Raimon Duran i Ventosa
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 24 gener 1858  Barcelona |
| Mort | 8 març 1933 (75 anys) Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | advocat, jurista |
| Membre de | |
| Família | |
| Pare | Manuel Duran i Bas |
| Germans | Lluís Duran i Ventosa, Manuel Duran i Ventosa i Claudi Duran i Ventosa |
Raimon Duran i Ventosa (Barcelona, 24 de gener de 1858[1] - Barcelona, 8 de març de 1933[2][3]) fou un advocat i jurista català, fill de Manuel Duran i Bas.
Biografia[modifica]
Va néixer al carrer de la Font de Sant Miquel de Barcelona, fill de Manuel Duran i Bas i de Claudina Ventosa i Trias, ambdós naturals de Barcelona.[1]
Col·laborà amb el seu pare en la seva actuació professional i de defensa del dret català, especialment en la redacció de la Memoria acerca de las instituciones del derecho civil de Cataluña (1883). Fou membre de l'Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya i publicà articles a la Revista Jurídica de Catalunya.[4]
Obres[modifica]
- La hipoteca marítima (1888)
- L'ivresse devant le droit pénal (1890)
- La família catalana (1895)
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Registre de Naixements de l'Ajuntament de Barcelona, any 1858, llibre 1r, foli 100, número de registre 398.
- ↑ Mayoralgo y Lodo, José Miguel de «Defunciones 1933». Movimiento nobiliario 1933.
- ↑ «Raimundo Durán». La Vanguardia, 09-03-1933, pàg. 7.
- ↑ «Raimon Duran i Ventosa». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.