Ductus arteriós persistent

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula malaltiaConducte arteriós persistent
Tipuscardiopatia congènita, anomalia del conducte arteriós i malaltia Modifica el valor a Wikidata
Especialitatcardiologia i pediatria Modifica el valor a Wikidata
Clínica-tractament
 Medicació
alprostadil, indometacina i L-lysine (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Patogènia
Afectaconducte arteriós Modifica el valor a Wikidata
Classificació
CIM-11LA8B.4 Modifica el valor a Wikidata
CIM-10Q25.0 Modifica el valor a Wikidata
CIM-9747.0 Modifica el valor a Wikidata
Recursos externs
OMIM607411 Modifica el valor a Wikidata
DiseasesDB9706 Modifica el valor a Wikidata
MedlinePlus001560 Modifica el valor a Wikidata
eMedicine891096 Modifica el valor a Wikidata
Patient UKpatent-ductus-arteriosus Modifica el valor a Wikidata
MeSHD004374 Modifica el valor a Wikidata
Orphanet706 Modifica el valor a Wikidata
UMLS CUIC0013274 Modifica el valor a Wikidata
DOIDDOID:13832 Modifica el valor a Wikidata

El ductus arteriós persistent (DAP) és la permanència de la comunicació vascular entre l'artèria pulmonar i l'artèria aorta descendent. És una comunicació pròpia de la circulació fetal, que en condicions normals es tanca durant els primers dies de vida.[1] El tancament del ductus es produeix en dues fases: al llarg de les dotze hores posteriors al naixement la contracció de la seva capa de múscul llis escurça la longitud i redueix el diàmetre del vas. La protrusió i la necrosi endotelials oclueixen la llum d'aquest, que perd la funcionalitat. Més tard, entre les 2-3 setmanes de vida finalitza el procés de fibrosi de les capes mitjana i íntima, la comunicació queda tancada definitivament i el ductus es converteix en el lligament arteriós.[2] La persistència del ductus arteriós de forma perllongada pot produir sintomatologia cardíaca.[3]

Els factors relacionats amb la persistència del ductus arteriós son la prematuritat,[4] les infeccions prenatals[5] i els factors genètics.[6]

  • Representació del DAP: es pot observar la comunicació entre artèria pulmonar i aorta.
    Representació del DAP: es pot observar la comunicació entre artèria pulmonar i aorta.

Etiologia[modifica]

Durant el desenvolupament intrauterí, la circulació fetal afavoreix la irrigació i oxigenació de teixits com el cervell i el miocardi. Els pulmons fetals, que no realitzen cap funció respiratòria intraúter, presenten una elevada resistència al pas de sang a través del seu arbre vascular (elevada resistència vascular pulmonar o RVP).[7] D'aquesta manera, la sang que arriba a l'artèria pulmonar procedent del ventricle dret (VD) es desvia a través del ductus arteriós cap a l'aorta descendent, saltant-se per tant la circulació pulmonar. El ductus arteriós gestiona el pas de la majoria del dèbit del ventricle dret (precàrrega VD), que es correspon al 60 per cent del cabal cardíac total. Es tracta d'una estructura imprescindible per al desenvolupament fetal.[8] Durant la gestació, el ductus arteriós es manté permeable gràcies a la secreció de prostaglandines fetals i placentàries, que afavoreixen la relaxació de la capa muscular arterial i mantenen el ductus obert.[9] Amb el naixement del nadó, es produeix el tancament funcional del ductus arteriós en les primeres 12-48 h de vida.[10] L'increment de la concentració d'oxigen sanguini, així com el descens dels nivells de prostaglandina E2 (dinoprostona),[11] produeixen la contracció de les fibres musculars que tancaran el ductus arteriós.[12] El tancament anatòmic es completa entre la segona i tercera setmana de vida. Cap a les 8 setmanes de vida, el ductus arteriós és tancat en el 90 per cent dels nadons nascuts a terme.[13][14]

  • Representació de la circulació fetal
    Representació de la circulació fetal
  • Representació de la circulació fetal vs circulació del nounat
    Representació de la circulació fetal vs circulació del nounat

Epidemiologia[modifica]

Existeixen factors relacionats amb la persistència del ductus arteriós. La incidència del DAP en nens nascuts a terme segons sèries històriques és d'1 per cada 2.000-2.500 nascuts vius. No obstant això, s'estima que la incidència real tenint en compte la freqüència de ductus persistents sense repercussió clínica que es diagnostiquen de manera incidental, podria ascendir fins a 1 per cada 500 nascuts vius.[13]

Tot i que en la majoria de casos de DAP no es localitza una causa identificable, s'associa la seva aparició a factors genètics.[15] Predomina en el sexe femení (2:1), i la seva prevalença és major en nens afectats per diversos trastorns genètics: trisomia 21 i 18,[13] síndrome de Patau,[16] síndrome de Char[17] o síndrome d'Holt-Oram,[18] entre d'altres. L'exposició del fetus a una infecció primerenca pel virus de la rubèola és un altre factor relacionat amb l'aparició de DAP, sobretot de tipus tubular, associat a lesions arterials pulmonars i renals.[19] També la corioamnionitis,[20] la fototeràpia,[21] la sífilis congènita,[22] la preeclàmpsia materna[23] i el consum de substàncies teratogèniques com alcohol, amfetamines i anticonvulsivants durant la gestació augmenta la probabilitat de DAP fetal.[13]

Els nounats nascuts preterme son la població més susceptible a patir DAP.[24] La persistència del ductus arteriós és inversament proporcional a l'edat gestacional del nadó[25] i esta associada amb una major mortalitat en casos de prematuritat important.[26] La incidència varia des d'un 20 per cent en els nadons majors de 32 setmanes de gestació (SG) fins a un 60 per cent d'afectats en menors de 28 SG, especialment si han patit síndrome del destret respiratori neonatal i necessitat de ventilació mecànica invasiva (VMI).[3]

Fisiopatologia i simptomatologia[modifica]

Durant la vida fetal, les elevades resistències vasculars pulmonars (RVP) provoquen el pas de sang des de l'artèria pulmonar cap a l'aorta descendent (shunt pulmonar-sistèmic).[27] A partir del naixement, amb la disminució de les resistències pulmonars es produeix el shunt invers des de l'aorta cap a la circulació pulmonar (shunt sistèmic-pulmonar), produint una sobrecàrrega de la mateixa. La repercussió d'aquest shunt dependrà del diàmetre del ductus i de la resposta dels òrgans afectats: cor i pulmons.[28] Els canvis de la pressió parcial de l'oxigen (pO2), de la pressió parcial de diòxid de carboni (pCO2) i del pH, l'increment de l'activitat de l'endotelina-1, l'alliberament d'angiotensina 2 o l'activació del citocrom p450 són alguns dels factors claus que regulen la transició fisiològica de l'activitat cardiopulmonar durant el període perinatal i la permanència del ductus en els nens prematurs.[29]

L'aneurisma del DAP és una condició que detecta en un petit percentatge d'individus amb aquesta anomalia congènita. La seva veritable incidència no es coneix ben bé, ja que molts casos detectats en les ecocardiografies neonatals es resolen espontàniament sense seqüeles clíniques d'importància.[30] Aquest tipus singular d'aneurisma s'observa sobretot en nens, encara que també s'ha descrit en adults.[31]

En el context d'una síndrome d'Upshaw-Schulman (un trastorn hereditari de la coagulació autosòmic recessiu causat per mutacions en el gen ADAMTS13),[32] el DAP pot desencadenar greus episodis d'icterícia hemolítica neonatal.[33] La coexistència de DAP i aplàsia pulmonar, total o parcial, en un nen nascut a termini és un fet del tot insòlit.[34]

Alguns dels símptomes relacionats amb el DAP són:[35]

  • Fisiopatologia del DAP

Variants morfològiques[modifica]

Segons estudis angiogràfics, els diferents tipus de DAP es poden classificar com:[44]

  • Tipus 1 o cònic (A).[45]
  • Tipus 2 o fenestrat (B).[46]
  • Tipus 3 o tubular (C).[47]
  • Tipus 4 o complex amb múltiples constriccions (D).[48]
  • Tipus 5 o allargat (E).[49]

Diagnòstic[modifica]

L'ecocardiografia és la prova diagnòstica més útil per detectar la presència del ductus arteriós persistent (DAP),[50] així com per determinar l'estat hemodinàmic,[51] el tipus de DAP, les dimensions, la seva repercussió sobre les cavitats cardíaques i el tractament més adequat.[52] Es poden detectar alguns indicis de DAP en altres proves clíniques com l'electrocardiograma (ECG),[53] l'analítica sanguínia,[54] la quantificació dels nivells d'isoprostans[55] en l'orina[56] i la radiografia de tòrax.[3] No és rar que al practicar una tomografia computada per qualsevol motiu en un adult se li diagnostiqui incidentalment un DAP, quasi sempre de petites dimensions.[57]

Tractament[modifica]

No existeix un consens global per al tractament del ductus arteriós persistent,[58] sobretot quan aquest és molt petit,[59] ja que en molts nens el DAP es tanca espontàniament durant els dos anys després de néixer.[60] Si bé en el passat es tendia a la lligadura del ductus de manera profilàctica, ara per ara les pautes recomanen valorar la situació individual de cada pacient[61] i tractar aquells casos en els quals el ductus persistent representi un factor de morbi-mortalitat.[62] En els casos on el tancament del DAP estigui indicat es recomana iniciar el tractament de forma precoç abans de les dues primeres setmanes de vida, però no durant els dies immediatament posteriors al part, ja que la tassa d'èxit és major i la de complicacions més baixa.[63]

Els tractaments utilitzats pel tancament del ductus arteriós persistent son el tractament amb fàrmacs,[64] el tractament quirúrgic i el tractament percutani.[65]

  • Tractament farmacològic: s'utilitzen inhibidors de la ciclooxigenasa 2 (COX-2) com la indometacina (un AINE relacionat amb el diclofenac)[66] i l'ibuprofèn,[67] que s'administren en tandes de 3 dosis, amb la possibilitat de repetir el protocol en cas d'ineficàcia de la primera tanda. En prematurs de pes molt baix, el paracetamol pot ser una alternativa terapèutica útil.[68] No és recomanable l'ús profilàctic generalitzat de d'ibuprofèn o indometacina, perquè de vegades indueix el desenvolupament d'una hipertensió pulmonar important i perllongada; si bé es tracta d'una decisió clínica que depèn de l'edat gestacional del nounat, la mida del ductus i el grau de disfunció respiratòria.[69]
  • Tractament quirúrgic: es realitza una lligadura quirúrgica mitjançant la pràctica d'una toracotomia esquerra.[70] Es reserva per aquells casos on el tractament farmacològic no està indicat o ha fracassat, ja que no està exempt de complicacions postquirúrgiques.[65] El mètode operatori específic està determinat per la mida del DAP i l'edat del pacient.[71] La cirurgia cardíaca en nens amb DAP i trisomia 13 o 18 es pot efectuar sense problemes especials, encara que el seu temps d'estada hospitalària acostuma a ser més llarg que el dels casos sense aquestes anormalitats cromosòmiques.[72] La primera lligadura amb èxit d'un DAP la va fer el cirurgià nord-americà Robert Edward Gross (1905-1988) a l'Hospital per nens de Boston,[73] l'any 1938.[74]
  • Tractament percutani: en nens més grans el tractament d'elecció és l'abordatge percutani, on mitjançant un cateterisme es col·loca una pròtesi que tancarà el flux de sang a través del ductus.[14][75] Determinats casos de DAP poden requerir la implantació d'un stent.[76]
Tractament farmacològic del DAP: pauta recomanada[65][77]
Ibuprofèn (administració cada 24 h) Indometacina (administració cada 12 h)
1a dosi 10mg/Kg Edat l'inici del tractament < 48h de vida > 48h de vida > 7 dies de vida
2a dosi 5mg/Kg 1a dosi 0,2mg/Kg 0,2mg/Kg 0,2mg/Kg
3a dosi 5mg/Kg 2a dosi 0,1mg/Kg 0,2mg/Kg 0,25mg/Kg
3a dosi 0,1mg/Kg 0,2mg/Kg 0,25mg/Kg
  • Abordatge percutani del DAP
    Abordatge percutani del DAP

Referències[modifica]

  1. ↑ Marty, M; Kerndt, CC; Lui, F «Embryology, Fetal Circulation» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2022 Maig 8; NBK537149 (rev), pàgs: 5. PMID: 30725834 [Consulta: 21 febrer 2023].
  2. ↑ Mensah, B «Ligamentum arteriosum: Muscular and contractile» (en anglès). Anat Rec (Hoboken), 2023 Feb; 306 (2), pp: 409-421. DOI: 10.1002/ar.25058. ISSN: 1932-8494. PMID: 36054486 [Consulta: 12 juny 2022].
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 Ruiz González, MD; Gómez Guzmán, E; Párraga Quiles, MJ; Tejero, MA; Guzmán Cabañas, JM «Ductus arterioso persistente» (en castellà). A: Protocolos Diagnóstico Terapeúticos de la Asociación Española de Pediatría: Neonatologia, Cap. 36, 2008, pp: 353-361. ISSN: 2171-8172 [Consulta: 14 gener 2019].
  4. ↑ Yagüe Caballero, C «Ductus arterioso persistente en recién nacidos prematuros -Treball de Fi de Grau-» (en castellà). Facultad de Medicina, Universidad de Zaragoza, 2020; TAZ-TFG-2020-685, págs: 39 [Consulta: 22 febrer 2023].
  5. ↑ Orofino, DHG; Passos, SRL; de Oliveira, RVC; Farias, CVB; Leite, MFMP; Pone, SM; et al «Cardiac findings in infants with in utero exposure to Zika virus- a cross sectional study» (en anglès). PLoS Negl Trop Dis, 2018 Mar 26; 12 (3), pp: e0006362. DOI: 10.1371/journal.pntd.0006362. PMC: 5886696. PMID: 29579059 [Consulta: 1r març 2023].
  6. ↑ Dagle, JM; Lepp, NT; Cooper, ME; Schaa, KL; Kelsey, KJP; Orr, KL; et al «Determination of genetic predisposition to patent ductus arteriosus in preterm infants» (en anglès). Pediatrics, 2009 Abr; 123 (4), pp: 1116-1123. DOI: 10.1542/peds.2008-0313. PMC: 2734952. PMID: 19336370 [Consulta: 8 febrer 2022].
  7. ↑ Thornburg, KL; Louey, S «Uteroplacental Circulation and Fetal Vascular Function and Development» (en anglès). Curr Vasc Pharmacol, 2013 Set; 11 (5), pp: 748-757. DOI: 10.2174/1570161111311050012. PMC: 7527077. PMID: 24063386 [Consulta: 4 maig 2023].
  8. ↑ Morton, SU; Brodsky, D «Fetal Physiology and the Transition to Extrauterine Life» (en anglès). Clin Perinatol, 2016 Set; 43 (3), pp: 395-407. DOI: 10.1016/j.clp.2016.04.001. PMC: 4987541. PMID: 27524443 [Consulta: 8 febrer 2022].
  9. ↑ Huff, T; Chaudhry, R; Arora, Y; Mahajan, K «Anatomy, Thorax, Heart Ductus Arteriosus» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2022 Nov 27; NBK470160 (rev), pàgs: 4. PMID: 29262217 [Consulta: 4 maig 2023].
  10. ↑ Nagasawa, H; Hamada, C; Wakabayashi, M; Nakagawa, Y; et al «Time to spontaneous ductus arteriosus closure in full-term neonates» (en anglès). Open Heart, 2016 Maig 11; 3 (1), pp: e000413. DOI: 10.1136/openhrt-2016-000413. PMC: 4874051. PMID: 27239325 [Consulta: 8 febrer 2022].
  11. ↑ PubChem «Dinoprostone» (en anglès). NCBI, US National Library of Medicine, 2023 Feb 25; Compound Summary CID 5280360 (rev), pàgs: 43 [Consulta: 1r març 2023].
  12. ↑ Akaike, T; Minamisawa, S «Prostaglandin E-mediated Vascular Remodeling of the Ductus Arteriosus and Ductus-Dependent Congenital Heart Diseases» (en anglès). J Mol Genet Med, 2016; 10 (3), pp: 1000E109. DOI: 10.4172/1747-0862.1000E109. ISSN: 1747-0862 [Consulta: 1r març 2023].
  13. ↑ 13,0 13,1 13,2 13,3 Ballesteros Tejerizo, F; Rodríguez Ogando, A; Gil Villanueva, N «Ductus arterioso persistente (en el niño a termino) y ventana aortopulmonar» (en castellà). A: Protocolos Diagnósticos y Terapéuticos en Cardiología Pediátrica de la Sociedad Española de Cardiología Pediátrica. Sección III, Cap. 23; CTO Editorial, 2015; 3a Edición. Volumen 1, pp: 229-240. ISBN 978-84-16276-96-7 [Consulta: 8 febrer 2022].
  14. ↑ 14,0 14,1 Rodríguez, A; Aguilar, JM. «Ductus» (en castellà). CardiopatiasCongenitas.net, 2021; Jul 17 (rev). Arxivat de l'original el 20 de maig 2022. [Consulta: 8 febrer 2022].
  15. ↑ Clyman, RI; Hills, NK; Dagle, JM; Murray, JC; Kelsey, K «Interactions between PDA-associated polymorphisms and genetic ancestry alter ductus arteriosus gene expression» (en anglès). Pediatr Res, 2022 Mar; 91 (4), pp: 903-911. DOI: 10.1038/s41390-021-01506-6. PMC: 8501158. PMID: 33837257 [Consulta: 28 febrer 2023].
  16. ↑ Polli, JB; de Paoli Groff, D; Petry, P; Mattos, VF; et al «Trisomy 13 (Patau syndrome) and congenital heart defects» (en anglès). Am J Med Genet A, 2014 Gen; 164A (1), pp: 272-275. DOI: 10.1002/ajmg.a.36193. ISSN: 1552-4825. PMID: 24214527 [Consulta: 31 març 2023].
  17. ↑ Babaoğlu, K; Oruç, M; Günlemez, A; Gelb, BD «Char syndrome, a familial form of patent ductus arteriosus, with a new finding: hyperplasia of the 3rd finger» (en anglès). Anadolu Kardiyol Derg, 2012 Set; 12 (6), pp: 523-524. DOI: 10.5152/akd.2012.165. ISSN: 1308-0032. PMID: 22728731 [Consulta: 27 febrer 2022].
  18. ↑ Tyczyński, P; Michałowska, I; Miłosz-Wieczorek, B; Hoffman, P; Witkowski, A «Holt-Oram syndrome, bicuspid aortic valve, and patent ductus arteriosus» (en anglès). Kardiol Pol, 2021; 79 (12), pp: 1395-1396. DOI: 10.33963/KP.a2021.0118. ISSN: 1897-4279. PMID: 34599494 [Consulta: 27 febrer 2022].
  19. ↑ Toizumi, M; Do, CGT; Motomura, H; Do, TN; et al «Characteristics of Patent Ductus Arteriosus in Congenital Rubella Syndrome» (en anglès). Sci Rep, 2019 Nov 19; 9 (1), pp: 17105. DOI: 10.1038/s41598-019-52936-6. PMC: 6863812. PMID: 31745134 [Consulta: 25 abril 2022].
  20. ↑ Green, CA; Westreich, D; Laughon, MM; Stamilio, DM; Strauss, RA; et al «Association of chorioamnionitis and patent ductus arteriosus in a national U.S. cohort» (en anglès). J Perinatol, 2021 Gen; 41 (1), pp: 119-125. DOI: 10.1038/s41372-020-00866-x. PMC: 8788109. PMID: 33093626 [Consulta: 14 febrer 2022].
  21. ↑ Bhola, K; Foster, JP; Osborn, DA «Chest shielding for prevention of a haemodynamically significant patent ductus arteriosus in preterm infants receiving phototherapy (Review)» (en anglès). Cochrane Database Syst Rev, 2015 Nov 3; 2015 (11), pp: CD009816. DOI: 10.1002/14651858.CD009816.pub2. PMC: 9288670. PMID: 26523368 [Consulta: 8 abril 2023].
  22. ↑ Devi, VN Kinnera, B; Anitha, V; Indira, B «A rare case of early congenital syphilis with patent ductus arteriosus: The continuing curse for generations» (en anglès). Indian J Sex Transm Dis AIDS, 2020 Jul-Des; 41 (2), pp: 195-198. DOI: 10.4103/ijstd.IJSTD_19_19. PMC: 8000661. PMID: 33817594 [Consulta: 8 abril 2023].
  23. ↑ Akintunde, AA; Opadijo, OG «Case report of a 26 year old primigravida with Patent Ductus Arteriosus (PDA) in heart failure» (en anglès). Afr Health Sci, 2011 Mar; 11 (1), pp: 138-140. ISSN: 1680-6905. PMC: 3092319. PMID: 21572870 [Consulta: 8 abril 2023].
  24. ↑ Abdel-Hady, H; Nasef, N; Shabaan, AE; Nour, I «Patent ductus arteriosus in preterm infants: do we have the right answers?» (en anglès). Biomed Res Int, 2013 Des 23; 2013, pp: 676192. DOI: 10.1155/2013/676192. PMC: 3885207. PMID: 24455715 [Consulta: 28 febrer 2023].
  25. ↑ Hamrick, SEG; Sallmon, H; Rose, AT; Porras, D; Shelton, EL; et al «Patent Ductus Arteriosus of the Preterm Infant» (en anglès). Pediatrics, 2020 Nov; 146 (5), pp: e20201209. DOI: 10.1542/peds.2020-1209. PMC: 7605084. PMID: 33093140 [Consulta: 11 febrer 2022].
  26. ↑ Noori, S; McCoy, M; Friedlich, P; Bright, B; et al «Failure of ductus arteriosus closure is associated with increased mortality in preterm infants» (en anglès). Pediatrics, 2009 Gen; 123 (1), pp: e138-e144. DOI: 10.1542/peds.2008-2418. ISSN: 1098-4275. PMID: 19117835 [Consulta: 8 abril 2023].
  27. ↑ Doherty, TM; Hu, A; Salik, I «Physiology, Neonatal» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2022 Abr 28; NBK (rev), pàgs: 6. PMID: 30969662 [Consulta: 14 abril 2023].
  28. ↑ Schneider, DJ; Moore, JW «Patent ductus arteriosus» (en anglès). Circulation, 2006 Oct 24; 114 (17), pp: 1873-1882. DOI: 10.1161/CIRCULATIONAHA.105.592063. ISSN: 1524-4539. PMID: 17060397 [Consulta: 11 març 2022].
  29. ↑ Ovali, F «Molecular and Mechanical Mechanisms Regulating Ductus Arteriosus Closure in Preterm Infants» (en anglès). Front Pediatr, 2020 Ag 25; 8, pp: 516. DOI: 10.3389/fped.2020.00516. PMC: 7477801. PMID: 32984222 [Consulta: 4 juny 2023].
  30. ↑ Wang, SW; Kim, JE; Lee, YS; Lee, YA «A case of congenital ductus arteriosus aneurysm» (en anglès). Korean J Pediatr, 2006 Gen; 49 (12), pp: 1363-1366. DOI: 10.3345/kjp.2006.49.12.1363. ISSN: 1738-1061 [Consulta: 27 febrer 2022].
  31. ↑ Yukimoto, M; Okuma, T; Sohgawa, E; Nakano, MM; et al «Incidentally identified ductus arteriosus aneurysm in eight adults: a case series» (en anglès). BJR Case Rep, 2021 Mar 18; 7 (4), pp: 20200097. DOI: 10.1259/bjrcr.20200097. PMC: 8749408. PMID: 35047188 [Consulta: 27 febrer 2022].
  32. ↑ John, BM; Singh, D; Ravichander, B; Madan, R; Raghu Raman, TS «Upshaw-Schulman Syndrome» (en anglès). Med J Armed Forces India, 2010 Abr; 66 (2), pp: 188-189. DOI: 10.1016/S0377-1237(10)80149-2. PMC: 4920926. PMID: 27375335 [Consulta: 18 març 2022].
  33. ↑ Fujimura, Y; Lämmle, B; Tanabe, S; Sakai, K; Kimura, T; Kokame, K; Miyata, T; et al «Patent ductus arteriosus generates neonatal hemolytic jaundice with thrombocytopenia in Upshaw-Schulman syndrome» (en anglès). Blood Adv, 2019 Nov 12; 3 (21), pp: 3191-3195. DOI: 10.1182/bloodadvances.2019000601. PMC: 6855110. PMID: 31698449 [Consulta: 18 març 2022].
  34. ↑ Aslamzai, M; Mukhlis, AH; Hakimi, T; Froogh, BA «Left lung aplasia with patent ductus arteriosus in a term newborn baby: a case report» (en anglès). Oxf Med Case Reports, 2023 Gen 18; 2023 (1), pp: omac149. DOI: 10.1093/omcr/omac149. PMC: 9853925. PMID: 36694600 [Consulta: 4 març 2023].
  35. ↑ Gillam-Krakauer, M; Mahajan, K «Patent Ductus Arteriosus» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2021 Ag 11; NBK430758 (rev), pàgs: 8. PMID: 28613509 [Consulta: 8 febrer 2022].
  36. ↑ Hwang, YS; Ma, MC; Tseng, YM; Tsai, WH «Associations among perinatal factors and age of achievement of full oral feeding in very preterm infants» (en anglès). Pediatr Neonatol, 2013 Oct; 54 (5), pp: 309-314. DOI: 10.1016/j.pedneo.2013.03.013. ISSN: 2212-1692. PMID: 23660538 [Consulta: 23 maig 2023].
  37. ↑ Babla, K; Dassios, T; Pushparajah, K; Hickey, A; Greenough, A «Premature infants with patent ductus arteriosus: Postnatal growth according to type of management» (en anglès). Pediatr Neonatol, 2021 Gen; 62 (1), pp: 36-40. DOI: 10.1016/j.pedneo.2020.08.005. ISSN: 2212-1692. PMID: 32830076 [Consulta: 22 febrer 2023].
  38. ↑ Tápanes Daumy, H; Peña Fernández, M; Savio Benavides, A «Soplo continuo: un signo de inestimable valor» (en castellà). CorSalud, 2013; 5 (3), pp: 285-295. ISSN: 2078-7170 [Consulta: 8 abril 2023].
  39. ↑ Niu, MC; Mallory, GB; Justino, H; Ruiz, FE; Petit, CJ «Treatment of severe pulmonary hypertension in the setting of the large patent ductus arteriosus» (en anglès). Pediatrics, 2013 Maig; 131 (5), pp: e1643-e1649. DOI: 10.1542/peds.2011-1417. PMID: 23629611 [Consulta: 22 febrer 2023].
  40. ↑ Mahmood, UF; Durairaj, S «Patent ductus arteriosus-related endocarditis: not just a theoretical risk» (en anglès). BMJ case reports, 2021 Jun 22; 14 (6), pp: e241201. DOI: 10.1136/bcr-2020-241201. ISSN: 1757-790X. PMID: 34158324 [Consulta: 23 maig 2023].
  41. ↑ Xu, J; Wang, L; Shen, Y; Geng, L; Chen, F «Transcatheter closure for patent ductus arteriosus in patients with Eisenmenger syndrome: to do or not?» (en anglès). BMC Cardiovasc Disord, 2020 Des 1; 20 (1), pp: 505. DOI: 10.1186/s12872-020-01795-5. PMC: 7709273. PMID: 33261574 [Consulta: 8 abril 2023].
  42. ↑ Bezgin, T; Demircan, HC; Kaymaz, C «Giant pulmonary artery aneurysm secondary to patent ductus arteriosus: a case report» (en anglès). Curr Cardiol Rev, 2015; 11 (2), pp: 163-166. DOI: 10.2174/1573403x1102141224145247. PMC: 4356724. PMID: 25545802 [Consulta: 8 abril 2023].
  43. ↑ Goel, M; Dutta, S; Saini, SS; Sundaram, V «Relationship between Decrease in Urine Output following Treatment with Prostaglandin Inhibitors and PDA Closure» (en anglès). Am J Perinatol, 2022; Maig 31, pp: 1-23. DOI: 10.1055/a-1827-7674. ISSN: 1098-8785. PMID: 35436800 [Consulta: 8 abril 2023].
  44. ↑ Tatco, V «Krichenko angiographic classification of patent ductus arteriosus (illustration)» (en anglès). Cardiac System, Radiopaedia.org, 2017 Mar 1; ID51870, pàgs: 2. DOI: 10.53347/rID-51870 [Consulta: 25 abril 2022].
  45. ↑ Sridhar, A; Subramanyan, R; Rajasekar, P «Transcatheter interruption of large residual flow after device closure of "Type A" patent ductus arteriosus» (en anglès). Ann Pediatr Cardiol, 2012 Jul; 5 (2), pp: 210-212. DOI: 10.4103/0974-2069.99632. PMC: 3487218. PMID: 23129919 [Consulta: 8 abril 2023].
  46. ↑ Mantilla, JM; Cely Andrade, JL; Enriquez, MF; Olaya, JL «Conducto arterioso persistente tipo ventana: manejo quirúrgico» (en castellà). Cir Cardiov, 2017 Gen 18; 24 (2), pp: 109-111. DOI: 10.1016/j.circv.2016.11.057. ISSN: 1134-0096 [Consulta: 8 abril 2023].
  47. ↑ Salam, A; Bautista-Rodriguez, C; Karsenty, C; Bouvaist, H; et al «Transcatheter closure of tubular patent ductus arteriosus using muscular ventricular septal defect devices in infants and small children with congestive heart failure» (en anglès). Arch Cardiovasc Dis, 2022 Mar; 115 (3), pp: 134-141. DOI: 10.1016/j.acvd.2022.01.003. ISSN: 1875-2128. PMID: 35249850 [Consulta: 13 maig 2023].
  48. ↑ Salih, AF; Qadir, RO «Aneurysmal changes in silent patent ductus arteriosus in a child (year time follow-up)» (en anglès). Int J Case Rep Images, 2017 Nov; 8 (11), pp: 711–716. DOI: 10.5348/ijcri-2017109-CR-10848. ISSN: 2694-3816 [Consulta: 22 juny 2023].
  49. ↑ Villafañe, J; Vega-Arrillaga, F «Aortic thrombus after coil occlusion of a type E patent ductus arteriosus» (en anglès). Tex Heart Inst J, 2002; 29 (3), pp: 210-212. ISSN: 1526-6702. PMC: 124762. PMID: 12224726 [Consulta: 8 abril 2023].
  50. ↑ Arlettaz, R «Echocardiographic Evaluation of Patent Ductus Arteriosus in Preterm Infants» (en anglès). Front Pediatr, 2017 Jun 21; 5, pp: 147. DOI: 10.3389/fped.2017.00147. PMC: 5478876. PMID: 28680875 [Consulta: 21 febrer 2023].
  51. ↑ Singh, Y; Fraisse, A; Erdeve, O; Atasay, B «Echocardiographic Diagnosis and Hemodynamic Evaluation of Patent Ductus Arteriosus in Extremely Low Gestational Age Newborn (ELGAN) Infants» (en anglès). Front Pediatr, 2020 Nov 19; 8, pp: 573627. DOI: 10.3389/fped.2020.573627. PMC: 7717963. PMID: 33330274 [Consulta: 11 març 2023].
  52. ↑ Galal, MO; Ahmad, Z; Hussain, A; Sharfi, M; et al «Accuracy of Routine 2D Echocardiography to Estimate Patent Ductus Arteriosus Type and Dimension and Predict Device Selection for Successful PDA Occlusion» (en anglès). J Saudi Heart Assoc, 2021 Nov 29; 33 (4), pp: 339-346. DOI: 10.37616/2212-5043.1284. PMC: 8754450. PMID: 35083126 [Consulta: 1r març 2023].
  53. ↑ Shipton, SE; van der Merwe, PL; Nel, ED «Diagnosis of haemodynamically significant patent ductus arteriosus in neonates-- is the ECG of diagnostic help?» (en anglès). Cardiovasc J S Afr, 2001 Oct-Nov; 12 (5), pp: 264-267. ISSN: 1680-0745. PMID: 11753464 [Consulta: 21 febrer 2023].
  54. ↑ González-Luis, G; Ghiradello, S; Bas-Suárez, P; Cavallaro, G; Mosca, F; et al «Platelet Counts and Patent Ductus Arteriosus in Preterm Infants: An Updated Systematic Review and Meta-Analysis» (en anglès). Front Pediatr, 2021 Gen 20; 8, pp: 613766. DOI: 10.3389/fped.2020.613766. PMC: 7854898. PMID: 33553072 [Consulta: 4 març 2023].
  55. ↑ Roberts 2nd, LJ; Milne, GL «Isoprostanes» (en anglès). J Lipid Res, 2009 Abr; 50 (Suppl), pp: S219-S223. DOI: 10.1194/jlr.R800037-JLR200. PMC: 2674741. PMID: 18957694 [Consulta: 11 març 2023].
  56. ↑ Coviello, C; Tataranno, ML; Corsini, I; Leonardi, V; Longini, M; et al «Isoprostanes as Biomarker for Patent Ductus Arteriosus in Preterm Infants» (en anglès). Front Pediatr, 2020 Set 8; 8, pp: 555. DOI: 10.3389/fped.2020.00555. PMC: 7506157. PMID: 33014939 [Consulta: 11 març 2023].
  57. ↑ Lee, SJ; Yoo, SM; Son, MJ; White, CS «The Patent Ductus Arteriosus in Adults with Special Focus on Role of CT» (en anglès). Diagnostics (Basel), 2021 Des 19; 11 (12), pp: 2394. DOI: 10.3390/diagnostics11122394. PMC: 8699958. PMID: 34943630 [Consulta: 28 febrer 2023].
  58. ↑ Benitz, WE «Patent ductus arteriosus: to treat or not to treat?» (en anglès). Arch Dis Child Fetal Neonatal Ed, 2012 Mar; 97 (2), pp: F80-F82. DOI: 10.1136/archdischild-2011-300381. ISSN: 1359-2998. PMID: 22174019 [Consulta: 21 febrer 2023].
  59. ↑ Fortescue, EB; Lock, JE; Galvin, T; McElhinney, DB «To Close or Not to Close: The Very Small Patent Ductus Arteriosus» (en anglès). Congenit Heart Dis, 2010 Jul-Ag; 5 (4), pp: 354-365. DOI: 10.1111/j.1747-0803.2010.00435.x. PMC: 4240224. PMID: 20653702 [Consulta: 21 febrer 2023].
  60. ↑ Clyman, RI; Chorne, N «Patent ductus arteriosus: evidence for and against treatment» (en anglès). J Pediatr, 2007 Mar; 150 (3), pp: 216-219. DOI: 10.1016/j.jpeds.2006.12.048. PMC: 2723062. PMID: 17307530 [Consulta: 21 febrer 2023].
  61. ↑ Mitra, S; Scrivens, A; von Kursell, AM; Disher, T «Early treatment versus expectant management of hemodynamically significant patent ductus arteriosus for preterm infants - Review» (en anglès). Cochrane Database Syst Rev, 2020 Des 10; 12 (12), pp: CD013278. DOI: 10.1002/14651858.CD013278.pub2. PMC: 8812277. PMID: 33301630 [Consulta: 4 març 2023].
  62. ↑ Mosalli, R; Alfaleh, K «Prophylactic surgical ligation of patent ductus arteriosus for prevention of mortality and morbidity in extremely low birth weight infants - Review» (en anglès). Cochrane Database Syst Rev, 2008 Gen 23; 2008 (1), pp: CD006181. DOI: 10.1002/14651858.CD006181.pub2. PMC: 8916218. PMID: 18254095 [Consulta: 21 febrer 2023].
  63. ↑ Hallman, M; Treluyer, JM; Aikio, O; Rozé, JC «Early closure mechanisms of the ductus arteriosus in immature infants» (en anglès). Acta Paediatr, 2021 Jul; 110 (7), pp: 1995-2007. DOI: 10.1111/apa.15826. ISSN: 1651-2227. PMID: 33655615 [Consulta: 21 febrer 2023].
  64. ↑ Gillam-Krakauer, M; Hagadorn, JI; Reese, J «Pharmacological closure of the patent ductus arteriosus: when treatment still makes sense» (en anglès). J Perinatol, 2019 Nov; 39 (11), pp: 1439-1441. DOI: 10.1038/s41372-019-0518-3. PMC: 7055580. PMID: 31591487 [Consulta: 21 febrer 2023].
  65. ↑ 65,0 65,1 65,2 Alonso Larruscain, I; Olmedo Díaz, I; de Miguel Serrano, T «Nuevas pautas de tratamiento del conducto arterioso en prematuros» (en castellà). An Pediatr Contin, 2011 Set-Oct; 9 (5), pp: 310-315. DOI: 10.1016/S1696-2818(11)70045-2. ISSN: 1696-2818 [Consulta: 14 gener 2019].
  66. ↑ Evans, P; O'Reilly, D; Flyer, JN; Soll, R; Mitra, S «Indomethacin for symptomatic patent ductus arteriosus in preterm infants» (en anglès). Cochrane Database Syst Rev, 2021 Gen 15; 1 (1), pp: CD013133. DOI: 10.1002/14651858.CD013133.pub2. PMC: 8095061. PMID: 33448032 [Consulta: 22 febrer 2022].
  67. ↑ Ohlsson, A; Walia, R; Shah, SS «Ibuprofen for the treatment of patent ductus arteriosus in preterm or low birth weight (or both) infants» (en anglès). Cochrane Database Syst Rev, 2020 Feb 11; 2 (2), pp: CD003481. DOI: 10.1002/14651858.CD003481.pub8. PMC: 7012639. PMID: 32045960 [Consulta: 22 febrer 2022].
  68. ↑ Gálvez Criado, R; Rodríguez Blanco, S; Oulego Erroz, I; Jiménez González, A; Alonso Quintela, P «Paracetamol: tratamiento útil de elección para el ductus arterioso persistente en prematuros de muy bajo peso» (en castellà). An Pediatr, 2018 Jun; 88 (6), pp: 353-355. DOI: 10.1016/j.anpedi.2017.07.007. ISSN: 1695-4033. PMID: 28941989 [Consulta: 11 febrer 2022].
  69. ↑ Escobar, HA; Meneses-Gaviria, G; Revelo-Jurado, N; Villa-Rosero, JF; et al «Tratamiento farmacológico del conducto arterioso permeable en recién nacidos prematuros» (en castellà). Rev Fac Med, 2019 Abr-Jun;, pp: 333-339. DOI: 10.15446/revfacmed.v67n2.64146. ISSN: 2357-3848 [Consulta: 17 març 2023].
  70. ↑ Kılıç, Y; Irdem, AK; Doyurgan, O; Özlem, G; Balik, H; et al «Ligation of patent ductus arteriosus through left anterior mini-thoracotomy in preterm infants» (en anglès). Cardiol Young, 2022; Maig 25, pp: 1-6. DOI: 10.1017/S1047951122001603. ISSN: 1047-9511. PMID: 35611831 [Consulta: 28 febrer 2023].
  71. ↑ Nagre, SW; Bhosle, KN «Patent Ductus Arteriosus Treatment: Size does Matter» (en anglès). AWCH, 2017 Des; 3 (4), pp: A-51. DOI: 10.21276/AWCH.1803. ISSN: 2456-0138 [Consulta: 14 febrer 2022].
  72. ↑ Rosenblum, JM; Kanter, KR; Shashidharan, S; Shaw, FR; Chai, PJ «Cardiac surgery in children with trisomy 13 or trisomy 18: How safe is it?» (en anglès). JTCVS Open, 2022 Set 30; 12, pp: 364-371. DOI: 10.1016/j.xjon.2022.09.005. PMC: 9801274. PMID: 36590710 [Consulta: 31 març 2023].
  73. ↑ Alexi-Meskishvili, VV; Böttcher, W «The first closure of the persistent ductus arteriosus» (en anglès). Ann Thorac Surg, 2010 Jul; 90 (1), pp: 349-356. DOI: 10.1016/j.athoracsur.2010.04.036. ISSN: 1552-6259. PMID: 20609822 [Consulta: 4 juny 2023].
  74. ↑ Chalphin, AV; Yeo, CJ; Cowan, SW; Milan, S «Robert Edward Gross (1905-1988): ligation of a patent ductus arteriosus and the birth of a specialty» (en anglès). Am Surg, 2014 Nov; 80 (11), pp: 1087-1088. ISSN: 1555-9823. PMID: 25347497 [Consulta: 25 març 2023].
  75. ↑ Pinto, FF «Percutaneous closure of patent ductus arteriosus: A standard procedure with new perspectives» (en anglès). Rev Port Cardiol (Engl Ed), 2021 Ag; 40 (8), pp: 569-571. DOI: 10.1016/j.repce.2021.07.027. ISSN: 2174-2049. PMID: 34392899 [Consulta: 8 febrer 2022].
  76. ↑ Mahmoud, H; Youssef, T; Cinteza, E; Voicu, C; Balan, A; Margarint, I; et al «Ductus Arteriosus Stenting in Newborns - Transcatheter Approach as a Bridge Therapy for Corrective Surgery» (en anglès). Maedica (Bucur), 2022 Mar; 17 (1), pp: 205-210. DOI: 10.26574/maedica.2022.17.1.205. PMC: 9168556. PMID: 35733737 [Consulta: 22 juny 2023].
  77. ↑ Morcillo Sopena, F; Cano Sánchez, A; Fernández Gilino, C; Carrasco Moreno, JI; et al «Ibuprofeno frente a indometacina en el tratamiento del conducto arterioso persistente del prematuro» (en castellà). An Pediatr (Barc), 63, 3, 01-09-2005, pp: 212–218. DOI: 10.1157/13078483. ISSN: 1695-9531. PMID: 16219273 [Consulta: 8 febrer 2022].

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Ductus_arteriós_persistent&oldid=33341808»