La città delle donne
  |
|
|---|---|
|
Fitxa tècnica |
|
| Direcció: | Federico Fellini |
| Direcció artística: | Giorgio Giovannini |
|
|
|
| Producció: | Franco Rosselini, Renzo Rossellini i Daniel Toscan du Plantier, |
|
|
|
| Guió: | Federico Fellini, Bernardino Zapponi, Paula Mitchell i Brunello Rondi, adaptació d’una història dels dos primers |
|
|
|
| Música: | Luis Bacalov |
|
|
|
| Fotografia: | Giuseppe Rotunno |
|
Dades i xifres |
|
| País: | Itàlia |
| Data d'estrena: | 1980 |
| Gènere: | Poema oníric |
| Duració: | 134 minuts |
|
Companyies |
|
| Productora: | Opera Film Produzione i Gaumont International |
|
|
|
| Pàgina sobre “La città delle donne” a IMDb | |
|
Valoracions |
|
| IMDb |  |
| FilmAffinity |  |
La città delle donne és una pel·lícula franco-italiana dirigida per Federico Fellini el 1979 i estrenada el 1980.
Taula de continguts |
Argument [modifica]
En un tren on viatgen els esposos Snàporaz, el marit aborda una desconeguda que amaga i baixa quan el convoi s’atura al mig del camp. Snàporaz segueix aquesta senyora i es troba en una gran casa plena de dones que celebren una mena de congrés. Anirà d'una trobada estranya a l'altre, trobant-se sobretot amb un Don Juan vulgar, Katzone...
Repartiment [modifica]
- Marcello Mastroianni: Snàporaz
- Anna Prucnal: Elena Snàporaz
- Bernice Stegers: La desconeguda al tren
- Ettore Manni: El Doctor Xavier Katzone
- Donatella Damiani: Donatella
- Jole Silvani: La motociclista
- Fiammetta Baralla: Onlio
- Catherine Carrel: La comandant
- Marcella Di Falco: L'esclava
- Silvana Fusacchia: La patinadora
- Gabriella Giorgelli: La pecadora de San Leo
- Sibilla Sedat: La jutgessa
- Alessandra Panelli: La mestressa de casa
- Rosaria Tafuri: La ballarina
- Carla Terlizzi: Una "conquista" de Katzone
- Fiorella Molinari: La punk
- Katren Gebelein: La petita Enderbreith
- Hélène Calzarelli, Stéphane Emilfolk, Dominique Labourier, Sylvie Matton, Maïté Nahyr, Loredana Solfizi i Sylvie Wacrenier: Les militants feministes
Comentari [modifica]
La città delle donne va ser molt polèmica en el moment de la seva estrena, els crítics li fan més o menys els mateixos retrets (excés, misogínia, incoherència del relat, mal gust...) que en precedents pel·lícules de Federico Fellini. De fet, amb la reserva d'acceptar l'escenificació, la pel·lícula és fascinant pel seu aspecte simbòlic i l'estil adoptat de la poesia onírica; les dones hi tenen en realitat el paper bonic, Mentre els dos personatges masculins, Snàporaz i Katzone (interpretat per Ettore Manni - mort el 1979, any del rodatge - que hi té el seu últim paper en el cinema), són llastimosos.
Enllaços externs [modifica]
- La città delle donne a Internet Movie Database (anglès)
- La città delle donne a TCM Movie Database (anglès)
- La città delle donne a Allmovie (anglès)
- La città delle donne a FilmAffinity (anglès)
  |
Açò és un esborrany sobre pel·lícules. Amplieu-lo! (citant les fonts) |
