Edifici entre mitgeres, e planta baixa, un pis i terrat. A la planta baixa, amb entrada que recorda la tipologia de cases de pescadors, hi ha tres obertures rectangulars, una tapiada.[1]
Al primer pis hi ha un balcó amb una gran obertura d'arc escarser dividida en sis parts, té barana de ferro colat que ocupa tota la façana i és sostingut per dues mènsules de maó. A banda i banda d'aquesta obertura dues pilastres enllacen la base del balcó amb la cornisa motllurada i amb la barana del terrat, formant una composició d'inspiració clàssica. És remarcable l'ús de les rajoles com a decoració, així com del mosaic utilitzat en la retolació a la barana.[1]
L'origen de l'edifici està vinculat al gremi de Marejants i la confraria de Sant Elm, societats iniciades a Vilanova vers la fi del segle xvi i que en data indeterminada, possiblement al segle xix, l'utilitzaren com a local social. Cap al 1862 el gremi va ser dissolt per ordre governativa i fins a 1898 no es reorganitzà. Seguidament a l'any 1921, el posit va ser constituït. En aquesta nova etapa es tornà a ocupar el local, que rebé el nom de Pòsit de Pescadors i que en l'actualitat és conegut per Pòsit Vell en traslladar el Casal a un altre edifici el 1925.[1]
↑ 1,01,11,2«Pòsit vell de Pescadors». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 22 novembre 2012].
