Tomàs de Torquemada

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Tomàs de Torquemada, Primer Gran Inquisidor d'Espanya

Tomàs de Torquemada (* Torquemada, Palència o Valladolid, Castella (segons l'historiador), 1420 – † Àvila, Castella, 16 de setembre de 1498), Inquisidor general de Castella i Aragó en el segle XV.

Des de molt jove es formà com a dominic al Convent de San Pablo a Valladolid.

Es considera que podia haver tingut ascendència jueva. Hernando del Pulgar, historiador de l'època, tot escrivint sobre Juan de Torquemada —oncle de l'inquisidor—, digué que el seu avantpassat Álvar Fernández de Torquemada s'havia casat amb una jueva convertida de primera generació.

Després d'ésser destacat en els seus serveis com a monjo i erudit, Torquemada fou nomenat Inquisidor General el 1482 per Ferrand'Aragó i Isabel de Castella. L'extensió del seu poder sobre els dos regnes fou facilitada per l’assassinat de l'inquisidor Pedro Arbués el 1485 a Saragossa, atribuït a una banda d’ «heretges» i jueus; i pel suposat assassinat ritual de l'així anomenat Sant Nen de La Guardia el 1491, també atribuït a una banda de jueus. El 1492 Torquemada fou un dels propulsors de l'expulsió massiva dels jueus d'Espanya (Decret de l'Alhambra). Torquemada és recordat com a principal impulsor de la Inquisició espanyola que fou generalment responsable d’injustícies i patiments mitjançant l'ús de tortures, denúncies anònimes i execució per foguera en l'així anomenat «acte de fe».

Torquemada va criar-se a Valladolid i, així com el seu oncle (el cardenal Juan de Torquemada), es convertí en frare dominic.[1] Era encara jove quan fou enviat a ser prior al Monestir de Santa Cruz a Segòvia, on es convertí en confessor de la princesa Isabela, hereva de Castella. Aquesta fou coronada el 1473 i Torquemada es convertí en el primer Inquisidor General una dècada més tard. Existeix molt poca informació en bon estat sobre la vida personal de Torquemada, la qual ha estat subjecte de nombroses especulacions.

El cronista castellà d'aquella època, Sebastián de Olmedo, l'anomenà «el martell dels heretges, la llum d'Espanya, el salvador del seu país, l'honor del seu orde». El nom de Torquemada, com a part de la llegenda negra de la Inquisició espanyola, s'ha convertit en un sinònim de la crueltat i del fanatisme al servei de la religió.

La Inquisició va arribar a tenir un control sobre la vida dels individus a Espanya amb una minuciositat rara volta igualada amb anterioritat al segle XX. Qualsevol persona a partir de dotze anys (les nenes) i catorze (els nens) era completament responsable per a la Inquisició. Els «heretges» (qualsevol cristià que no combregués amb les idees catòliques) i els conversos (que es convertien en catòlics per a evitar la persecució) foren els principals objectius, però qualsevol que gosés parlar en contra de la Inquisició era considerat sospitós. Per a evitar la propagació de les «heretgies», Torquemada, tal com es feia a tota Europa, promogué la crema de literatura no catòlica, en particular biblioteques jueves i àrabs.

Juan Antonio Llorente, primer historiador del Sant Ofici, assegura que durant el seu mandat foren cremades més de deu mil persones i unes altres vint-i-set mil patiren penes infames. El seu retrat, a la taula de la Verge dels Reis Catòlics, ens presenta un rostre de faccions correctes, molt diferent al rostre ombrívol, d'ulls enfonsats i llavis premuts que imaginaren els il·lustradors romàntics.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Meditations, or the Contemplations of the Most Devout», 1479. [Consulta: 2013-09-03].


Precedit per:
(inexistent)
Inquisidor general de Castella i Aragó
1483 – 1498
Succeït per:
Diego de Deza