Lavínia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Lavinia a l'altar, pintura de Mirabello Cavalori (1565), representant el moment en què els cabells de Lavínia s'encenen.

Segons la mitologia romana Lavínia era filla de Latinus i Amata, única hereva al tron de la regió del Latium. Es va casar amb el troià Enees.

Disputa pel seu matrimoni[modifica | modifica el codi]

Com a única hereva, Lavínia tenia molts pretendents, sent Turnus, rei dels rútuls, el preferit de la reina mare. Latinus va ser advertit per Faunus a través d'un somni que la seva filla no s'havia de casar amb Turnus. Al somni un oracle li deia que arribaria un home per la mar i si es casava amb ell, la seva descendència governaria tota la Terra.[1]

La primera part de la predicció es va complir quan va arribar una colla de troians dirigits per Enees i van demanar permís a Latinus per establir-se a les seves terres. Lavínia es va apropar a un altar per fer ofrenes als déus i llavors els seus cabells es van inflamar, fet que el seu pare va interpretar com un senyal diví i, recordant el somni, va oferir matrimoni a Enees amb Lavínia.[2]

Turnus es va sentir menyspreat i els va declarar la guerra. Els troians en van resultar vencedors gràcies a l'ajuda de la mare divina d'Enees, Venus. En el temps de pau que va seguir, Enees va edificar una ciutat en honor a la seva esposa, Lavinium.

Descendència[modifica | modifica el codi]

De les relacions mantingudes amb Enees, Lavínia va donar a llum a un fill pòstum, Silvius, el qual va succeir a Ascani al tron dels llatins.[3]

Altres versions[modifica | modifica el codi]

Segons Titus Livi, Lavínia i Enees van tenir un altre fill, anomenat Ascani, però quan va morir el pare el noi era massa menut per a governar i la mare es va fer càrrec de la regència.[4]

Lavínia i el seu pare Latinus són uns els personatges que pateixen a l'Infern (La Divina Comèdia) de Dante, La Divina Comèdia.[5]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Virgili "Eneida" VII.96–101
  2. Virgili "Eneida" VII.69–83
  3. Origo gentis Romanae XVII,4
  4. Titus Livi, "Ab Urbe condita", I, 3
  5. Dante Alighieri, "La Divina Comèdia" Cant IV, línies 125–126

Arbre genealògic[modifica | modifica el codi]

 
 
 
Anquises
 
 
 
Venus
 
 
Latinus
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Creüsa
 
 
 
Enees
 
 
 
 
 
Lavínia
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Ascani o Iulo
 
 
 
Silvius
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Silvius
 
 
 
 
Enees Silvi
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Brutus
de Bretanya
 
 
 
 
Latinus Silvius
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Alba Silvius
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Atis
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Capis
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Capetus
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Tiberí
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Agripa
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Ròmul
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Aventí
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Proca
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Numítor
 
 
Amuli
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Rea Sílvia
 
Ares/Mart
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Hersília
 
Ròmul
 
Rem
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Reis de Roma
 
 
 
 
 
 


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Lavínia Modifica l'enllaç a Wikidata