Daguerréotypes
| Fitxa | |
|---|---|
| Direcció | Agnès Varda  |
| Producció | Agnès Varda |
| Guió | Agnès Varda |
| Dissenyador de so | Antoine Bonfanti i Jean-François Auger |
| Fotografia | Nurith Aviv i William Lubtchansky |
| Productora | Institut national de l'audiovisuel i ZDF |
| Distribuïdor | Paramount Pictures |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | França |
| Estrena | 1975 |
| Durada | 80 min |
| Idioma original | francès |
| Rodatge | París |
| Color | en color |
| Descripció | |
| Gènere | documental |
| Lloc de la narració | París |
       | |
Daguerréotypes és un documental francès del 1976 d'Agnès Varda. Presenta vinyetes de la vida a la Rue Daguerre, un carrer de París, on vivia la cineasta.
Argument[modifica]
| « | Daguerréotypes no és una pel·lícula sobre la rue Daguerre, un carrer pintoresc del districte 14è, és una pel·lícula sobre un petit tros de rue Daguerre, entre el número 70 i el número 90, és un documental modest i local sobre uns quants petits comerciants, una mirada atenta a la majoria silenciosa, és un àlbum de barri, són retrats estereodaguerrotipats, són arxius per a arqueo-sociòlegs del any 1975. Aquesta és la meva òpera-Daguerre. | » |
| — Agnès Varda, 1978[1]. | ||
1974-1975 a París : moments de vida i testimonis de veïns i botiguers a menys de 50 metres de la Porte d'Agnès-la-Daguerréotypesse.
Repartiment[modifica]
- Els habitants i botiguers de la rue Daguerre: ells mateixos
- Mystag el mag: ell mateix
- Rosalie Varda: ella mateixa
- Agnès Varda: narradora
Antecedents[modifica]
Varda cuidava el seu fill de dos anys en el moment del rodatge i no podia passar llargues hores fora de casa seva. A causa d'això, tota la pel·lícula està confinada a un radi de 90 metres de la casa de Varda, la longitud dels cables elèctrics del seu equip.[2]
La majoria dels perfilats provenen de llocs fora de París, o fins i tot de França. Al llarg de la pel·lícula, a cada subjecte se'ls fan les mateixes tres preguntes: "D'on vas venir?", "Quan vas arribar aquí?", "Per què vas venir? ".[3]
El nom de la pel·lícula és un joc de paraules complex: el carrer, Rue Daguerre, porta el nom de Louis Daguerre, inventor del mètode daguerreotip d'impressió fotogràfica. Durant una veu en off a la pel·lícula, Varda explica que els propietaris i ocupants de la Rue Daguerre són els seus 'tipus', en referència a tipologies tant com a estil fotogràfic i pràctiques de classificació social que Varda va criticar.[4] En diversos moments, els subjectes assumeixen una postura formal i estàtica com a si en el retrat fotogràfic de mitjans del segle xix.[5]
Referències[modifica]
- ↑ Font: Agnès Varda; Bernard Bastide. Varda par Agnès. París: Éditions des Cahiers du Cinéma, 1994, p. 288. ISBN 978-2-86642-440-4.
- ↑ «Seven Facets of Agnes Vada». British Film Institute, 01-04-2019.
- ↑ «Review: Daguerreotypes», 08-12-2011.
- ↑ Rebecca J. DeRoo. Agnes Varda Between Film, Photography, and Art. Univ of California Press, 24 octubre 2017, p. 188. ISBN 978-0-520-27940-7.
- ↑ «Varda, Daguerréotypes (1975), and Women Respond (1975)».
Enllaços externs[modifica]
Filmografia d'Agnès Varda | ||
|---|---|---|
| Pel·lícules de ficció |
| _(cropped).jpg) |
| Documentals |
| |
