellà. Amb tot, per Bilbeny, el fet determinant seria que, quan Colom va tornar de les Índies, Casaus va veure, essent un nen, fer l'entrada triomfal a Sevilla de Colom al costat dels reis. Ara bé, com que avui dia ningú no posa en dubte que aquesta entrada va ser a Barcelona, és obvi per en Bilbeny que En Cases era barceloní. També serà a Barcelona a on el seu pare i el seu oncle s'embarquen cap al Nou Món en el segon viatge de Colom l'any 1493.[6] I a Barcelona, serà on el pare Cases mantindrà un combat dialèctic notable amb el primer bisbe del Darién, “a fi d’alliberar tots els indis”, davant de l’emperador i d’En Jaume Colom, segon virrei i almirall de les Índies.[7]

La historiadora Teresa Baqué descriu la nissaga catalana dels Cases a on trobem un notari anomenat Germà de Cases a Sardenya entre el 1386 i el 1388. El 1464 En Mateu de Cases és assessor del Principat de Catalunya, i En Cristòfor Colom també té al seu costat l'escriptor i jurista Bartomeu de Cases.[8]

Veneració[modifica | modifica el codi]

Enterrat a la capella del convent d'Atocha, les seves restes van ésser dutes al convent dominic de San Gregorio de Valladolid.

Per la seva defensa dels indígenes americans, avui és reconegut com a precursos de la defensa dels drets humans, per la qual cosa algunes esglésies cristianes el commemoren. L'any 2000 l'Església Catòlica va iniciar els tràmits per a la seva possible beatificació i canonització. Ha estat declarat servent de Déu per l'Església catòlica.

L'Església Episcopaliana dels Estats Units celebra el bisbe al seu calendari litúrgic, el 18 de juliol, i també és commemorat al calendari de sants de l'Església Evangèlica Luterana d'Amèrica el 17 de juliol.

Obres[modifica | modifica el codi]

Portada de llibre Breuissima relacion de la destrycion de las Indias. Seuilla: Sebastian Trugillo; 1552.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Breve relación de la destrucción de las Indias Occidentales a cervantesvirtual.com
  2. Pérez, op.cit. p.20
  3. 3,0 3,1 «Mirror of the Cruel and Horrible Spanish Tyranny Perpetrated in the Netherlands, by the Tyrant, the Duke of Alba, and Other Commanders of King Philip II», 1620. [Consulta: 2013-08-27].
  4. ANTONIO MARÍA FABIÉ. CONFERENCIA EL P. FR. BARTOLOMÉ DE LAS CASAS, llegida el dia 25 de Abril de 1892. Ateneo de Madrid
  5. Fray Bartolomé de las Casas a Molins de Rei
  6. Totes les preguntes sobre Cristòfor Colom, Jordi Bilbeny, p. 141,142
  7. CARLES I, REI DELS CATALANS I SENYOR DE LES ÍNDIES
  8. Totes les preguntes sobre Cristòfor Colom, Jordi Bilbeny, p. 143

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bartolomé de Las Casas