Henry John Stephen Smith

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaHenry John Stephen Smith

El seu bust al Museu d'Història Natural d'Oxford Modifica el valor a Wikidata
Nom original(en) Henry John Smith Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement2 novembre 1826 Modifica el valor a Wikidata
Dublín (Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda) Modifica el valor a Wikidata
Mort9 febrer 1883 Modifica el valor a Wikidata (56 anys)
Oxford (Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri del Sant Sepulcre (Oxford) 51° 45′ 40″ N, 1° 16′ 09″ O / 51.761193°N,1.269119°O / 51.761193; -1.269119
Dades personals
FormacióBalliol College de la Universitat d'Oxford
Es coneix perForma normal de Smith
Activitat
Camp de treballTeoria de nombres Modifica el valor a Wikidata
OcupacióMatemàtiques
OrganitzacióUniversitat d'Oxford
Membre de
Influències
Obra
Obres destacables
Família
ParesJohn Smith i Mary Murphy
GermansEleanor Smith Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
teorema d'estructura dels mòduls finitament generats sobre un domini d'ideals principals Modifica el valor a Wikidata
Premis

Henry John Stephen Smith (1826-1883) va ser un matemàtic britànic que va ser catedràtic savilià de la universitat d'Oxford.

Vida i Obra[modifica]

El seu pare era advocat, però va morir quan ell només tenia tres anys. Va ser educat per la seva mare i per tutors privats fins que va entrar a la Rugby School (Warwickshire, Anglaterra). El seu ingrés a la universitat es va ajornar perquè va contraure la verola i la malària; però, finalment, el 1846 va ingressar al Balliol College de la universitat d'Oxford on es va graduar dos anys després amb els màxims honors tan en ciències com en humanitats.[1]

El 1849 va ser nomenat fellow del Balliol College.[2] El 1861 va ser nomenat catedràtic savilià de geometria de la universitat i el 1874 conservador del seu museu.[3]

Smith ha restat un matemàtic poc conegut, malgrat les seves aportacions en teoria de nombres.[2] A ell se li deu la forma normal de Smith de una matriu (1861),[4] una demostració del teorema dels dos quadrats de Fermat (1855)[5] i un Report on the Theory of Numbers (1859-1865)[6] en el que analitza el treball d'altres matemàtic, però també hi afegeix molt de la seva collita.

Referències[modifica]

  1. Hannabuss, pàgina 203.
  2. 2,0 2,1 Clarke, Everitt, Littlejohn & Vorster, pàgina 654.
  3. Agarwal & Sen, pàgina 283.
  4. Newman, pàgina 367.
  5. Clarke, Everitt, Littlejohn & Vorster, pàgina 662.
  6. Hannabuss, pàgina 205.

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]