Leucòcit
Els leucòcits o glòbuls blancs [leuk(o)- λευκός gr. 'blanc' + kyto- κύτος gr. cient. 'cél·lula'] són un conjunt de cèl·lules sanguínies que s'encarreguen de la resposta immunitària, encarregades de defensar l'organisme contra substàncies estranyes o agents infecciosos (antígens). S'originen a la medul·la òssia i al teixit limfàtic.
Els leucòcits son cèl·lules mòbils que es troben a la sang transitòriament. A diferència dels eritròcits (glòbuls vermells), no contenen pigments i per això se'ls qualifica de glòbuls blancs.
De leucòcits es troben d'entre 5.000 a 11.000 per mm3.
Són les úniques cel·lules sanguínies amb nucli, mitocondris, altres orgànuls cel·lulars. Són capaços de moure's lliurement mitjançant pseudopodis. La seva mida oscil·la entre els 8 i els 20 μm. El temps de vida varia entre algunes hores fins a mesos i anys. Aquestes cèl·lules poden sortir dels vasos sanguinis a través d'un mecanisme anomenat diapedesi.
Classificació [modifica]
- Granulòcits (Tenen enzims)
- Neutròfils: Tenen un nucli polilobular i principalment lluiten contra els bacteris. També poden fer fagositosis.
- Basòfils: Els seus enzims no permeten fer coaguls de sang.
- Eosinòfils: Tenen un nucli bilobular i principalment lluiten contra les al·lergies.
- Agranulòcits(No tenen enzims)