MDMA

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
MDMA
Estructura química del fàrmac MDMA
MDMA-enantiomers-3D-balls.png
·
Nom sistemàtic (IUPAC)
1-(benzo[d][1,3]dioxol-5-il)-N-metilpropan-2-amina
Identificadors
CAS_number 42542-10-9 66142-89-0

69610-10-2
81262-70-6

Codi ATC  ?
PubChem 1615
Dades químiques
Fórmula C11H15NO2 
Pes mol. 193.25 g/mol
SMILES eMolecules & PubChem
Dades farmacocinètiques
Biodisponibilitat  ?
Metabolisme Hepàtic, CYP molt implicat
Vida mitjana La seva vida mitjana depèn de la dosi, incrementant-se amb dosis més altes, és d'aproximadament de 6 a 10 hores en dosis de 40 a 125 mg
Excreció Renal
Consideracions terapèutiques
Cat. d'embaràs C [1]
R. dispensació Prohibited (S9) (AU) Schedule III (CA) ? (RU) Schedule I (EUA)
Administració Sublingual salla

L'MDMA o metilendioximetanfetamina, també coneguda com a èxtasi (no s'ha de confondre amb l'èxtasi líquid) és una droga psicoactiva d'origen sintètic, amb propietats estimulants que va ser sintetitzada pel doctor alemany Anton Köllisch el 24 de desembre del 1912. La seva via d'administració és oral.

Inicialment va ser usada per psiquiatres per a resoldre diversos trastorns mentals, pels seus efectes "empàtics", però en veure les possibilitats recreatives que tenia aquesta droga, va ser prohibida per primer cop a la Gran Bretanya al 1977, iniciant així la prohibició a molts altres països.

Actualment és una droga molt relacionada amb el món de la música electrònica, especialment a les discoteques d'arreu. Facilita les relacions, és a dir actua com a entògen.

No s'ha demostrat que produeixi una depedència física, però si psicològica.

Efectes del consum de MDMA[modifica | modifica el codi]

Estructura química tridimensional.

Els primers efectes es produeixen aproximadament 30 minuts després de prendre'n, i són:

  • Tensió mandibular
  • Boca seca
  • Sudoració
  • Eufòria i ganes de ballar
  • Desaparició del cansament

Passades unes 6 hores els efectes de l'MDMA desapareixen i es manifesten per:

  • Cansament físic i mental
  • Insomni
  • Disminució de la gana
  • Baix estat d'ànim

El Servei de Medicina Interna de l'Hospital Clínic de Barcelona ha constatat que un consum recreatiu d'aquesta substància els caps de setmana durant dos o tres anys pot provocar un deteriorament cognitiu per a la resta de la vida. Això significa que aquests consumidors perden capacitat d'atenció i de concentració a causa d'una degeneració neuronal. A més, aquest equip de professionals ha constatat que aquestes conseqüències són irreversibles a llarg termini.[1]

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: MDMA