Amfetamina

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Estructura química de l'amfetamina
Amfetamina

Nomenclatura IUPAC:

(±)-1-fenilpropan-2-amina

Nombre CAS
300-62-9
Codi ATC
N06B A01
Fórmula química C9H13N
Pes molecular 135.2084
Biodisponibilitat 4L/kg; baix unió a proteïnes plasmàtiques (20%)
Metabolisme Aclariment hepàtic i renal
semivida 10-13 hores
Eliminació Part significativa inalterada
Categoria embaras C
Estatus legal Psicotròpic:

Lista II (EUA)
Lista II (Espanya)
Lista II (Argentina)
Lista II (Xile)
Lista II (Mèxic)
Lista I (Veneçuela)

L'amfetamina o d, l-amfetamina és un agent adrenèrgic sintètic, potent estimulant del sistema nerviós central. La dexamfetamina (dextro-amfetamina), sorgeix de la separació del compost racèmic (d, l-amfetamina) en les seues dues configuracions òptiques possibles, i l'extracció d'aquella que corresponga isòmer òptic dextrògir.

L'expressió amfetamines (forma plural de l'anterior) té almenys dues accepcions possibles. La més restringida, s'usa per a referir la tríade formada per les substàncies: amfetamina, dexamfetamina i metamfetamina. Mentre que la més general al·ludeix també als estimulants de tipus amfetamínic (ATS: acrònim anglès de Amphetamine-Type Stimulants). Els ATS són la família farmacològica integrada per compostos amb estructura química anàloga o derivada de la molècula d'amfetamina, amb propietats clíniques similars, i amb grau d'activitat farmacològica (potència) comparable. Aquesta accepció és més freqüent, i és la que utilitzarem en aquest article (excepte indicació en contrari). Habilita per a incloure també en el grup de les substàncies amfetamíniques estimulants com el metilfenidat (anàleg estructural) i el dexmetilfenidat; i derivats químics amb propietats entactògenes, com l'MDMA; i anorexígenes, com el fenproporex, el dietilpropió (amfepramona), la fentermina, la benzfetamina, la fendimetrazina, sent aquestes últimes les de menor potència relativa.

Usos i abusos[modifica | modifica el codi]

Les amfetamines, amfetes o speed són una droga que produeix vivesa, excitació, eufòria, hiperactivitat, com per exemple produeix la mefedrona.

Però també irritabilitat i fins i tot deliris de persecució. Augment de l'estat d'alerta, tendència a parlar molt, agressivitat, paranoia.

Sequedat de boca, mal de cap, augment de la freqüència cardíaca, augment de la freqüència respiratòria, augment de la pressió arterial, augment de la temperatura, pupil·les dilatades, febre i sudoració profusa, rubor fàcil, diarrea o constipació, visió borrosa, dificultat per a parlar, convulsions, mareigs, pèrdua de la coordinació, moviments incontrolats (tremolors, prémer les dents, etc.), insomni, pell seca i amb picor, acne.

L'ús prolongat pot produir mal nutrició, deficiències vitamíniques, problemes de la pell, úlceres, trastorns de la son i depressió. El seu abús s'ha associat a dany cerebral que resulta en dificultat per a parlar i disturbis en el pensament.

Els usuaris de grans quantitats d'aquests estimulants poden desenvolupar el que es coneix com a psicosi d'amfetamines, trastorn mental semblant a l'esquizofrènia paranoide.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Amfetamina