Henrietta Swan Leavitt

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Henrietta Leavitt

Henrietta Swan Leavitt (Massachusetts, 4 de juliol de 186812 de desembre de 1921) va ser una astrònoma estatunidenca.

En l'Observatori de l'Harvard College, va estudiar les estrelles variables Cefeides, la lluentor de les quals varia en períodes regulars. Va descobrir i va catalogar estrelles variables del Gran Núvol de Magalhães i del Petit Núvol de Magalhães, cosa que li va permetre de descobrir el 1912 que les cefeides de major lluminositat intrínseca tenien llargs períodes, i determinant que hom pot predir la relació entre la duració d'aquest període i la magnitud absoluta de l'estel.

Un any després, Ejnar Hertzsprung va determinar la distància d'unes quantes cefeides, cosa que li va permetre de calibrar-ne la relació exacta entre període i lluminositat. A partir de llavors, gràcies al descobriemnt de Henrietta Swan Leavitt, observant el període d'una cefeida se'n podia conèixer la lluminositat (i, per tant, la magnitud absoluta). Comparant aquesta magnitud absoluta amb la magnitud aparent observada de l'estrella, hom podia establir la distància a aquesta cefeida. Aquest mètode pot utilitzar-se també per calcular la distància a un cúmul globular, tal com va fer a la dècada del 1910 Harlow Shapley des de l'observatori de Mount Wilson, determinant així que la Via Làctia és molt més gran del que es creia fins aleshores. El mètode també permet de determinar la distància d'una galàxia en la qual s'observin estrelles cefeides, tal com va fer, des del mateix observatori, Edwin Hubble a la dècada del 1920 amb la galàxia d'Andròmeda i posteriorment amb moltes altres galàxies espirals, cosa que li permeté concloure que aquests cossos -a diferència de les nebuloses- són situats a fora -i molt lluny- de la Via Làctia, tal com havia intuït Immanuel Kant el 1755. També li permeté d'establir, amb la col·laboració de Milton Humason, la llei de Hubble i formular la teoria de l'expansió de l'univers i del Big Bang.