Carl Sagan

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Carl Sagan.

Carl Edward Sagan (Nova York, 9 de novembre de 1934 - Seattle, 20 de desembre de 1996) popular astrònom estatunidenc i divulgador científic. Va ser pioner en camps com la exobiologia i promotor del projecte SETI (Search for Extraterrestrial Intelligence, Cerca de vida intel·ligent extraterrestre). Sagan es va convertir en una figura coneguda pel gran públic gràcies a la sèrie de documentals de televisió Cosmos, presentada per ell mateix i escrita juntament amb la seva última esposa, la també científica Ann Druyan.

Carl Sagan va ser titular de la càtedra d'astronomia i ciències de l'espai de la Universitat de Cornell en Estats Units. Va morir als 62 anys víctima d'una pneumònia, conseqüència de la complicació d'una malaltia que el va afectar durant els seus dos últims anys de vida.

"El Cosmos és tot el que és, tot el que va ser i tot el que serà. Les nostres més lleugeres contemplacions del cosmos ens fan estremir, sentim com un pessigolleig ens omple els nervis, una veu muda, una lleugera sensació com en un record llunyà o com si caiguérem des de l'altura. Sabem que ens aproximem al més gran dels misteris."

Descobriments científics[modifica | modifica el codi]

Sagan es va doctorar a la Universitat de Chicago treballant amb el famós astrònom Gerard Kuiper. En aquesta etapa va demostrar, utilitzant observacions de radiació de microones, que la superfície de Venus era extremadament calenta i densa. Sagan va estudiar l'efecte hivernacle provocat pel diòxid de carboni que elevava les temperatures de Venus. Això li va portar a alertar dels perills del canvi climàtic produïts per l'activitat industrial de l'home. Sagan també és conegut com un dels coautors de l'article científic en el que s'advertia dels perills de l'hivern nuclear, un estudi basat en els seus treballs sobre l'atmosfera marciana i els possibles canvis climàtics marcians produïts per tempestes d'arena.

Sagan va ser un del primers científics a proposar la hipòtesi que Europa, un dels satèl·lits galileians de Júpiter, podria contenir un oceà sota la superfície gelada, suggerint la possibilitat d'un entorn habitable. Aquest oceà va ser més tard confirmat indirectament pels resultats de la missió espacial Galileu.

Il·lustració de les plaques enviades amb les darreres Pioneer i les dues Voyager.

Sagan també va concebre la idea d'enviar un missatge inalterable a l'espai més enllà del sistema solar i que poguera ser entès per una civilització extraterrestre que poguera trobar-lo. El primer missatge així enviat va ser una placa d'alumini recobert d'or adossada a la sonda espacial Pioneer 10. Un altre missatge interestel·lar va ser enviat en les Voyager.

En total Sagan va ser coautor d'uns 200 treballs científics d'investigació en ciències planetàries i busca de vida extraterrestre.

Influència científica[modifica | modifica el codi]

Sagan va ser fundador i promotor de nombrosos projectes dins de l'àmbit de les Ciències Planetàries:

Reconeixement i premis[modifica | modifica el codi]

Durant la seva labor científica i de divulgació se li van atorgar nombrosos premis per les seves aportacions al pensament humà. Entre ells la medalla de la NASA (NASA medal for distinguished scientific achievement) en dos ocasions i el guardó més important de la Acadèmia de Ciències Americana, la medalla al mèrit públic (Public Welfare Medal). També va rebre un premi Pulitzer per la seva obra de divulgació El cervell de Broca.

Com a reconeixement als seus treball sobre exobiología, li van oferir descriure el terme vida dins la Enciclopèdia Britànica. La Divisió de Ciències Planetàries (DPS) de l'Associació astronòmica americana (AAS) atorga cada any la medalla Sagan al mèrit de divulgació científica en ciències planetàries. El lloc d'aterratge de la missió Mars Pathfinder va ser anomenat en el seu honor com a estació Carl Sagan Memorial. L'asteroide 2709 Sagan també rep el seu nom en el seu honor.

Personalitat[modifica | modifica el codi]

Sagan era considerat pels seus detractors com una persona amb un gran ego. Aquesta característica el va portar a plantejar diferents judicis contra diverses empreses per atemptar contra el seu nom, i en va perdre la majoria. Sagan era considerat com un ateu o agnòstic. També era un conegut escèptic amb un fort posicionament en contra de la pseudociència. Tanmateix, és considerat pels seus partidaris com a posseïdor d'un "toc màgic" gràcies al qual va ser capaç d'aconseguir que els ciutadans sense formació científica entenguessin i s'interessessin per la ciència, explicant-la d'una forma amena i contagiant la seva fascinació.

Sagan es va casar en tres ocasions. Amb la biòloga Lynn Margulis en 1957, mare de Dorion Sagan, l'artista Linda Salzman, que li ajudaria en el disseny del missatge inter estel·lar en les plaques del Pioneer 10, i finalment amb Ann Druyan, amb qui va tenir dos fills i va romandre casat fins a la seva mort.

Obres[modifica | modifica el codi]

Llibres[modifica | modifica el codi]

Documentals[modifica | modifica el codi]

Cosmos. Un viatge personal. (1980)

Articles relacionats[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Carl Sagan
Wikiquote A Viquidites hi ha cites, dites populars i frases fetes relatives a Carl Sagan