Ícar

Ícar. Ícar (en grec, Ίκαρος) fill de Dédal, Van ser empresonat al laberint que va construïr el seu pare, que aquest últim havia construït per ordre de Minos, rei de Creta. No podien escapar per mar ja que el rei tenia una estricta vigilància sobre tots els velers i no permetia que ningun navegues sense ser registrat, ja que Minos controlava la terra i el mar. Per quepoguesin escapar del laberint Dèdal es vaposar a fabricar unes ales per ell i el seu fill Ícar. Va unir plomes les unes amb les altres, començan per les petites i afegint a les mes llargues per formar una superfície. Va unir les mes grans amb fil i les mes petites amb cera, li va donar una petita corvatura a les ales per que semblessin las d’un ocell. Quan va acabar de construir-ho Dèdal vaprovar que funcionessin així mateix asenyant-li al seu fill a volar, quan estaven preparats Dèdal va adv Quan va acabar el treballar Dèdal va provar que funcionessin així mateix ensenyant-li al seu fill a volar, quan estaven preparats Dèdal va advertir al seu fill que no voles molt alt perquè la calor del sol desfaria la cera, ni molt baix per que la espuma del mar mullaria les plomes i no podria volar. Ícar va començar a pujar i a pujar de la emoció de estar volan, el sol va desfer la cera i les plomes es van començar a desenganxar, Ícar va moure els braços però no hi havien suficients plomes per sostenir-lo al aire, i va caure al mar. El seu pare va donar nom de Icària a la illa mes propera d’on va caure Ícar, el seu fill. Dèdal va arribar fins Sicília, va crear un temple per Apol•lo i va oferir les seves ales al déu com una ofrena.

Vegeu també: Eora

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ícar