Antoni Rosal i Sala
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1852  Mataró (Maresme) |
| Mort | 1911 (58/59 anys) Barcelona |
 Diputat al Congrés dels Diputats | |
| 24 d'abril de 1899 – 24 d'abril de 1901 | |
| Circumscripció | Berga |
| 8 de maig de 1903 – 17 d'agost de 1905 | |
| Circumscripció | Berga |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Madrid |
| Ocupació | polític |
Antoni Rosal i Sala (Mataró, 1852 - Barcelona, 27/02/1913) fou un advocat, industrial i polític català, diputat a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica.
El seu pare i els seus oncles va fundar en 1859 Cal Rosal, la colònia tèxtil més antiga de l'Alt Llobregat. El 1888 va fundar amb els seus germans Rosal Hermanos, que va funcionar com a societat fins a 1913. Juntament amb el seu germà Agustí Rosal i Sala (alcalde de Berga 1883-1889) formaven part del consell d'administració que gestionava el ferrocarril de la zona.[1]
Llicenciat en dret, va viure sempre a Barcelona i fou elegit diputat pel districte de Berga a les eleccions generals espanyoles de 1899 i 1903.[2]
Referències[modifica]
- ↑ Josep Noguera Canal Industrialització i Caciquisme al Berguedà 1868-1907, UB
- ↑ Fitxa del Congrés dels Diputats
José Pasqual de Bonanza y Soler de Cornellá (1876/1881) · Enrique de Orozco y de la Puente (1876) · Manuel Duran i Bas (1879) · Joaquim Marin i Carbonell (1884-1886/1893-1896) · Lluís Maria de Llauder i de Dalmases (1891) · Joan Ferrer-Vidal i Soler (1898) · Antoni Rosal i Sala (1899/1903) · Lluís Gonzaga Pons i Enrich (1901/1905) · Marià Bordas i Flaquer (1907) · Manuel Farguell i de Magarola (1910-1916) · José Enrique de Olano y Loyzaga (1918-1920) · Joan Palà i Claret (1923) |  | |
