Florence Nightingale

Florence Nightingale

Florence Nightingale OM (Florència, Gran Ducat de Toscana, 12 de maig de 1820 - Londres, 13 d'agost de 1910) fou una infermera britànica , que es va ocupar dels problemes hospitalaris que es van produir durant la guerra de Crimea i s'esforçà a millorar la qualitat del servei sanitari a l'exèrcit. Més tard, va dedicar-se a formar personal sanitari femení.

És considerada la mare de la infermeria moderna, creant el seu primer model conceptual. Va ser la primera dona que va ser admesa a la Royal Statistical Society britànica i membre honorari de l'American Statistical Association.

Biografia

Primers anys

Embley Park, actualment una escola, va ser una de les llars de la família de William Nightingale

Florence Nightingale va néixer en el si d'una família britànica de classe alta a Villa Colombaia, Florència, i va rebre el nom de la seva ciutat natal, per aquell temps capital del Gran Ducat de Toscana. La seva germana gran, Frances Parthenope, també va rebre el nom del seu lloc de naixement, Parthenopolis, un antic assentament grec proper a Nàpols.

Florence Nightingale

Els seus pares van ser William Edward Nightingale, nascut William Edward Shore (1794-1874), i Frances «Fanny» Smith (1789-1880). La mare de William, Mary Evans, era neboda de Peter Nightingale, fet que comportà que en William heretés la propietat familiar al Derbyshire i assumís el nom i l'escut heràldic dels Nightingale. El pare de Fanny (avi matern de Florence) va ser l'abolicionista i unitarista William Smith. Inspirada pel que interpretà com una crida de Déu, Florence anuncià a Embley Park al febrer de 1837, la seva decisió de dedicar-se a la infermeria a partir de 1844. Aquesta decisió constituïa un desafiament per les convencions socials de l'època, on la dona estava destinada a complir amb el rol d'esposa i mare. Després de molts sacrificis i la forta oposició de la seva família, especialment de la seva mare i de la seva germana, Nightingale va aconseguir formar-se com infermera. L'escriptor i poeta Richard Monckton Milnes, primer baró de Houghton va arribar a proposar-li matrimoni, però fou rebutjat, perquè considerà que el matrimoni interferiria amb la seva decisió de consagrar-se a la infermeria. A Roma conegué al 1847 Sidney Herbert, primer baró Herbert de Lea, un jove i brillant polític que havia estat Secretari de Guerra (1845-1846), càrrec que ocuparia de nou durant la Guerra de Crimea. Herbert era de viatge de noces, i ell i Nightingale iniciaren una amistat duradora. El matrimoni Herbert li va facilitar el trasllat a Crimea, i ella es va convertir en una consellera clau per a la seva carrera política. Tot i això, posteriorment se l'acusà de precipitar la mort de Herbert el 1861, a causa de la Malaltia de Bright (un nom genèric per a diverses menes de nefritis crònica), per haver-lo pressionat excessivament en un programa de reformes sanitàries. Anys més tard, Nightingale mantindria una estreta relació amb Benjamin Jowett, de qui es presumeix que li va proposar matrimoni sense èxit.

Nightingale va continuar els seus viatges (ara amb Charles i Selina Bracebridge) per Grècia i Egipte. Els seus escrits sobre Egipte són testimoni del seu procés d'aprenentatge, habilitats literàries i filosofia de vida. A Tebes va escriure que havia estat «cridada a Déu», i una setmana més tard, prop del Caire, va anotar en el seu diari: «Déu em va trucar al matí i em va preguntar si faria el bé en el seu nom, sense buscar reputació» .

Institut de diaconesses de Theodor Fliedner a Kaiserswerth

Al 1850, va visitar la comunitat religiosa luterana de Kaiserswerth a Alemanya. Hi rebé quatre mesos d'entrenament mèdic, que serien la base per a la seva trajetòria posterior, i hi observà com el pastor Theodor Fliedner i les diaconesses (infermeres, vetlladores) que l'ajudaven treballavem per als malalts i marginats. Aquesta experiència esdevingué una fita decisiva a la carrera de Florence Nightingale, i en publicà les vivències de forma anònima al 1851: The Institution of Kaiserswerth on the Rhine, for the Practical Training of Deaconesses va ser la seva primera obra (London: Ragged Colonial Training School, 1851 «Catàleg de biblioteques Worldcat». [Consulta: 15 de maig del 2013].).

Litografia de William Simpson, que ilustra les condicions de malalts i ferits a la batalla de Balaclava

El 22 d'agost de 1853, va assumir el càrrec de superintendent de l'"Institute for the Care of Sick Gentlewomen", ubicat a Upper Harley Street, Londres, i romangué en el post fins a l'octubre del 1854. A l'època, el seu pare la dotava amb una pensió de 500 lliures anuals, cosa que li va permetre portar una vida confortable durant aquest període i continuar amb la seva carrera professional.

Guerra de Crimea

Una sala de l'Hospital de Scutari on Nightingale va treballar, d'una litografia de 1856

La contribució més famosa de Florence Nightingale va tenir lloc durant la Guerra de Crimea, la qual es va convertir en el seu objectiu central a partir de l'arribada a Gran Bretanya dels informes sobre les horribles condicions dels ferits. El 21 d'octubre de 1854, ella i un equip de 38 infermeres voluntàries, al qual va entrenar personalment i que incloïa a la seva tia Mai Smith, 11 van ser traslladades (amb autorització de Sidney Herbert) a l'Imperi Otomà, distant 295 milles nàutiques (546 km ) de Balaklava a Crimea, a través del Mar Negre, on s'havia instal · lat la principal base d'operacions britànica. Arribar en els primers dies de novembre de 1854 a les Barraques de Selimiye a Scutari (actual districte de Üsküdar, a Istanbul), i es van trobar que els soldats ferits rebien tractaments totalment inadequats per part del sobrecarregat equip mèdic, mentre que l'oficialitat era indiferent a aquesta situació. Els subministraments mèdics escassejaven, la higiene era pèssima i les infeccions comunes i en molts casos fatals. No es comptava amb equipament apropiat per processar els aliments per als pacients. A principis del segle XX, s'acceptava que la gestió de Nightingale va reduir l'índex de mortalitat del 42% al 2% ja sigui realitzant millores en la higiene o reclamant a la Comissió Sanitària. La primera edició del Dictionary of National Biography (1911) feia aquesta afirmació, però la segona edició (2001) ja no. De fet, la quantitat de morts no va disminuir, sinó que va començar a augmentar. El nombre de morts era el major de tots els hospitals de la regió. Durant el seu primer estiu a Scutari, 4.077 soldats van perdre la vida allà. Van morir deu vegades més soldats de malalties com tifus, febre tifoide, còlera i disenteria que de ferides en el camp de batalla. Les condicions a l'hospital de les barraques eren tan nocives per als pacients a causa del amuntegament, als deficients desguassos sanitaris ia la falta de ventilació. El govern britànic va destinar una Comissió Sanitària a Scutari al març de 1855, gairebé sis mesos després de l'arribada de Florence Nightingale, que va efectuar la neteja dels abocadors contaminants i millorar-ne la ventilació. A partir d'aquestes mesures l'índex de mortalitat va baixar ràpidament . Durant la guerra ella no va reconèixer que la manca d'higiene era una de les causes principals de mort, creient que l'elevat índex de mortalitat es devia a la mala nutrició, a la manca de subministraments mèdics i l'esgotament extrem dels homes, i mai reclamar cap crèdit per ajudar a disminuir el nombre de morts. Però al seu retorn a Londres va començar a reunir proves per la Comissió Reial per a la Salut a l'Exèrcit per tal de sustentar la seva posició que els soldats morien a causa de les deplorables condicions de vida a l'hospital. Aquesta experiència va influir decisivament en la seva carrera posterior, portant-la a advocar per la importància de millorar les condicions sanitàries hospitalàries. En conseqüència, va ajudar ha reduir les morts en l'exèrcit durant temps de pau i promoure el correcte disseny sanitari dels hospitals.

La Dama del Llum

Durant la Guerra de Crimea, Florence Nightingale va guanyar el sobrenom de «La dama de la Llum», a partir d'una frase publicada en un reportatge de The Times:

"She is a ministering angel without any exaggeration in these hospitals, and as her slender form glides quietly along each corridor, every poor fellow's face softens with gratitude at the sight of her. When all the medical officers have retired for the night and silence and darkness have settled down upon those miles of prostrate sick, she may be observed alone, with a little lamp in her hand, making her solitary rounds".

Nightingale rebent als ferits a Scutari, per Jerry Barrett

La frase va ser popularitzada per Henry Wadsworth Longfellow al seu poema Santa Filomena, de 1857:

«	Lo! in that house of misery A lady with a lamp I see Pass through the glimmering gloom, And flit from room to room.	»
—

Carrera posterior

El 29 de novembre de 1855, mentre encara era a Crimea, es va celebrar una assemblea pública amb el propòsit de reunir fons per homenatjar, fent-li lliurament d'un objecte d'art en reconeixement per la seva tasca durant la guerra. Va ser tal l'èxit de la convocatòria que es va decidir crear el Fons Nightingale per a l'entrenament d'infermeres, amb Sidney Herbert com a secretari honorari de la fundació i el Duc de Cambridge com a president. El 1859 Nightingale disposava gràcies a aquest fons de £ 45.000, suma amb el que va inaugurar el 9 de juliol de 1860 la Escola d'Entrenament Nightingale (Nightingale Training School) a l'Hospital Saint Thomas. Actualment es diu Escola Florence Nightingale d'Infermeria i obstetrícia (Florence Nightingale School of Nursing and Midwifery) i forma part del King 's College de Londres.17 Les primeres infermeres entrenades en aquesta escola van començar a treballar el 16 de maig de 1865 a la Infermeria Liverpool Workhouse (Liverpool Workhouse Infirmary). També recol · lectar fons per al Royal Buckinghamshire Hospital a Aylesbury, prop de la seva llar familiar, la qual cosa va permetre que l'hospital atengués a major quantitat de pacients, en poder mantenir baixes les taxes d'admissió. El disseny actual de l'edifici d'aquest hospital va estar fortament influït per Nightingale, convertint-se en el primer hospital civil a incorporar els seus dissenys sobre sistema de ventilació, l'amplitud de les escales, la disposició dels armaris, etc. La seva germana Frances Parthenope va col · locar la pedra fonamental de l'edifici, mentre que el seu cunyat Sir Harry Verney va ser un dels principals promotors i autoritats de la institución.18 El 1859 es van publicar les seves Notes sobre Infermeria: Què és i què no és (Notes on nursing: What it is, and what it is not), un petit llibre que va servir com a base del programa d'estudis de l'Escola Nightingale i d'altres escoles d'infermeria que van seguir el mateix model, tot i haver estat escrit com a guia per als qui exercien cures d'infermeria a domicili. En el prefaci va afirmar que: Cada dia té més importància el coneixement de la higiene, el coneixement de la infermeria, en altres paraules, l'art de mantenir-se en estat de salut, prevenint la malaltia, o recuperant-se d'ella. Se li reconeix com el coneixement que tothom ha de tenir-diferent del coneixement mèdic, propi només d'una professió-.

Estatua de Florence Nightingale, Waterloo Place, Londres.

Estatua de Florence Nightingale, London Road, Derby.

Notes sobre infermeria també va tenir una bona recepció per part del públic general i encara avui és considerat una introducció clàssica a la infermeria. Nightingale va dedicar la resta de la seva vida a promoure l'establiment i el desenvolupament de la infermeria com a professió ja organitzar-la en la seva forma moderna. En la introducció a l'edició anglesa de 1974, Joan Quixley de l'Escola d'Infermeria Nightingale va subratllar: «El llibre va ser el primer del seu tipus a ser escrit. Va aparèixer en una època en què les més simples regles de la salut recentment començaven a conèixer-se, quan la seva temàtica era de vital importància per al benestar i la recuperació dels pacients, quan els hospitals estaven plens d'infeccions, quan les infermeres encara eren considerades com a persones ignorants, sense cap educació. Aquest llibre té, inevitablement, el seu lloc en la història de la infermeria, doncs va ser escrit per la fundadora de la infermeria moderna. »20 A més de notes sobre Infermeria, entre els seus llibres més populars figuren Notes sobre Hospitals (Notes on Hospitals), que tracta sobre la correlació entre les tècniques sanitàries i les instal · lacions mèdiques, i Notes en qüestions que afecten la Salut, l'Eficiència i l'Administració Hospitalària l'Exèrcit Britànic (Notes on Matters Affecting the Health, Efficiency and Hospital Administration of the British Army). Segons Mark Bostridge, un dels majors èxits de Nightingale va ser la introducció d'infermeres entrenades per a la cura de malalts a domicili a Anglaterra ia Irlanda a partir de 1860. Això va significar que els malalts pobres podrien accedir a ser cuidats per personal capacitat, en lloc de ser cuidats per altres persones de bona salut, però també d'escassos o nuls recursos com per accedir a una formació adequada en la matèria. Aquesta innovació és vista com l'antecedent del Servei Nacional de Salut britànic, establert quaranta anys després de la seva muerte.21 Sol afirmar-se que Nightingale «se'n va anar a la tomba rebutjant la teoria microbiana de la malaltia o teoria dels gèrmens». Mark Bostridge, 22 un dels seus biògrafs, va rebutjar aquesta afirmació dient que en realitat ella es va oposar a una teoria microbiana coneguda com «contagionismo», que sostenia que les malalties només podien ser transmeses per contacte físic. Abans dels experiments de Louis Pasteur i de Joseph Lister, a mitjans dels anys 60 del segle XIX, difícilment algú podia considerar seriosament la teoria dels gèrmens, i fins i tot després molts practicants metges no estaven convençuts. Bostridge va assenyalar que a inicis dels anys 80, Nightingale va escriure un article per a un llibre de text en el qual advocava per la presa d'estrictes precaucions per eliminar els gèrmens. Aquest treball va servir com a inspiració per a les infermeres que van actuar en la Guerra de Secessió Nord-americana. El govern de la Unió va sol · licitar el seu consell per a l'organització de la sanitat militar. Tot i que les seves idees es van topar amb el rebuig de l'oficialitat, igualment inspirar el cos de voluntaris de la Comissió Sanitària de Estats Units. A la dècada dels 70, Nightingale va apadrinar a Linda Richards, coneguda com la «Primera Infermera Entrenada d'Amèrica», i la capacitar per retornar a Estats Units amb l'entrenament adequat i el coneixement necessari per establir escoles d'infermeria d'alta qualitat. Linda Richards es convertiria en una gran pionera de la infermeria als Estats Units i al Japó. Al voltant de 1882, les infermeres de Nightingale gaudien d'una creixent i influent presència en el desenvolupament de la embrionària professió d'infermeria. Algunes es van convertir en comares d'hospitals d'avantguarda a tota la Gran Bretanya i a Austràlia. A partir de 1857, Nightingale va començar a patir depressió i intermitents prostracions al llit. L'esmentada biografia de Bostridge va citar la brucel·losi i l'espondilitis com a causa dels seus patiments. Una explicació alternativa per a la seva depressió podria ser que, després de la guerra, va descobrir que havia estat equivocada pel que feia a les raons de l'alt índex de mortalitat. No obstant això, no hi ha evidència documental que recolzi aquesta teoria. En l'actualitat es celebra, en l'aniversari del seu naixement, el Dia Internacional de Conscienciació de les Malalties Neurològiques i Immunològiques Cròniques, pel fet que es considera que els símptomes de la seva malaltia coincideixen amb un trastorn neurològic. Malgrat les seves malalties, va romandre fenomenalment productiva en l'àrea de la reforma social. Durant els seus anys de prostració al llit, també va realitzar treballs pioners en el camp de la planificació hospitalària, i el seu treball es va propagar ràpidament a través de la Gran Bretanya i de la resta del món.

Relacions

Si bé el seu treball va tenir com a conseqüència la millora de la situació social de la dona, s'estimava més el tracte amb homes influents. Sovint es referia a si mateixa en termes masculins, com ara «un home d'acció» i un «home de negocis ». No obstant això, va entaular diverses importants amistats amb dones, i va mantenir una llarga correspondència amb una monja irlandesa, la germana Mary Clare Moore, amb qui havia treballat a Crimea. La seva confident més estimada va ser Mary Clarke, una britànica que va conèixer el 1837 i amb qui va mantenir contacte la resta de la seva vida.

Tomba de Florence Nightingale al cementiri de l'església de Saint Margaret, East Wellow, Hampshire

Alguns investigadors mantenen que va romandre casta tota la seva vida, ja sigui perquè sentia un deure gairebé religiós cap a la seva carrera, o perquè visqué en un temps on imperava la moralitat sexual victoriana.

Mort

El 13 d'agost de 1910, als 90 anys, va morir mentre dormia a la seva habitació del 10 de South Street a tocar de Park Lane. L'honor de ser sepultada l'Abadia de Westminster va ser rebutjat pels seus familiars, i la van enterrar vora altres membres de la seva família al cementiri de l'església de Saint Margaret a East Wellow, Hampshire.

Contribucions

El primer programa oficial d'entrenament d'infermeres, l'Escola Nightingale per infermeres, va ser inaugurat el 1860. La missió de l'escola va ser entrenar infermeres per treballar en hospitals, assistir als menys benestants, i ensenyar. Es pretenia que els estudiants estiguessin capacitats per tenir cura dels malalts en els seus domicilis, un enfocament que encara avui és avançat.32 La més duradora contribució de Florence Nightingale va ser el seu rol en la fundació de la infermeria moderna com a professió. Ella va establir els paràmetres de compassió, dedicació a la cura del pacient, diligència i cura en l'administració hospitalària.

Estadística i reforma sanitària

Diagrama de les causes de la mortalitat de l'Exèrcit de l'Est, per Florence Nightingale

Florence Nightingale va demostrar que tenia qualitats per a les matemàtiques ja des de la seva infantesa, i gràcies al seu pare arribà a destacar en aquest camp. D'adulta, esdevingué una pionera en l'ús de representacions visuals de la informació i en gràfiques estadístiques. Utilitzà correntment la gràfica circular (desenvolupada per William Playfair al 1801), i que aleshores era encara una forma nova per a representar dades. Hom la considerà «una veritable pionera en la representació gràfica de dades estadístiques», i se li atribueix el desenvolupament d'una forma de gràfic circular que en l'actualitat s'anomena "diagrama d'àrea polar" o "diagrama de la rosa de Nightindale", equivalent a un modern histograma circular, i que emprava per il·lustrar les causes de mortalitat dels soldats a l'hospital militar que dirigia. Usà intensivament aquestes representacions gràfiques en els seus informes davant de parlamentaris i funcionaris britànics, amb el propòsit de demostrar la magnitud del desastre de la sanitat militar durant la guerra de Crimea, i a fi de facilitar la comprensió de les dades a persones a qui costés la interpretació de representacions estadístiques convencionals.

A les seves darreries el·laborà un exhaustiu informe estadístic sobre les condicions sanitàries a les zones rurals de l'Índia, i hi encapçalà la introducció de millores en l'atenció mèdica i en el servei de salut pública. Als anys 1858 i 1859 advocà amb èxit per l'establiment d'una Comissió Reial per a l'estudi de la situació hindú, i dos anys després redactà un informe per a aquesta comissió, que ampliaria i concretaria al 1863. Després de 10 anys de reformes sanitàries al 1873 Nightingale informà que la mortalitat entre els soldats de l'Índia havia passat del 69 a 19 per mil.

Al 1859 va ser escollida com a primera dona membre de la Royal Statistical Society, i posteriorment esdevindria membre honorària de l'American Statistical Association.

Inspiració per a la Creu Roja

Fou una font d'admiració per a la Creu Roja i influí decisivament en la fundació de la Creu Roja Britànica al 1870, tot formant-ne part del comitè de dames fins a la mort. Jean Henri Dunant, el fundador de la Creu Roja, digué al 1872, en visitar Londres:

«	Though I am known as the founder of the Red Cross and the originator of the Convention of Geneva, it is to an English woman that all the honour of that convention is due. What inspired me to go to Italy during the war of 1859 was the work of Miss Florence Nightingale in the Crimea	»
— Henri Dunant

Literatura i feminisme

Els èxits de Nightingale resulten més admirables quan se'ls considera en el context de les restriccions socials que patia la dona en l'Anglaterra victoriana. El seu pare, William Edward Nightingale, era un terratinent summament ric, i la seva família es feia amb els estrats més alts de la societat anglesa. En aquells dies, les dones de la classe social de Nightingale ni assistien a les universitats ni pretenien carreres professionals, la seva propòsit en la vida era casar-se i criar els seus fills. Nightingale va ser afortunada. El seu pare creia que les dones havien de rebre educació, i ell personalment li va ensenyar italià, llatí, grec, filosofia, història i-el més inusual de tot per les dones d'aquest temps-literatura i matemáticas.37 Més coneguda per les seves contribucions en els camps de la infermeria i de les matemàtiques, l'obra de Nightingale també constitueix un important baula en l'estudi del feminisme anglès. A finals de la primera meitat del segle XIX, va lluitar per la seva autodeterminació i en contra de les expectatives familiars d'un matrimoni de conveniència amb algun membre de la classe alta. Poc temps després, Nightingale es va dirigir a Kaiserswerth per al seu entrenament a l'Institut per diaconesas. El 1860 va exposar el seu pensament en una edició privada de Suggestions for Thought to Searchers after Religious Truth, una obra de 829 pàgines en tres volums que Nightingale imprimí privadament al 1860 i que modernament només s'ha reimprès de forma parcial fins a la publicació recent (2008) del volum corresponent a les Obres Completes de Nightingale. El més conegut d'aquests assajos, Cassandra, va ser publicat el 1928 per Ray Strachey, qui el va incloure a The Cause (La Causa), una història del moviment feminista. En Cassandra condemnar la sobrefeminizacion de les dones que les deixa a la vora de la invalidesa social, tal com ho podia apreciar en l'estil de vida que portaven la seva mare i la seva germana gran, tot i la bona educació que ambdues posseïen. Va rebutjar una vida de tranquil comoditat ia canvi va triar la dedicació al servei social. Aquest assaig també reflecteix la seva por que les seves idees no fossin efectives ni tingudes en compte, com les profecies de la princesa troiana Casandra. La crítica literària i feminista nord-americà Elaine Showalter ha assenyalat que es tracta d '«un text major del feminisme anglès, un vincle entre Wollstonecraft i Woolf.»

Teologia

Si bé diverses fonts la presentaven com a vinculada a l'unitarisme, les escasses referències que Nightingale va fer a l'unitarisme convencional foren moderadament negatives. Romangué dins de l'Església d'Anglaterra tota la seva vida, encara que amb idees pròpies i heterodoxes. Influenciada ja de jove pel pensament Wesleyà, la futura infermera cregué que la religió genuïna s'havia de manifestar amb l'amor i l'atenció activa cap al proïsme.

A més d'un gran nombre d'escrits diversos sobre temes religiosos, Nightingale va ser autora d'una ambiciosa obra, Suggestions for Thought (esmentada a l'apartat precedent) que constitueix una teodicea pròpia on desenvolupà les seves idees. L'autora es qüestionava la deïcitat d'un Déu que condemnava ànimes a l'infern, i advocava per la salvació universal, el concepte que tots els morts -creients o no- acabarien fent cap al Cel; sovint emprà aquesta noció quan comfortava persones sota la seva cura.

Malgrat la seva intensa devoció personal a Crist, Nightingale cregué la major part de la seva vida que les religions paganes i orientals contenien també revelacions genuïnes, i s'oposà fermament a la discriminació dels seguidors de les diverses esglésies cristianes, així com de les creences no-cristianes. Nightingale mantenia que la religió ajudava a proporcionar fortalesa en les feines dures, i tingué cura que les infermeres sota la seva responsabilitat atenguessin serveis religiosos. Paradoxalment, criticà les religions organitzades, i desaprovà el paper que al segle XIX a voltes prengué l'Església d'Anglaterra a empitjorar les condicions de vida dels més pobres. Mentre que sostenia que el professional de la salut ideal s'havia d'inspirar tant en motius professionals com religiosos, també afirmava que, a la pràctica, molts treballadors sanitaris animats per la religió avantposaven la seva salvació personal, i que aquesta motivació era inferior al desig professional de proporcionar la millor atenció possible.

Obres

Nightingale, Florence. Lynn McDonald (editor). Collected Works of Florence Nightingale. I-XV (XVI en premsa). Waterloo, ON (Canadà): Wilfrid Laurier University Press, 2002-(2013). :

Llegat i memòria

La "Campanya a favor de la ≪Declaració Florence Nightingale≫" impulsada a través de la "Iniciativa Nightingale per uns Salut Global" ("Nightingale Initiative for Global Health" - NIGH), promou la presa de consciència mundial sobre les qüestions que van motivar el treball de Nightingale: la priorització a nivell social dels temes sanitaris i de la medicina preventiva, la formació i suport a infermeres i altres treballadors de la salut, l'accés a una nutrició equilibrada, a l'aigua potable, a una atenció mèdica digna i als medicaments, entre altres.

Diverses fundacions porten el seu nom. Entre elles, la "Nightingale Research Foundation" del Canadà, dedicada a l'estudi i tractament de la síndrome de fatiga crònica. El 1912, el Comitè Internacional de la Creu Roja reconegué la influència que la tasca de Nightingale havia tingut en els seus orígens i va instituir la "Medalla Florence Nightingale" una distinció que s'atorga bienalment a infermers o auxiliars d'infermeria per serveis destacats.

El "Museu Florence Nightingale" és a l'Hospital Saint Thomas de Londres, on encara funciona la primera escola d'infermeria fundada per Nightingale. Un altre museu dedicat a la seva memòria és a la residència familiar de la seva germana, Claydon House en l'actualitat propietat del National Trust. A Istambul, la torre nord de la caserna de Selimiye o Scutari, en la forma grega del nom que s'usava a l'apoca de la guerra de Crimea és un museu en honor de l'infermera anglesa. Quatre hospitals de la ciutat turca també en porten el nom.

Al pedestal del Memorial de la Guerra de Crimea del cementiri d'Haydarpaşa d'Istambul hi ha una placa de bronze que fou descoberta el "Dia de la Commonwealth" del 1954 que porta la inscripció: "To Florence Nightingale, whose work near this Cemetery a century ago relieved much human suffering and laid the foundations for the nursing profession" i que fou col·locada en celebració del centè aniversari del servei d'infermeria a la regió.

Algunes esglésies de la comunió Anglicana celebren la festa de Nightingale en els seus calendaris litúrgics. L'Església Luterana Evangèlica d'Amèrica commemora internament cada 13 d'agost les figures de Florence Nightingale i Clara Maas com a "renovadores de la societat".

• Àudio

La veu de Nightingale va quedar registrada en un enregistrament fonogràfic del 1890, preservat a la British Library Sound Archive. La gravació, accessible en línia es va fer en suport al fons d'assistència als desvalguts veterans de la Càrrega de la Brigada Lleugera i diu:

«	When I am no longer even a memory, just a name, I hope my voice may perpetuate the great work of my life. God bless my dear old comrades of Balaclava and bring them safe to shore	»
— Florence Nightingale

• Teatre

La primera representació teatral de Nightingale va ser a The Lady with the Lamp de Reginald Berkeley, estrenada a Londres el 1929, amb Edith Evans en el paper principal. Aquesta obra es va basar en la biografia que n'havia fet Lytton Strachey a Eminent Victorians, on no se'n feia un retrat afalagador. Al 1951, hom adaptà l'obra de teatre al cinema, amb el mateix títol. Nightingale també apareix com a personatge de l'obra teatral surrealista Early Morning d'Edward Bond.

• Televisió

Tant en documentals com en ficció, se l'ha retratada diverses vegades. Des del documental Florence Nightingale de Norman Stone (BBC, 2008), on es posa l'èmfasi en el seu esperit independent i la seva convicció que l'obra que portava endavant era d'inspiració divina, fins al telefilm de Sonali Fernando Mary Seacole: the Real Angel of the Crimea (Channel 4, 2006) on es mostra una Nightingale de mentalitat estreta i oposada als esforços de Seacole. Al 1985, Jaclyn Smith havia protagonitzat el telefilm Florence Nightingale de Daryl Duke.

• Cinema

Al 1912, Julia Swayne Gordon va representar el paper de Nightingale al curtmetratge mut The Victoria Cross de Hal Reid. En una altra pel·lícula silent, Florence Nightingale (1915, amb direcció de Maurice Elvey i basada en el llibre d'Edward Cook), l'infermera va ser encarnada per Elisabeth Ridson. Ja en l'etapa de cinema sonor, la representaren (entre altres) Kay Frances (The White Angel de William Dieterle, 1936), i Anna Neagle (The Lady with the Lamp Herbert Wilcox, 1951).

• Fotografia

Nightingale rebutjava la reproducció de la seva imatge ja fos en fotografies, retrats pictòrics o en les estampes que la premsa va transformar en icòniques i que la exhibien portant un llum entre els ferits de la Guerra de Crimea. Fins i tot va aparèixer en bitllets que van circular al Regne Unit des del 1975 fins al 1994. El 2006 es va descobrir una rara fotografia d'ella, presa en una visita a la seva llar familiar d'Embley el maig de 1958. Una altra fotografia poc comuna li va ser presa al 1907 per Lizzie Caswall Smith a la casa londinenca de South Street, Park Lane.

Biografies

La primera biografia de Nightingale va ser publicada a Anglaterra el 1855. Al 1911, Edward Cook va ser autoritzat pels marmessors de Nightingale per escriure una biografia oficial, publicada en dos volums amb el títol The Life of Florence Nightingale (London: Macmillan, 1913). Aquesta va ser la font principal del capítol que, sobre Florence Nightindale, Lytton Strachey li dedicà a la seva obra Eminent Victorians (London: Chatto and Windus, 1938), i Cecil Woodham-Smith també aprofità força el llibre de Cook a la seva biografia Florence Nightingale, 1820-1910 (London: Constable, 1950), encara que l'escriptora l'enriquí amb material familiar inèdit que s'havia preservat a Claydon.

Al 2008 Mark Bostridge va publicar Florence Nightingale: The Woman and Her Legend (London: Viking, 2008 ISBN 9780670874118), basat gairebé exclusivament en material inèdit procedent dels arxius de Sir Ralph Verney, 5è. baronet, descendent de Nightingale i últim propietari de Claydon House, i de documents escampats en més de 200 arxius de tot el món. Alguns d'aquests darrers documents ja havien estat esmentats per Lynn McDonald a les Collected Works of Florence Nightingale (Waterloo, Ont.: Wilfrid Laurier University Press; Banbury: Drake, començada a publicar al 2001 i amb quinze volums apareguts dels setze previstos).

En català es publicà un article de divulgació sobre el personatge: Torroella Prats, Josep. «Florence Nightingale : una vida al servei dels desvalguts». Serra d'Or, 607-608, juliol-agost 2010, p. 10-13.

Síndrome de Florence Nightingale

La "síndrome" de Florence Nightingale és la denominació que s'utilitza per referir-se a una situació on el terapeuta, usualment un metge o infermera, desenvolupa un acostament excessivament emocional cap a un pacient sota la seva responsabilitat.

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Florence Nightingale