Marie-Jeanne du Barry

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Retrat d'Élisabeth Louise Vigée Le Brun, 1781, Filadèlfia, Philadelphia Museum of Art

Marie-Jeanne Du Barry (Vaucouleurs, 19 d'agost de 1743París, 8 de desembre de 1793), més coneguda com a "Madame Du Barry" o "Comtessa Du Barry" va ser una cortesana francesa, cèlebre per ser l'amant del rei Lluís XV i que va morir guillotinada durant el Regne del Terror a la França revolucionària.

Naixement com a Marie-Jeanne Bécu[modifica | modifica el codi]

Nascuda com a Marie-Jeanne Bécu, era filla natural d'Anne Bécu i amb el sobrenom de Vaubernier, ingressà en un col·legi de París, passant després a completar la seva educació al convent de Sainte-Aura.

Va fer de dependenta d'un magatzem de modes, amb el nom de senyoreta Lauçon i va córrer allí escandaloses aventures amb el comte d'Aubuisson i d'altres, passant després, en qualitat de senyoreta de companyia, a casa de la senyora de La Garde, d'on sortí al cap de poc temps per haver-se enamorat d'ella els dos fills de la casa.

L'aparició de Madame Du Barry[modifica | modifica el codi]

Retrat d'Elisabeth Vigée-Lebrun, 1782, Corcoran Gallery of Art, Washington.

Ingressà després en una casa de mala fama regentada per la senyora de Gourdan i que freqüentava assíduament el cavaller Jean Du Barry, home murri, ambiciós i entregat a la cràpula, que veié en la senyoreta Lange, que era el nom que la cortesana havia adoptat allà, una dona hàbil per ajudar-lo a escalar posicions socials.

Dona de gran bellesa i amant del luxe i de l'art, segons diu un dels llurs biògrafs “Jeanne de Vaubernier, havia nascut cortesana; li encantaven la roba blanca i luxosa, les riques teles, els nous ornaments. Llur debilitat era una desviació del gran sentiment que impulsa a estimar les arts i, en efecte, i bona prova d'això la donà quan assolí, en certa forma, purificar-se, encarregant estàtues, quadres i palaus als artistes més notables del seu temps.”

Jean Du Barry, d'acord amb ella i auxiliat pel duc de Richelieu i per Lebel, projectà fer-la amant del vell monarca, i com per poder-la instal·lar en la cort sorgia la dificultat de què no fos casada, salvaren aquest inconvenient fent-la l'esposa de Guillaume Du Barry, germà de Jean, el 1768.

L'arribada a la Cort[modifica | modifica el codi]

Festa a Louveciennes, el 2 de setembre del 1771, per Jean-Michel Moreau, Musée du Louvre, París.

Les relacions que havia tingut amb Du Barry, artistes, literats i homes d'alta cultura contribuïren a refinar els modals de la nova favorita de Lluís XV, que en ingressar en la cort es presentà com a una gran dama, comptant ben aviat amb el suport d'homes com el duc d'Aguillon, el mariscal Richelieu i sent admesa aviat en el tracte de les filles del monarca.

Escriu un historiador precisant la data de llur elevació fins al lloc cimer que ocupà: “Finalment, el 22 d'abril del 1770, la senyora de Bearn, vella litigant que tenia tants plets com creditors, es lliurà de tots els seus embolics per la gosadia d'introduir en el saló del rei a la que fins llavors no havia ocupat més tron que el del dormitori del monarca a Versalles; aquell mateix dia, la filla d'Anne Bécu rebé en llurs habitacions particulars des del bisbe d'Orleans, al príncep de Soubisse, al senyor de Saint-Florentin, als ducs de Trémouille, de Duras, d'Aguillon, d'Agen, de Richelieu, en una paraula, la plana major de la noblesa de França”.

El 28 d'abril del 1769 escrivia Voltaire a la comtessa: ”A part, senyora, del respecte general que professo al vostre sexe, el tinc molt particular a totes les persones que envolten el sobirà i a les que ell atorga la seva confiança. En això em sento no menys súbdit fidel que francès galant.- Voltaire, gentilhome del rei.”

La Du Barry comptà amb més aduladors que el mateix rei i per lliurar-se dels atacs del partit del duc de Choiseul, es valgué de l'ajuda de Maupeon, Aiguillon i de l'abat Terray. Al morir Lluís XV, fou desterrada pel nou rei a Pont-des-Dames, però mercès a Maria Antonieta fou cridada del desterrament per passar al palau de Luciennes, on visqué en companyia del duc de Cossé-Brissac i on formà una nova cort d'aduladors, entre els que hi figuraren Franklyn, Cagliostro, l'emperador Josep II, Beaumarchais i un bon nombre d'artistes, entre el 1777 i el 1792.

Revolució i mort[modifica | modifica el codi]

Trasllat cap al patíbul

Quan esclatà la revolució, no renegà la causa monàrquica i es traslladà a Anglaterra, d'on retornà al cap de poc. Denunciada al tribunal revolucionari, fou condemnada a mort i guillotinada.

S'ha fet cèlebre la darrera frase que li va dir al botxí que l'anava a guillotinar, després d'una llarga lluita per a deseixir-se dels que la subjectaven: "De grâce, monsieur le bourreau, encore un petit moment".

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  • Enciclopèdia Espasa, Volum 67, pàg. 325

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Marie-Jeanne du Barry Modifica l'enllaç a Wikidata