Catapulta

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Rèplica d'una catapulta
(Castell dels Baus, França).

Una catapulta és un instrument militar utilitzat en l'antiguitat per al llançament a distància de grans objectes; pot llançar tota mena de projectils com pedres o objectes incendiaris, entre altres. La catapulta va ser creada principalment per a fer caure muralles enemigues i prendre per assalt el lloc.

Va ser inventada probablement pels grecs i, posteriorment, la van millorar els cartaginesos i els romans; va ser molt usada a l'edat mitjana. Les primeres catapultes van ser en forma d'una enorme fona planejada; durant el regnat d'Alexandre el Gran, els seus enginyers van desenvolupar armes amb capacitat poder fer caure les muralles de l'Imperi Persa. Els grecs tenien una enorme fona que llançava enormes fletxes per mitjà de cordes elàstiques; posteriorment, aquest model va ser remodelat per aconseguir llançar pedres usant l'energia de cordes elàstiques més l'energia d'altres cordes en tensió.

Les primeres catapultes eren grans, la qual cosa feia molt difícil la seva construcció i posterior ús. Això va obligar els creadors i enginyers a treballar en la seva forma, pes, mida, disseny i mobilitat, ja que eren armes necessàries en els grans combats. D'aquesta forma es va aconseguir obtenir una catapulta més lleugera, més fàcil de manejar i traslladar als camps de batalla.

Els models més grans estaven muntats sobre grans plataformes de fusta; el gallet o impulsor d'aquest tipus de ballesta es tensava mitjançant cordes i se subjectava amb un ganxo. Un altre tipus de catapulta aplicava el principi de torsió per llançar pedres o objectes pesats sobre muralles i fosses; això s'aconseguia amb unes cordes enrotllades amb torns que llançava cap enrere el mecanisme impulsor. També s'utilitzaven catapultes més petites, que eren portàtils.

Al contrari del que mostren algunes pel·lícules, el lloc on se situava el projectil normalment no tenia forma de cullera, sinó que estava format per cordes unides formant una fona. Els plànols que mostren un llançador en forma de cullera estaven segurament falsejats per confondre l'enemic.

Trabuquet.

El tipus més eficaç de catapulta era el trabuquet, que funcionava mitjançant la força de la gravetat. Un contrapès s'hissava mitjançant unes cordes, i una vegada situat el projectil, es deixaven anar les cordes i el contrapès, més pesat que l'esmentat projectil, el llançava.

Altres usos de la catapulta[modifica | modifica el codi]

També es denomina catapulta a l'instrument inventat pels japonesos que facilita l'enlairament dels avions des d'un portaavions. En aquest sistema, una guia en la pista conté un pistó que s'enganxa al tren d'aterratge davanter de l'avió. El pistó queda retingut per una assegurança mentre s'acumula vapor a pressió molt alta. En el moment del llançament, l'assegurança es deixa anar, impulsant l'avió a velocitat d'enlairament en uns pocs segons.

Actualment s'estudia utilitzar l'electromagnetisme per impulsar la catapulta, ja que la progressiva introducció de turbines de gas a les naus modernes dificulta el que es disposi del suficient vapor a pressió i de manera constant.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Catapulta