Joaquim Arrufat i Ibáñez

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Quim Arrufat)
Infotaula de personaJoaquim Arrufat i Ibáñez

(2015) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1982 Modifica el valor a Wikidata (41/42 anys)
la Seu d'Urgell (Alt Urgell) Modifica el valor a Wikidata
Diputat al Parlament de Catalunya

17 desembre 2012 – 4 agost 2015

Circumscripció electoral: Barcelona

Regidor de l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú
1r juliol 2009 – 24 desembre 2012 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat Autònoma de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolitòleg, polític Modifica el valor a Wikidata
OcupadorObservatori DESCA (–2020)
Universitat de Barcelona
Confederació d’Associacions Veïnals de Catalunya Modifica el valor a Wikidata
PartitCandidatura d'Unitat Popular (–2019) Modifica el valor a Wikidata
Família
MareMaria Luisa Ibáñez i Milian Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm6149774 Twitter (X): quimarrufat Youtube: UCTPOBEot7E5LdaGnLrsCJAA Modifica el valor a Wikidata

Joaquim Arrufat i Ibáñez,[1] més conegut com a Quim Arrufat, (la Seu d'Urgell, 1982)[2][3] és un politòleg i activista social català. Actualment és professor de ciència política a la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona (UB) i impulsor de la plataforma Sobiranies.[4][5]

Va ser diputat del Parlament de Catalunya per la Candidatura d'Unitat Popular - Alternativa d'Esquerres (CUP-AE) entre els anys 2012 i 2015, en què exercí de portaveu adjunt,[2] i portaveu del secretariat nacional de la Candidatura d'Unitat Popular (CUP) fins al 2017.[6] Entre 2009 i 2012 fou regidor de Vilanova i la Geltrú.[7]

Arrufat parla 7 idiomes: català, anglès, castellà, francès, alemany, àrab i turc.[8] Actualment (2023) treballa com a tècnic de projectes a la Confederació d’Associacions Veïnals de Catalunya.[9]

Biografia[modifica]

Nascut l'any 1982 a la Seu d'Urgell,[3] es llicencià en Ciències Polítiques i de l'Administració per la Universitat Autònoma de Barcelona.[10] L'any 1996 inicià la militància política al col·lectiu vilanoví de contrainformació Contracorrent.[3] També participa del col·lectiu de joves Endimari i de l'Ateneu Vilanoví.[3] Des de 2009 treballa al Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i Nacionals (CIEMEN), on dirigeix l'àrea de relacions internacionals i cooperació.[10] A partir d'aquesta tasca pogué intervenir com a membre actiu del Fòrum Social Mundial i dur diferents iniciatives al Consell de Drets Humans de les Nacions Unides, amb l'objectiu d'avançar en el dret dels pobles a l'autodeterminació.[10]

El 23 de maig de 2013 fou encausat per desobediència a l'autoritat, juntament amb vint-i-nou persones de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH), després que ocupessin una seu de l'entitat bancària Unnim al barri de Torre-romeu de Sabadell per aconseguir la dació en pagament a una família desnonada.[11] En vistes al judici, renuncià a la condició d'aforat per poder ser jutjat en igualtat de condicions que la resta d'imputats.[12] El 30 de maig, el Jutjat d'instrucció número 4 de Sabadell sentencià l'absolució de tots els imputats.[13][14]

En l'àmbit literari, ha participat com a col·laborador en llibres i periòdics, com per exemple, L'Accent.[15] L'any 2010 redactà el capítol «Trenquem el silenci: una visió des de les Candidatures d'Unitat Popular» del llibre Construint municipi des dels moviments socials, coeditat per Elisenda Alamany, Marc Serrà i Gemma Ubasart.[16] L'any 2012 aportà el seu testimoni a la sèrie d'entrevistes compilades al llibre Cop de CUP, coeditat per David Fernàndez i Julià de Jòdar.[3] L'any 2015 va escriure «Posar nom al Kurdistan» com a pròleg del llibre Kurdistan. El poble del Sol, de Jordi Vàzquez.[17]

Activitat institucional[modifica]

Entre 2009 i 2012 exercí de regidor a l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú per la Candidatura d'Unitat Popular (CUP).[7][18] Originalment substituí Eduard Pinilla a l'escó obtingut al consistori[19][20] i a les eleccions municipals de 2011 encapçalà la candidatura com a cap de llista,[21] la qual augmentà fins a tres la seva representació a l'ajuntament vilanoví.[10]

El 13 d'octubre de 2012 fou escollit en tercer lloc a les llistes de la CUP-Alternativa d'Esquerres per Barcelona a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2012.[22][23] En aquells comicis, la CUP obtingué tres escons, tots de la circumscripció de Barcelona, convertint-se així, el 25 de novembre, en diputat electe del nou hemicicle del Parlament de Catalunya.[24] El 17 de desembre accedí a l'acta de diputat exercint el càrrec de portaveu adjunt del Grup Mixt de la desena legislatura de la Catalunya autonòmica.[2] Com a representant al Parlament, renuncià a la regidoria municipal per a evitar duplicitat de càrrecs, cedint la posició al quart de la llista vilanovina, i escollit en assemblea popular, Raimon Ràfols.[25] Tot i que va lliurar la carta de dimissió de regidor la setmana abans de constitució del Parlament de Catalunya, la renúncia al càrrec no es feu efectiva fins al ple del 24 de desembre.[7]

L'agost de 2016 fou escollit membre del secretariat nacional de la Candidatura d'Unitat Popular i, al setembre del mateix any, en fou elegit portaveu juntament amb Núria Gibert.[26][27]

Va renunciar a la seva militància a la CUP el 2019 abans de les eleccions municipals en les que havia de formar part de la llista del partit a Vilanova i la Geltrú.[28]

Acusacions d'assetjament sexual[modifica]

A l'octubre de 2020 es publicava que la finalització de la seva pertinença a la CUP estaria relacionada amb dues acusacions per assetjament sexual. Tot i que no s'haurien formulat denúncies penals pels fets el partit era coneixedor i havia activat els seus "protocols interns" per a tractar les denúncies.[28]

Com a resultat de la primera denúncia, el partit va determinar unes mesures per abordar la qüestió entre les que hi havien no coincidir amb la persona agredida, un procés de "revisió personal", visites peròdiques a un psicòleg i la impossibilitat de formar part d'una llista electoral ni poder ser cara visible de l'organització.[28][29]

El 9 d'octubre de 2020 Arrufat a través d'un vídeo va considerar les informacions com a falses i tergiversades si bé reconeixia haver "causat dolor involuntàriament" en una ocasió.[30]

Referències[modifica]

  1. ↑ «Edicte de 29 d'octubre de 2012, pel qual es fan públiques les candidatures proclamades per la Junta Electoral Provincial de Barcelona per a les eleccions al Parlament de Catalunya.». Gencat.cat, 29-10-2012. [Consulta: 31 octubre 2012].
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 «Parlament de Catalunya - Fitxa del diputat Quim Arrufat». Parlament.cat. Arxivat de l'original el 2014-03-12. [Consulta: 21 febrer 2013].
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 «Quim Arrufat, des de Vilanova: "Som zapatistes urbans"». Blocs.mesvilaweb.cat, 24-10-2012. [Consulta: 1r novembre 2012].
  4. ↑ TV3. «Quim Arrufat i Xavier Domènech, al "FAQS"». [Consulta: 11 juny 2020].
  5. ↑ «:Sobiranies| Idees, formació i debat». [Consulta: 11 juny 2020].
  6. ↑ «Quim Arrufat: 'Ja no sóc militant de la CUP'». [Consulta: 11 juny 2020].
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 «Raimon Ràfols, nou regidor a Vilanova i la Geltrú : "Seguirem apostant per la combinació de lluita al carrer i a l'Ajuntament"». CUP.cat, 19-12-2012. [Consulta: 20 desembre 2012].
  8. ↑ «Fitxa del diputat/ada al Parlament de Catalunya». Parlament.cat. Arxivat de l'original el 2014-03-12. [Consulta: 22 octubre 2015].
  9. ↑ «Què se n’ha fet d’aquells polítics catalans?». [Consulta: 17 novembre 2023].
  10. ↑ 10,0 10,1 10,2 10,3 «Membres de la llista per la circumscripció electoral de Vilanova i la Geltrú». VilanovaDigital.com, 2011. Arxivat de l'original el 2012-07-12. [Consulta: 31 octubre 2012].
  11. ↑ «Un diputat de la CUP serà jutjat dijous com a encausat en el desallotjament d'un immoble ocupat per la PAH a Sabadell». 324.cat, 21-05-2013. [Consulta: 22 maig 2013].
  12. ↑ «Vistos per a sentència dos judicis contra la PAH per l'ocupació d'una oficina d'Unnim i uns pisos a Sabadell». 324.cat, 23-05-2013. [Consulta: 24 maig 2013].
  13. ↑ «El jutjat absol la trentena de membres de la PAH jutjats per l'ocupació d'una oficina d'Unnim i uns pisos a Sabadell». 324.cat, 30-05-2013. [Consulta: 31 maig 2013].
  14. ↑ Miralles, Xavi. «La jutgessa absol la gairebé trentena d'activistes de la PAHC de Sabadell imputats per dues ocupacions a la ciutat». RadioSabadell.fm, 31-05-2013. [Consulta: 31 maig 2013].
  15. ↑ «Cap renúncia». Laccent.cat. [Consulta: 12 novembre 2012].
  16. ↑ Alamany, Elisenda; Serrà, Marc; Ubasart, Gemma. Construint municipi des dels moviments socials. 1a ed.. Barcelona: Icària Editorial, 2010, pàgs. 35-41. ISBN 978-84-9888-275-9.  Arxivat 2018-10-30 a Wayback Machine.
  17. ↑ «Kurdistan. El poble del sol -història política-». TigredePaper.cat. Arxivat de l'original el 2017-09-19. [Consulta: 10 setembre 2015].
  18. ↑ Arrufat, Joaquim. «"La pressió residencial no ha portat res de bo a la vila"». El Punt Avui, 06-04-2011. [Consulta: 1r novembre 2012].
  19. ↑ «Eduard Pinilla presenta Quim Arrufat com a nou regidor de la CUP». Vilanova.CUP.cat. [Consulta: 20 desembre 2012].[Enllaç no actiu]
  20. ↑ «El regidor de la CUP, Eduard Pinilla, renuncia al seu càrrec». ElPuntAvui.cat, 11-04-2009. [Consulta: 20 desembre 2012].
  21. ↑ «Quim Arrufat (CUP): "Serem determinants per elegir l'alcalde"». DiarideVilanova.cat, 23-05-2011. Arxivat de l'original el 2018-02-23. [Consulta: 1r novembre 2012].
  22. ↑ «David Fernàndez, líder de la CUP: "Pensem que la unitat no es fa en cap despatx, la farem al carrer"». 324.cat, 15-10-2012. [Consulta: 31 octubre 2012].
  23. ↑ «La CUP decideix presentar-se a les eleccions al Parlament». Vilaweb, 13-10-2012. [Consulta: 31 octubre 2012].
  24. ↑ «Diputats electes a la X Legislatura del Parlament de Catalunya». Parlament.cat, 25-11-2012. [Consulta: 26 novembre 2012].
  25. ↑ «Raimon Ràfols serà el nou regidor de la CUP a Vilanova». EixDiari.cat, 15-12-2012. [Consulta: 17 desembre 2012].
  26. ↑ «El nou secretariat de la CUP encapçalat per Arrufat rep el suport del 73% de la militància». Ara, 06-08-2016. [Consulta: 15 gener 2017].
  27. ↑ «Quim Arrufat i Núria Gibert seran els nous portaveus del Secretariat de la CUP». VilaWeb, 21-09-2016. Arxivat de l'original el 16 de gener 2017. [Consulta: 15 gener 2017].
  28. ↑ 28,0 28,1 28,2 Llimós, Albert «Arrufat va marxar de la CUP amb una denúncia interna per agressió sexual». Diari Ara, 05-10-2019 [Consulta: 3 novembre 2020].
  29. ↑ Llimós, Albert «La CUP remarca que Arrufat estava a les portes de l'expulsió». Diari Ara, 05-10-2020 [Consulta: 3 novembre 2020].
  30. ↑ Llimós, Albert «Arrufat admet haver "causat dolor involuntàriament" a una noia però nega ser un agressor». Diari Ara, 09-10-2020 [Consulta: 3 novembre 2020].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Joaquim Arrufat i Ibáñez
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Joaquim_Arrufat_i_Ibáñez&oldid=32900963»