Onagre (catapulta)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Dibuix d'un petit onagre romà, segons Diels (Antique Technology)

L'onagre és una antiga arma de setge del tipus catapulta, que tenia mecanisme de torsió. El nom onagre és una referència a l'ase salvatge asiàtic del mateix nom, conegut pel seu mal geni i que pot llançar a un home a certa distància d'una guitza, igual que aquesta arma de setge llançava pedres contra les muralles enemigues.

La primera referència històrica d'aquesta arma és la del grec Filó cap al 200 aC, seguida de la de Apol·lodor un segle després. No obstant això, no es guarden descripcions exhaustives del seu aspecte i funcionament anteriors al segle IV, quan es va fer popular el seu ús i van ser descrites pels historiadors Vegeci i Amià Marcelí. Aquesta peça d'artilleria era muntada en el lloc del setge per almenys 8 homes, sobre una base de terra aixafada o maons que disminuís la vibració en posar-se en marxa. Constava d'un marc de fusta que servia de base a terra, sobre el qual s'alçava un marc també de fusta (reforçat a vegades amb pells) que servia de límit al braç quan aquest sortia disparat, evitant així la seva ruptura. Aquest braç estava rematat en la seva punta per una cullera o una bossa de pell penjada en què es carregava una pedra pesada que podia llançar-se a una distància de fins a 800 metres. Abans d'això, el braç era baixat per un mecanisme de torsió que tirava de la seva part superior mitjançant d'un cilindre giratori, on es lligaven les cordes unides al braç. Aquest sortia disparat en alliberar tot el conjunt mitjançant d'una palanca situada al lateral oposat a la roda giratòria que baixava el braç. El paper de l'onagre en els setges era el de destruir torres de defensa i escombrar la part superior de les muralles de defensors.

La seva construcció va desaparèixer amb les invasions bàrbares del segle V, encara que va ser recuperada més tard, a partir de l'any 1200. Posteriorment va evolucionar cap a una arma de setge de menor calibre i distància, el manganell, que llançava diverses pedres més petites a distàncies de fins a 400 m. El nom de mangonel deriva del grec magganon , que vol dir «enginy de guerra».

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]