Petrò Poroixenko

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Petrò Olesíovitx Poroixenko
Петро Олексійович Порошенко
Petrò Poroixenko
Poroixenko, el 2010.

En el càrrec
Assumpció del càrrec
25 de maig de 2014 (2014-05-25)
Precedit per Oleksandr Turtxínov

Ministre d'Empresa i Desenvolupament Econòmic
Mandat
23 de març de 2012 (2012-03-23) – 24 de desembre de 2012 (2012-12-24)
Precedit per Andriy Klyuyev
Succeït per Íhor Prasolov

Ministre d'Afers Estrangers
Mandat
9 d'octubre de 2009 (2009-10-09) – 11 de març de 2010 (2010-03-11)
Precedit per Volodymyr Khandohiy
Succeït per Kostyantyn Gryshchenko

Secretari del Consell Nacional de Seguretat i Defensa
Mandat
8 de febrer de 2005 (2005-02-08) – 8 de setembre de 2005 (2005-09-08)
Precedit per Volodymyr Radchenko
Succeït per Anatoliy Kinakh

Naixement 26 de setembre de 1965 (1965-09-26) (48 anys)
Bolhrad, RRS d'Ucraïna
Partit polític Partit Socialdemòcrata d'Ucraïna (abans de 2001)
Independent
Parella Maryna Poroixenko
Nacionalitat ucraïnesa

Petrò Oleksíovitx Poroixenko (en ucraïnès: Петро Олексійович Порошенко) (Bolgrad, Ucraïna, 26 de setembre de 1965) és un empresari i polític ucraïnès. Va ser ministre d'afers estrangers entre el 2009 i el 2010.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Petrò Poroixenko va néixer el 1965 a Bolgrad, a la província d'Odessa, aleshores Unió Soviètica i actualment Ucraïna. El 1989 obtingué un diploma d'economia a la facultat de relacions internacionals i de dret internacional de la Universitat Estatal de Kíev.

Món dels negocis[modifica | modifica el codi]

Després de la seva formació, Poroixenko creà una societat de comerç de grans de cacau. Als anys 1990 prengué control de diverses companyies de confiteries, que les va fusionar en el grup Roshen, esdevenint així el productor més gran de confiteries d'Ucraïna. El seu èxit en la indústria de la xocolata li va donar el nom de «Rei de la xocolata».

Poroixenko va diversificar els seus negocis en altres sectors, com per exemple en el món de l'automòbil i de l'autobús, la cantera naval Leninska Kúznia, la cadena de televisió 5 Kanal i la revista Korrespondent.

Carrera política[modifica | modifica el codi]

Petrò Poroixenko va esdevenir diputat de la Rada Suprema el 1998. Fou al començament membre del Partit Socialdemòcrata d'Ucraïna (unit), a l'època un dels partits més fidels al president Leonid Kutxma. El 2000 va deixar aquest partit per crear un moviment independent de centre-esquerra, Solidaritat. El 2001 participà en la fundació del Partit de les Regions, també fidel a Kutxma (i el partit Solidaritat s'ajuntà al Partit de les Regions).[1]

El desembre del 2001, Poroixenko retira el seu suport a Kutxma per convertir-se el cap de campanya de Víktor Iúsxenko, al si de la coalició d'oposició la Nostra Ucraïna, que guanya les eleccions legislatives del 2002, i Poroixenko obté un escó al Parlament. Presidí la comissió parlamentària de pressupost.

Fou un conseller proper a Iúsxenko, i un dels principals financers de la Nostra Ucraïna i de la Revolució Taronja.

Després de l'elecció de Víktor Iúsxenko com president, Poroixenko és nomenat secretari del Consell Nacional de Seguretat i de Defensa d'Ucraïna. El setembre del 2005, després de la crisi de confiança consecutiva a les sospites de corrupció en el món polític ucraïnès, van destituir-lo d'aquest càrrec, que fou atorgat al president Iúsxenko. El govern de Iúlia Timoixenko, rival de Poroixenko, també hagué de dimitir.[2]

El març del 2006 Petrò Poroixenko fou reescollit al parlament al si de la coalició la Nostra Ucraïna. Presidí la Comissió de Finances i de la Banca. Decidí no presentar-se a les eleccions legislatives del 2007.

D'ençà el febrer del 2007 presideix el Consell de la Banca Nacional d'Ucraïna.[3][4]

El 7 d'octubre del 2009 és proposat per al càrrec de ministre d'afers estrangers pel president Iúsxenko,[5] i és nomenat oficialment pel Parlament dos dies més tard. El 12 d'octubre d'aquell any el president el reintegra al Consell Nacional de Seguretat i de Defensa. Poroixenko dóna suport a la candidatura d'Ucraïna a l'OTAN.

Malgrat que la seva cartera de ministre li fou retirada pel president Víktor Ianukóvitx l'11 de març del 2010, el president declarà que volia cooperar amb Poroixenko en el futur. És així com fou nomenat ministre de comerç i de desenvolupament econòmic, càrrec que conservà del març al novembre del 2012.[6]

El març del 2014, abans fins i tot que hagués fet pública oficialment la seva candidatura, apareix en els percentatges com a favorit per a les eleccions presidencials previstes per al maig del 2014.[7]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «[url=http://pdc.ceu.hu/archive/00001265/01/1.pdf New «region» formed in Ukrainian Parliament]» (en anglès). Policy Department Center, 26 març 2014.
  2. «Ukrainian Experts on Tymoshenko's Dismissal» (en anglès). University of Ottawa - Ukrainian Studies, 8 setembre 2014.
  3. «Regions Party not to vote for Poroshenko’s appointment Ukraine’s foreign minister» (en anglès). Kyiv Post, 8 octubre 2009.
  4. «Petro POROSHENKO: The factors of foreign threats and domestic crisis will help to reveal and unite the responsible politicians» (en anglès). [Consulta: 2 setembre 2011].
  5. «Ukrainian president proposes Petro Poroshenko for foreign minister» (en anglès). Interfax-Ukraine, 7 octubre 2009. [Consulta: 2 setembre 2011].
  6. http://www.lapresse.ca/international/dossiers/ukraine/201403/26/01-4751537-loligarque-porochenko-favori-de-la-presidentielle-ukrainienne.php
  7. L'oligarque Porochenko favori de la présidentielle ukrainienne La Presse, 26 de març del 2014

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Petrò Poroixenko Modifica l'enllaç a Wikidata