Pere Serra

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquest article tracta sobre el pintor. Vegeu-ne altres significats a «Pere Serra (desambiguació)».
Pere Serra

Autoretrat al Retaule del Sant Esperit
Defunció ~ 1406
Obres destacades retaule de Tots els Sants
retaule del monestir de Sixena


Obra destacada

Monestir de Sant Cugat - Retaule de Pere Serra.JPG

Retaule de Tots els Sants , a l'església del monestir de Sant Cugat, atribuït a Pere Serra de final del segle XIV

Pere Serra fou un pintor català d'estil italo-gòtic, que va ser actiu entre 1357 i 1406. Era fill de Berenguer Serra i Constança i, tot i l'origen menestral del seu pare que era sastre,[1] els quatre o cinc germans de la família varen ser pintors actius a Catalunya al segle XIV.[2] Destaquen Jaume, Francesc i Joan, tots conreant l'estil italo-gòtic d'influència especialment sienesa, com era d'altra banda típic del segle XIV català. Realitzen figures menudes, estilitzades, d'ulls esquinçats i boca petita. Dels quatre germans, Pere Serra és el més dotat i qui va tenir una carrera més llarga. Va ingressar al taller de Ramon Destorrents el 1357.[3] Es va interessar més pel colorit que pels conceptes espacials. Va desenvolupar feina de taller, segons s'evidencia en la reiteració dels mateixos models pictòrics.

Taller[modifica | modifica el codi]

Els germans Serra treballaren per a la Cort d'Aragó i dominaren el mercat pictòric barceloní durant la segona meitat del segle XIV. Tot i que l'estil de l'obrador és italianitzant, de pintura sienesa, molts dels seus deixebles esdevindran iniciadors del gòtic internacional al Principat. Pel taller de Pere Serrà es formaren Jaume Cabrera, Pere Vall, Joan Mates o Jaubert Gaucelm.[4]

Pere va treballar des de 1363 amb el seu germà Jaume amb qui va realitzar la Mare de Déu de Tobed i el Retaule dels Sant Sepulcre de Saragossa dedicat a Santa Llúcia i Sant Guillem.

Obra[modifica | modifica el codi]

El seu estil és més treballat i depurat que el dels seus germans. Presta més atenció als detalls secundaris, a la representació de l'ambient, aplicant més racionalitat a l'estètica. A les escenes narratives, d'indubtable qualitat lírica, domina la calma i la correcció amb solucions clarament bidimensionals. No va manifestar cap preocupació per plasmar la profunditat ni la perspectiva, una característica que es desenvoluparia amb la introducció del gòtic internacional.[2]

La seva obra mestra és el Retaule del Sant Esperit, a la Seu de Manresa, pintat vers 1394. La taula central del banc és de Lluís Borrassà (1411). Aquest retaule és de grans dimensions i de gran riquesa iconogràfica amb 22 escenes diferents (sense comptar les 36 figures de sants pintades en els sis muntants). Va ser encarregat a Pere Serra per la Confraria del Sant Esperit de Manresa. Així mateix a Pere Serra se li atribueix:

Obres de Pere Serra
Crucifixió de Sant Pere  
Mare de Déu i àngels músics  

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Favà Monllau & Cornudella i Carré 2010, p. 69.
  2. 2,0 2,1 Gudiol, pàg. 11-12
  3. Alcoy i Pedrós 2006, p. 7.
  4. Lacarra, pàg 150
  5. Folch i Torres, Joaquim. «El Retaule de Sixena al Museu». La Veu de Catalunya [Barcelona], 11 octubre 1915, pàg.12 [Consulta: 28 juliol 2013].

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pere Serra Modifica l'enllaç a Wikidata