Carles de França (duc de Berry)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Carles de França (duc de Berry)

Carles de França (Versalles 31 de juliol de 1686 - Marly 5 de maig de 1714) fou duc de Berry un príncep de França de la casa de Borbó amb el tractament d'altesa reial que ostentà els títols de duc de Berry, d'Alençon i d'Angulema.

Nét de Lluís XIV de França (i la seva esposa la infanta Maria Teresa d'Espanya) per via paterna, i per via materna de l'elector Ferran I Maria de Baviera i de la princesa Enriqueta Adelaida de Savoia. Era el tercer fill del gran delfí i de Maria Anna Cristina de Baviera, es va casar el 6 de juliol de 1710 amb una filla del duc Felip II d'Orleans i Francesca Maria de Blois, Maria Lluïsa Elisabet d'Orleans (1695- 1719), que, després de la mort del seu espòs i una vegada el seu pare fet regent, va deixar lliure curs a la seva febre de plaers llicenciosos. Se la va acusar de comerç incestuós amb el seu pare i la seva nimfomania notòria li va valer una reputació de Messal·lina. Amb la salut minada per la seva vida d'excessos i una sèrie d'embarassos clandestins, la senyora de Berry va morir als 23 anys, de les complicacions tardanes d'un part molt laboriós. A l'autòpsia, la jove vídua és trobada de nou embarassada com menciona Saint-Simon.

Mentre vivia el seu marit, la duquessa va portar al món tres nens, tots vinguts abans de terme i morts al naixement o poc després, entre els qual una filla pòstuma. A penes casada, la senyora de Berry va fer el salt obertament al seu marit i pensava fins i tot fugir a Holanda amb el seu amant.

El duc va morir als 28 anys d'un accident de caça a Marly, reclamant la gràcia del que l'havia ferit. No va jugar cap paper polític. La seva mort s'afegí a una llarga llista de morts dins de la Casa reial francesa en el trienni de l'any 1711 a 1714 i a agreujà la inestabilitat institucional en el si de la família reial a causa de la manca de representants masculins.

L'home[modifica | modifica el codi]

En vista de la seva naturalesa alegre i generosa, va ser anomenat "Berry-Bon Coeur" (Berry Bon Cor) per la duquessa d'Orleans, "la Palatina", la seva bestia i àvia de la seva dona. Tenia un afecte profund i sincer per als seus dos germans grans i manifesta obertament que no envejava la seva brillant carrera, el gran hereu al tron de França, i el segon, Felip, rebent als 17 anys, el tron d'Espanya.

El 1710, el seu avi, Lluís XIV va alienar el ducat d'Alençon, el ducat d'Angulema, el comtat de Ponthieu i el comtat de Cognac per compondre la seva herència-assignació. El duc de Berry va morir sense posteritat i el comtat de Ponthieu, el de Cognac, el ducat d'Angulema, el ducat de Berry, i el ducat d'Alençon foren reunits al domini de la corona.

Ascendència[modifica | modifica el codi]

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Antoni de Borbó
 
 
 
 
 
 
 
Enric IV de França
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Joana d'Albret
 
 
 
 
 
 
 
Lluís XIII de França
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Francesc I de Mèdici
 
 
 
 
 
 
 
Maria de Mèdici
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Joana d'Àustria
 
 
 
 
 
 
 
Lluís XIV de França
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Felip II d'Espanya
 
 
 
 
 
 
 
Felip III d'Espanya
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Anna d'Austria (1549-1580)
 
 
 
 
 
 
 
Anna d'Àustria (1601-1666)
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Carles II d'Àustria-Estiria
 
 
 
 
 
 
 
Margarida d'Àustria-Estíria
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Maria Anna de Baviera (1551-1608)
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Felip II d'Espanya
 
 
 
 
 
 
 
Felip III d'Espanya
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Anna d'Àustria (1549-1580)
 
 
 
 
 
 
 
Felip IV d'Espanya
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Carles II d'Àustria-Estíria
 
 
 
 
 
 
 
Margarida d'Àustria-Estíria
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Maria Anna de Baviera (1551-1608)
 
 
 
 
 
 
 
Maria Teresa d'Àustria (1638-1683)
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
44. Antoni de Borbó
 
 
 
 
 
 
 
Enric IV de França
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Joana d'Albret
 
 
 
 
 
 
 
Elisabet de França (1602-1644)
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Francesc I de Mèdici
 
 
 
 
 
 
 
Maria de Mèdici
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Joana d'Àustria
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Albert V de Baviera
 
 
 
 
 
 
 
Guillem V de Baviera
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Anna d'Àustria (1528-1590)
 
 
 
 
 
 
 
Maximilià I de Baviera
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Francesc I de Lorena
 
 
 
 
 
 
 
Renat de Lorena
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Cristina de Dinamarca
 
 
 
 
 
 
 
Ferran Maria de Baviera
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Carles II d'Àustria-Estíria
 
 
 
 
 
 
 
Ferran II del Sacre Imperi Romanogermànic
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Maria Anna de Baviera (1551-1608)
 
 
 
 
 
 
 
Maria Anna d'Àustria (1610-1665)
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Guillem V de Baviera
 
 
 
 
 
 
 
Maria Anna de Baviera (1574–1616)
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Renat de Lorena
 
 
 
 
 
 
 
Maria Anna de Baviera
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Manel Filibert de Savoia (1528-1580)
 
 
 
 
 
 
 
Carles Manel I de Savoia
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Margarida de Valois i de França (1523-1574)
 
 
 
 
 
 
 
Víctor Amadeu I de Savoia
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Felip II d'Espanya
 
 
 
 
 
 
 
Caterina Miquela d'Àustria
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Elisabet de França (1545-1568)
 
 
 
 
 
 
 
Enriqueta Adelaida de Savoia
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Antoni de Borbó
 
 
 
 
 
 
 
Enric IV de França
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Joana d'Albret
 
 
 
 
 
 
 
Cristina de França
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Francesc I de Mèdici
 
 
 
 
 
 
 
Maria de Mèdici
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Joana d'Àustria
 
 
 
 
 
 

Descendència[modifica | modifica el codi]

Tres fills van néixer del seu matrimoni:[1]

  • Una filla, senyoreta de Berry, nascuda i morta el 21 de juliol de 1711 a Fontainebleau
  • Carles de Berry, Duc d'Alençon, nascut a Versalles el 26 de març de 1713 i mort el 16 d'abril de 1713
  • Maria Lluïsa Elisabet, pòstuma, nascuda a Versalles el 16 de juny de 1714, morta l'endemà

Un fill natural va néixer d'una dona de cambra de la duquessa de Berry, alguns mesos després de la mort del duc.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. http://genealogy.euweb.cz/capet/capet40.html#P5

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Diccionari Bouillet