Deriva dels continents

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Animació que mostra el procés de separació del supercontinent Pangea.

En geologia, la deriva dels continents és una teoria segons la qual el científic alemany Alfred Wegener hi afirmava que els continents actuals van estar units fa uns 300 milions d'anys en un supercontinent al què anomenà Pangea, rodejat per un únic oceà, Panthalassa. La forma moderna d'aquesta teoria va ser introduïda el 1915, però no va ser completament explicada fins a la formulació de la teoria de la tectònica de plaques, cap als anys 60 del segle XX.

Història[modifica | modifica el codi]

La idea que els continents es mouen és força anterior a Wegener. El 1590, el cartògraf flamenc Abraham Ortelius va assenyalar al seu assaig Thesaurus Geographicus que el contorn de les costes dels continents mostrava clarament que s'havien separat els uns dels altres. La idea d'Ortelius va ser represa en els segles posteriors per diversos autors, com per exemple Francis Bacon, Benjamin Franklin o Alexander von Humboldt. La idea va esdevenir encara més atractiva durant el segle XIX, quan l'estudi dels fòssils va aportar proves que, per exemple, Amèrica del Nord i Europa havien tingut una flora comuna en el passat. Basant-se en aquestes observacions, Eduard Suess va proposar la hipòtesi que l'origen dels continents moderns era la fragmentació d'un antic supercontinent, que va anomenar Gondwana. Tots aquests autors van intuir el fenomen de la deriva dels continents, però van tenir dificultats per aportar una explicació coherent que n'expliqués la causa.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]