James Bradley

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaJames Bradley

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementmarç 1693 Modifica el valor a Wikidata
Sherborne (Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
Mort13 juliol 1762 Modifica el valor a Wikidata (69 anys)
Chalford (Anglaterra) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
3r Astrònom reial
1742 – 1762
← Edmond HalleyNathaniel Bliss → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióAnglicanisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióBalliol College
Universitat d'Oxford Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballAstronomia Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióastrònom, professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat d'Oxford Modifica el valor a Wikidata
Membre de
ProfessorsJames Pound Modifica el valor a Wikidata
AlumnesNevil Maskelyne Modifica el valor a Wikidata
Premis

Find a Grave: 87238107 Modifica el valor a Wikidata

James Bradley FRS (Sherborne, Gloucestershire, març de 1693 - Chalford, 13 juliol de 1762)[1] va ser un astrònom anglès, nomenat Astrònom reial de la corona anglesa el 1742. És famós pel seu descobriment de l'aberració de la llum.

Vida i obra[modifica]

Bradley va néixer a Sherborne, a prop de Cheltenham a Gloucestershire al març de 1693. Va ingressar al Balliol College (Oxford) el 15 març 1711 i es va graduar en BA i MA el 1714 i el 1717 respectivament. Va efectuar les seves primeres observacions a la casa parroquial de Wanstead a Essex, sota la tutela del seu oncle, el Reverend James Pound (al seu torn un dretà astrònom) i va ser elegit soci de la Royal Society el 6 de novembre de 1718.

Es va ordenar vicari de Bridstow l'any següent i el seu amic, l'astrònom irlandès Samuel Molyneux, li va procurar una petita sinecura a Gal. Va penjar els seus hàbits el 1721, quan va ser designat per ocupar la Savilian chair (càtedra Saviliana) d'astronomia a la Universitat d'Oxford, al mateix temps que com a professor adjunt de filosofia experimental (1729 - 1760) va pronunciar 79 cursos de classes al museu Ashmolean.

El seu memorable descobriment de l'aberració de la llum va ser anunciat a la Royal Society el gener de 1729 (Phil. Trans. Xxxv. 637). Les observacions sobre les quals es va basar van ser realitzades a la casa de Molyneux a Kew Green, segons les seves dades, la velocitat de la llum s'aproximava als 283.000 quilòmetres per segon.

El 1727 va notar que les declinacions de certes estrelles semblaven oscil·lar erràticament, com si l'eix de la Terra rematar de cap periòdicament: no va anunciar la detecció addicional de la nutació fins al 14 febrer 1748 (Phil. Trans. XLV. I), quan hi va haver comprovat la seva veracitat gràcies a minucioses observacions fetes en una revolució completa (18,6 anys) dels nodes de la Lluna, ja que és aquesta la que actuant sobre la inflor equatorial del nostre planeta la fa rematar de cap periòdicament.

El 1742 va ser designat per succeir Edmond Halley com Astrònom Reial. La seva elevada reputació li va permetre demanar amb èxit una sèrie d'instruments que van costar 1.000 £ i amb un quadrant de 8 peus construït per a ell el 1750 per John Bird, va acumular a Greenwich durant deu anys mesuraments d'inestimable valor per a la reforma de l'astronomia. El 1752 la corona li va concedir una pensió 250 £ anuals.

Es va retirar per problemes de salut nou anys més tard al poble de Chalford a Cotswold (Gloucestershire), on va morir aSkiveralls House el 13 de juliol de 1762. La publicació de les seves observacions es va veure endarrerida per la disputa de la seva propietat, però van ser finalment publicades per Clarendon Press, Oxford, en dos volums (1798, 1805). La perspicàcia i diligència de Friedrich Wilhelm Bessel van ser però necessàries per a la comprensió de la seva fonamental importància.

Les molt precises mesures estel·lars van demostrar que si els paralatges estel·lars existien, aquests havien de ser sempre més petits que 1 ": més tard es confirmaria amb la mesura del paralatge de Sírius, 61 Cygni i Alfa Centauri, tots ells per sota dels 0,88".

Referències[modifica]

  1. Asimov, Isaac. «Bradley, James». A: Enciclopedia biográfica de ciencia y tecnología : la vida y la obra de 1197 grandes científicos desde la antigüedad hasta nuestros dias (en castellà). Nueva edición revisada. Madrid: Ediciones de la Revista de Occidente, 1973, p. 137. ISBN 8429270043. 
  • Miscellaneous Works and Correspondence of James Bradley, D.D. (Oxford, 1832)
  • New and General Biographical Dictionary, xii. 54 (1767); Biog. Brit. (Kippis);
  • Fouchy’s Eloge, Paris Memoirs (1762), p. 231 (Histoire);
  • Delambre’s Hist. de l'astronomie au 18e siècle, p. 413.
  • Aquest article incorpora text de l'Encyclopædia Britannica de 1911 (domini públic).