Ofiolita

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Estructura simplificada d'un complex ofiolític:
1. Cambra axial de magma
2. Sediments pelàgicds
3. Basalt pillow (textura de coixí)
4. Dics basàltics laminats
5. Gabre intrusiu bandat
6. Acumulació de dunita/peridotita
Seqüència estratigràfica idealitzada d'una peridotita

Una ofiolita és una porció d'escorça oceànica i el mantell superior subjacent que s'ha aixecat i exposat sobre el nivell del mar. Aquestes porcions són sovint emplaçades en roques de l'escorça continental. El terme ofiolita és una combinació dels mots grecs ophio i lithos; ophio en grec vol dir 'serp' (ὄφις), i lithos (λίθος) significa 'pedra'. S'utilitza el terme ophio pel color verd que presenten les ofiolites, semblant al d'algunes serps, formades per espilites i serpentines.

El terme ofiolita va ser utilitzat originàriament per Alexandre Brongniart[1] referint-se a un conjunt de roques verdes (serpentina, diabasa) dels Alps; Gustav Steinmann[2] va modificar més tard el seu ús per incloure-hi la serpentina, laves encoixinades, i el sílex ("trinitat de Steinmann"), de nou basat en les mostres dels Alps. El terme va ser poc utilitzat en altres àrees fins a finals de 1950 i a principis de 1960. Aquest reconeixement va anar lligat a dos esdeveniments: (1) l'observació d'anomalies magnètiques en el fons del mar, en paral·lel als sistemes de dorsals oceàniques, interpretades per Drummond Matthews[3] per representar la formació de nova escorça en la dorsal oceànica i la seva posterior difusió simètrica lluny del punt de formació; i (2) l'observació d'un complex de dics dins l'ofiolita de Tróodos (Xipre) per Ian Graham Gass.[4] Actualment, és àmpliament acceptat que les ofiolites representen l'escorça oceànica que mitjançant processos tectònics ha estat aixecada i emplaçada al continent. La seva gran importància es relaciona amb la seva aparició en cadenes muntanyoses com els Alps o l'Himàlaia, que documenten l'existència d'antigues conques oceàniques que ara han estat consumides per subducció. Aquesta visió va ser un dels pilars fonamentals de la tectònica de plaques. Les ofiolites sempre han tingut un paper central en la teoria de la tectònica de plaques i la interpretació de les antigues cadenes muntanyoses.[5][3]

Distribució d'ofiolites[modifica]

Les ofiolites es troben associades a zones d'orogènesi tant antigues com actuals. Per això, es troben freqüentment tant en zones de subducció i col·lisió continental com en antics escuts on aquests sistemes s'han preservat. Les ofiolites més recents es troben principalment en el cinturó Alpide i en el cinturó de Foc del Pacífic. Una de les agrupacions d'ofiolites més estudiades és la Creixent Ofiolítica Periàrab (del francès croissant ophiolitique peri-árabe) que abasta les ofiolites de Xipre, el sud d'Anatòlia, Oman, els Emirats Àrabs Units (EAU), l'Iran i les muntanyes Zagros. Aquesta agrupació conté dues de les ofiolites més estudiades, la de Tróodos a Xipre i la de Semail a Oman i els Estats Units. Aquestes ofiolites van ser subduïdes quan es va tancar l'oceà Tetis durant el Mesozoic.

Nom País Província geològica Edat de la roca (Ma) Edat de l'emplaçament (Ma) Referències
Massís de Lherzolita de Collo Algèria Serralada de l'Atles [6]
Ofiolites de Famatina Argentina Serralades Pampeanes Ordovicià Devonià [7]
Ofiolita del Pic Mantiqueira Brasil Serra de la Mantiqueira [8]
Ofiolita de Golyamo Kamenyane Bulgària Ròdope [9]
Complex Ofiolític de Rocas Verdes Xile Andes Patagons [10][11]
Ofiolita de Xingaze Xina Tibet 110-100 <50 [12]
Ofiolita de Troodos Xipre Muntanyes de Troodos [13]
Complex Ofiolític de La Tetilla Colòmbia Serralada Occidental [14]
Complex de Gabal Gerf Egipte, Sudan Escut Nuvi-Aràbic 750 [15]
Ofiolita de Jormua Finlàndia Escut Bàltic 1950 [16]
Ofiolita de Halmahera Indonèsia Halmahera [13]
Complex Ofiolític de Neyriz Iran Zagros [13]
Complex Ofiolític de Miyamori Japó Muntanyes de Kitakami [13]
Ofiolita d'Ibara Japó Cinturó de Maizuru 281-310 [13]
Ofiolita de Yakuno Japó Cinturó de Maizuru [13]
Ofiolita de Northland Nova Zelanda Al·lòcton de Northland [17]
Ofiolita de Semail Oman, Emirats Àrabs Units Muntanyes d'Al Hajar [13]
Massís Ultramàfic de Tapo Perú Serralada Oriental 718 ± 41 [18]
Complex Ofiolític de Dunzhugur Rússia Massís de l'Altai 1020 [19]

Referències[modifica]

  1. ↑ Brogniart, A. (1813)
  2. ↑ Steinmann, G (1927)
  3. ↑ 3,0 3,1 Vine F.J. and Matthews D.H. (1963)
  4. ↑ Gass, I.G. (1968)
  5. ↑ Moores E.M. and Vine, F.J. (1971)
  6. ↑ Marc Leblanc y Abdelkader Temagoult. 1989. Chromite pods in a lherzolite massif (Collo, Algeria)" Evidence of oceanic-type mantle rocks along the West Mediterranean Alpine Belt
  7. ↑ Davis, Roeske, McClelland, Snee. 1999. Closing the ocean between the Precordillera terrane and Chilenia: Early Devonian ophiolite emplacement and deformation in the southwest Precordillera
  8. ↑ LÉO A. HARTMANN and FARID CHEMALE-JÚNIOR. 2003. Mid amphibolite facies metamorphism of harzburgites in the Neoproterozoic Cerro Mantiqueiras Ophiolite, southernmost Brazil
  9. ↑ Fernando Gervilla, Isabel Fanlo, Thomas N. Kerestedjian, Ricardo Castroviejo, Jose Maria, Gonzalez-Jimenez, Jose Alberto Padron y José Feliciano Rodrígues. 2011. Alteration Mechanism of Chromite in Podiform Chromitites from two Metamorphosed Ophiolitic Complexes: Golyamo Kamenyane (Bulgaria) and Tapo (Peru)
  10. ↑ Cunningham. 1994. Uplifted ophiolitic rocks on Isla Gordon, southernmost Chile: implications for the closure history of the Rocas Verdes marginal basin and the tectonic evolution of the Beagle Channel region
  11. ↑ Charles Stern and Maarten de Wit. Verdes ophiolites,, southernmost South America
  12. ↑ Nicolas, Adolphe. Kluwer Academic Publishers. Structures of Ophiolites and Dynamics of Oceanic Lithosphere (en anglès), 1989, p. 187-197. 
  13. ↑ 13,0 13,1 13,2 13,3 13,4 13,5 13,6 Troodos 1987: Ophiolites and Oceanic Lithosphere. Autores varios. 1987.
  14. ↑ P. Spadea, M. Delaloye, A. Espinosa, A. Orrego and J. J. Wagner. Ophiolite Complex from La Tetilla, Southwestern Colombia, South America
  15. ↑ M. Zimmer,A. KrGner, K.P. Jochum, T. Reischmann y W. Todt. 1995. The Gabal Gerf complex: A Precambrian N-MORB ophiolite in the Nubian Shield, NE Africa. Chemical Geology.
  16. ↑ Asuka Tsurua, Richard J. Walkera, Asko Kontinenb, Petri Peltonenc and Eero Hanskid. 2000. isotopic systematics of the 1.95 Ga Jormua Ophiolite Complex, northeastern Finland
  17. ↑ J. Malpas, K. B. Spörli, Philippa M. Black and I.E.M. Smith. 1992. Northland ophiolite, New Zealand, and implications for plate-tectonic evolution of the southwest Pacific. Geology.
  18. ↑ Colombo C.G. Tassinaria, Ricardo Castroviejo, Jose F. Rodrigues, Jorge Acosta and Eurico Pereira. 2011. A Neoproterozoic age for the chromitite and gabbro of the Tapo ultramafic Massif, Eastern Cordillera, Central Peru and its tectonic implications
  19. ↑ E.V. Khaina, E.V. Bibikovab, A. Krönerc, D.Z. Zhuravlevd, E.V. Sklyarove, A.A. Fedotovaa y I.R. Kravchenko-Berezhnoya. 2002. The most ancient ophiolite of the Central Asian fold belt: U–Pb and Pb–Pb zircon ages for the Dunzhugur Complex, Eastern Sayan, Siberia, and geodynamic implications
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Ofiolita&oldid=31741336»