Patrulles de control
Les Patrulles de Control foren uns escamots més o menys espontanis formats per militants d'organitzacions obreres i/o d'esquerres just després del cop d'estat del 18 de juliol de 1936 per perseguir tota persona que consideressin sospitosa de colpista o simplement de no revolucionària. Aviat es van coordinar des del del Comitè Central de Milícies Antifeixistes de Catalunya, un organisme parapolicial i repressor dirigit per José Asens i controlat principalment per la CNT-FAI. Després de la dissolució del Comitè, les Patrulles de Control van continuar existint amb la creació de la Junta de Seguretat Interior de Catalunya, sota l'autoritat de la Generalitat republicana.
L'organització va ser creada oficialment el 10 d'agost del 1936 amb la missió de perseguir col·laboradors i simpatitzants de la sublevació feixista. Les patrulles s'havien format al voltant de les principals organitzacions d'esquerres ja des dels primers dies del conflicte, i es va decidir crear un organisme per a coordinar i regularitzar les seves activitats. Després d'una fase sanguinària seguida d'un progressiu control de les forces republicanes de la Generalitat, les Patrulles de Control van ser dissoltes el juny del 1937 en el context de la presa del control militar i policial per part del PCE i forces comunistes pro-soviètiques afins. Durant els 10 mesos d'existència, aquests grups van detenir i executar a Barcelona i rodalies milers d'eclesiàstics, carlins, propietaris i altres persones contràries a la revolució.
Taula de continguts |
Àmbit d'acció [modifica]
Aquest cos policial revolucionari estava format per uns 700 milicians [1] de la CNT-FAI, el Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM), ERC i la UGT. Actuaven de forma paral·lela a la Prefectura de Policia sota la direcció de la Junta de Seguretat del Comitè. Les patrulles eren coordinades des d'una Secretaria General, ubicada a la Gran Via de les Corts Catalanes 617 de Barcelona. L'estructura jeràrquica estava divida en onze seccions territorials, a més de les patrulles del port, les ferroviàries i els serveis d'investigació de la CNT-FAI. Cada secció tenia un calabós per als detinguts i un delegat. El principal centre detenció es trobava a l'ex-convent de Sant Elies, al peu del Tibidabo. El control de les seccions es va repartir entre diversos partits amb representació al Comitè. La CNT-FAI tenia el control de la Secretaria General i la majoria de seccions.
Aquests grups, formats principalment per obrers i altres anarquistes partidaris de la revolució violenta, rebien ordres d'Asens, Aurelio Fernández, Dionís Eroles i Manuel Escorza, tots militants de la CNT-FAI.[2] Alguns d'aquests membres havien estat involucrats en la lluita social violenta des dels anys del pistolerisme i la repressió sota la dictadura de Primo de Rivera.
Repressió violenta [modifica]
Eren temps caòtics i les patrulles actuaven amb impunitat. A més de les detencions, tortures i assassinats, les seves activitats també incloien robatoris a esglésies i cases de famílies burgeses. En ocasions els detinguts podien aconseguir la llibertat a canvi del pagament d'un rescat. D'altres vegades fins i tot amb el rescat pagat les víctimes eren executades. La majoria d'aquestes accions es feien clandestinament i sense un control oficial.
Les veus crítiques contra les Patrulles de Control van augmentar a mesura que la Generalitat i els partits comunistes prenien una major posició de control sobre el anarquistes. El perllongament de la guerra al front i els abusos de les patrulles a la reraguàrdia van fer que les crítiques incrementessin des de les pròpies faccions anarquistes.
Pressió dels partits republicans [modifica]
El 24 d'octubre de 1936 el Comitè Central de les Milícies Antifeixistes aprovà una ordre segons la qual les Patrulles havien de tenir un agent d'enllaç amb la Prefectura de Policia. José Asens va assumir aquest càrrec i des de llavors tots els registres i detencions van haver de ser autoritzats i documentats oficialment per ell o el seu secretari, Gutiérrez. Salvador González representant de la UGT al Comitè, va ser encarregat d'inspeccionar les activitats de totes les seccions de Patrulles.
A partir del novembre del 1936 les accions violentes de les patrulles van ser més limitades. Durant la primera meitat del 1937 és difícil destriar les acusacions lícites d'abusos de la contrapropaganda provinent sobretot dels comunistes. En la pràctica, les Patrulles de Control eren la principal força armada organitzada de l'anarquisme a Catalunya i un important instrument de la CNT-FAI per a mantenir el seu poder polític.
El 25 de març del 1937 Josep Tarradellas, llavors conseller en funcions de Seguretat Interior, va ordenar el trasllat a la Comissaria General d'Ordre Públic de la Generalitat dels detinguts a l'ex-monestir de Sant Elies i les altres seccions controlades per les Patrulles. El control directe de la Generalitat seguia augmentant.
Els Fets de Maig van posar de manifest l'ofensiva de la Generalitat de Catalunya, amb el suport de milicians del PSUC, de la UGT i d'Estat Català, contra milicians de la CNT-FAI i el POUM. Diversos membres de les Patrulles es van involucrar en els combats i van trobar la mort.
Dissolució [modifica]
El 4 de juny de 1937 es va publicar una ordre de dissolució i d'entrega de tot l'armament i plaques d'identificació dels patrullers. Molts del seus membres van passar a la clandestinitat o van marxar al front per a evitar represàlies. El 9 de juny de 1937 José Asens va entregar les claus de la Secretaria General de Patrulles de Control i la resta de casernes.
El rol de les Patrulles va ser assumit pel Servei d'Informació Militar (SIM) de la República,[3] sota el control del PCE. El SIM va reutilitzar la majoria de centres de detenció i va posar en pràctica mètodes de represssió més sistemàtics i brutals, no només contra la denominada Cinquena columna sinó també i sobretot contra militats del POUM i els propis anarquistes.
Vegeu també [modifica]
Referències [modifica]
- ↑ El poder revolucionari a Catalunya durant els mesos de juliol a octubre de 1936, Josep Antoni Pozo González, Universitat Autònoma de Barcelona, 2002, pp. 182-183
- ↑ Article a La Vanguardia sobre el funcionament de les Patrulles de Control
- ↑ Alcalá, César. Las Checas Del Terror: La Desmemoria Historica Al Descubierto (en castellà). Libros Libres, 2007, p.111. ISBN 8496088596.
Bibliografia [modifica]
- Miquel Mir Serra, Diari d'un pistoler de la FAI. Edicions Proa, 2008.
- Ordre públic i violència a Catalunya (1936-1937). Dau, 2011. ISBN 9788493662554.
