Títols de la FIDE

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Magnus Carlsen
Magnus Carlsen és un Gran Mestre i Campió del món.

Els títols de la FIDE són títols d'escacs atorgats per l'organisme internacional d'escacs FIDE (Fédération Internationale des Échecs) en cas de rendiment excepcional. El títol més alt d'aquest tipus és Gran Mestre (GM). Els títols generalment requereixen una combinació de normes i qualificació Elo (punts de referència de rendiment en competicions que inclouen altres jugadors titulats). Un cop atorgats, els títols es mantenen de per vida excepte en casos de frau o trampes. Tots els jugadors poden guanyar títols absoluts o oberts, mentre que els títols femenins estan restringits a les dones. Moltes jugadores fortes tenen tant títols oberts com femenins. La FIDE també atorga títols per a àrbitres, organitzadors i formadors. Els títols d'escacs per correspondència, composició de problemes d'escacs i resolució de problemes d'escacs ja no són administrats per la FIDE.

Un títol d'escacs, generalment en forma abreujada, es pot utilitzar com a títol honorífic. Per exemple, Magnus Carlsen pot ser anomenat "GM Magnus Carlsen".

Història[modifica]

El terme "Mestre" per a un jugador d'escacs fort feia servir inicialment de manera informal. A partir de finals del segle xix, diverses federacions nacionals d'escacs van començar a elaborar requisits formals per a l'ús d'aquest títol. El terme "Gran Mestre", en la forma de la paraula de préstec alemany Großmeister, era un títol formal a la Unió Soviètica, i també havia estat en ús informal per als jugadors d'elit del món durant diverses dècades abans de la seva institució per la FIDE el 1950[1] Els primers títols de la FIDE es van atorgar l'any 1950 i constaven de 27 Grans Mestres (GM), 94 Mestres Internacionals (MI) i 17 Mestres Internacionals Femenines (MIF o WIM).

Els primers GM de la FIDE van ser:

Els títols van ser atorgats per votació del Congrés de la FIDE abans que els requisits es formalitzessin més. El 1957, la FIDE va introduir normes (estàndards de qualificació) per als títols de la FIDE.[2] Dos títols subordinats més, Mestre de la FIDE i Mestre Candidat, es van crear el 1978 i el 2002, respectivament.

Títols similars són atorgats per la Federació Internacional d'Escacs per Correspondència i per la Federació Mundial de Composició d'Escacs tant per compondre com per resoldre problemes d'escacs.[3] Aquests organismes treballen en cooperació amb la FIDE, però ara són independents d'aquesta.

Títols oberts[modifica]

Títols oberts, novembre de 2021 [4]
Títol Homes Dones Total
Gran Mestre (GM) 1700 39 1739
Mestre Internacional (IM) 3782 126 3908
Mestre FIDE (FM) 8321 41 8362
Candidat a Mestre (CM) 1964 22 1986
Total 15767 228 15995

Els títols de Gran Mestre, Mestre Internacional, Mestre de la FIDE i Mestre Candidat estan disponibles per a tots els jugadors d'escacs. Els requisits per a cada títol han variat al llarg del temps, però generalment requereixen haver demostrat un nivell d'assoliment prescrit en tornejos amb controls de temps clàssics sota condicions aprovades per la FIDE.

Gran Mestre (GM)[modifica]

El títol de Gran Mestre és atorgat per la FIDE a jugadors d'escacs destacats. A part de Campió del Món, Gran Mestre és el títol més alt que pot aconseguir un jugador d'escacs. Un cop aconseguit, el títol es manté generalment de per vida, però en rares ocasions ha estat revocat en casos d'engany. A la literatura d'escacs se sol abreujar a GM. L'abreviatura GMI (o IGM) de "Gran Mestre Internacional" es veu ocasionalment, generalment a la literatura antiga.

La manera habitual d'obtenir el títol és assolir les normes de títol requerides en més de 27 partides i una qualificació FIDE de 2500 o més. A grans trets, una norma és una actuació a nivell de títol en un torneig aprovat per la FIDE. La definició precisa d'una norma és complexa i s'ha modificat amb freqüència, però en general una norma de Gran Mestre es defineix com una puntuació de rendiment d'almenys 2600 en 9 o més jocs. A més, el camp ha de tenir una qualificació mitjana d'almenys 2380, ha d'incloure almenys tres Grans Mestres i ha d'incloure jugadors d'una barreja de federacions nacionals.[5]

El títol també es pot atorgar directament sense passar pels requisits habituals en alguns tornejos d'alt nivell, sempre que el jugador tingui una qualificació FIDE superior a 2300. Això inclou:

Començant amb Nona Gaprindashvili el 1978, diverses dones han guanyat el títol de GM. Des de l'any 2000, la majoria de les 10 millors dones han obtingut el títol de GM. Això no s'ha de confondre amb el títol de Woman Grandmaster (WGM).

Amb 12 anys, 4 mesos i 25 dies, Abhimanyu Mishra es va convertir en la persona més jove que mai hagi obtingut el títol de Gran Mestre el juliol de 2021.[7]

Mestre Internacional (MI)[modifica]

El títol de Mestre Internacional s'atorga als jugadors d'escacs forts que estan per sota del nivell de Gran Mestre. Instituït juntament amb el títol de Gran Mestre el 1950, és un títol per a tota la vida, normalment abreujat com a MI o IM a la literatura d'escacs.

Igual que el títol de Gran Mestre, la manera habitual d'obtenir el títol és aconseguir les normes de títol requerides en més de 27 partides i una qualificació FIDE de 2400 o més. En general, una norma s'aconsegueix amb una puntuació de rendiment d'almenys 2450 en 9 o més partides. A més, el torneig ha de tenir una qualificació mitjana d'almenys 2230, ha d'incloure almenys tres Mestres o Grans Mestres Internacionals i ha d'incloure jugadors d'una barreja de federacions nacionals.[5]

També hi ha diverses maneres en què el títol d'MI es pot atorgar directament sense passar pel procés habitual, sempre que el jugador tingui una puntuació d'almenys 2200. Des del juliol de 2017, aquests són els requisits:

  • Classificació per a la Copa del Món FIDE
  • Quedant segon al Campionat del Món femení
  • Acabar segon o tercer al Campionat del Món júnior (U20)
  • Acabar segon o tercer al Campionat del Món Sènior, tant en la categoria de més de 50 anys com en la de més de 65 anys
  • Guanyar (directament o compartit) el Campionat del Món júnior (U18)
  • Guanyar el Campionat del Món júnior (U16).
  • Acabar segon o tercer en un campionat continental
  • Guanyar (de manera directa o compartida) un campionat continental de més de 50 anys, un campionat de més de 65 anys o un campionat de menys de 20 anys
  • Guanyar un campionat continental sub 18
  • Guanyar un campionat subcontinental
  • Guanyar un campionat de la Commonwealth, francòfon o iberoamericà
  • Guanyar un campionat mundial de discapacitats[6]

Després de convertir-se en MI, la majoria dels jugadors professionals es fixen com al seu proper objectiu convertir-se en un Gran Mestre. També és possible esdevenir Gran Mestre sense haver estat mai Mestre Internacional. Larry Christiansen dels Estats Units (1977), Wang Hao de la Xina, Anish Giri dels Països Baixos i els antics campions del món Mikhail Tal de Letònia i Vladimir Kramnik de Rússia van ser tots Grans Mestres sense haver estat mai MI. Bobby Fischer dels Estats Units va aconseguir els dos títols únicament en virtut de classificar-se per a l'Interzonal de 1958 (títol MI) i el Torneig de Candidats de 1959 (títol de GM), només casualment es va convertir en MI abans de GM. El camí més habitual és primer convertir-se en MI i després passar al nivell de GM.

Amb 10 anys, 9 mesos i 20 dies, Abhimanyu Mishra es va convertir en la persona més jove que va obtenir el títol de MI el 2019.[8]

Mestre de la FIDE (MF)[modifica]

Introduït l'any 1978 amb MF femení,[9] el títol d'MF es troba per sota del títol de Mestre Internacional però per davant del de Mestre Candidat. A diferència dels títols de Gran Mestre i Mestre Internacional, no hi ha cap requisit perquè un jugador assoleixi les normes. La manera habitual per a un jugador d'obtenir el títol de Mestre de la FIDE és aconseguint una qualificació Elo de 2300 o més.[5] També hi ha moltes maneres d'obtenir el títol per jugadors amb una puntuació d'almenys 2100 però inferior a 2300; per exemple, fent almenys un 65% en un mínim de 9 partits en una Olimpíada o guanyant certs tornejos.[6]

L'MF més jove de la història dels escacs és Alekhine Nouri de les Filipines, que va rebre el títol després de guanyar el 14è Campionat d'Escacs per grups d'edat de l'ASEAN 2013 a Tailàndia als set anys.[10]

Candidat a Mestre (CM)[modifica]

Introduït l'any 2002 amb el de CM Femení,[11] la manera habitual per a un jugador d'obtenir el títol de Mestre Candidat és aconseguint una qualificació Elo de 2200 o més. Per als jugadors amb una puntuació superior a 2000 però menys de 2200, hi ha moltes altres maneres d'aconseguir el títol, per exemple, fent un 50% en 7 o més partits en una Olimpíada.[6] El Mestre Candidat se situa per sota d'altres títols oberts de la FIDE.

Títols femenins[modifica]

Títols femenins, novembre de 2021[12]
Títol Total
Gran Mestre Femení (WGM) 317
Mestre Internacional Femení (WIM) 839
Mestra FIDE (WFM) 1799
Candidata a Mestra (WCM) 816
Total 3771

Tot i que els títols oberts de la FIDE no estan separats per gènere, els quatre títols següents donats per la FIDE són exclusius per a dones i es poden tenir simultàniament amb un títol obert. Els requisits per a aquests títols són uns 200 punts de qualificació Elo inferiors als requisits per als títols oberts amb nom semblant. Aquests títols de vegades són criticats tant per jugadors masculins com per dones, i algunes jugadores decideixen no prendre'ls. Per exemple, la Gran Mestra Judit Polgár, d'acord amb la seva política de jugar només competicions obertes, mai no ha tingut un títol femení.[13]

Gran Mestra Femenina (GMF o WGM)[modifica]

Gran Mestra Femenina és el títol d'escacs de més alt en el rànquing restringit a les dones. La FIDE va introduir el títol de GMF l'any 1976, unint-se al títol de rang inferior introduït anteriorment, Mestra Internacional Femenina.[14]

Els requisits per al títol GMF són inferiors als del Mestre Internacional (MI) però superiors als del Mestre de la FIDE (MF).[15] La guanyadora del Campionat Mundial Juvenil femení rep automàticament el títol de GMF. La normativa vigent es pot consultar al manual de la FIDE.[5]

Mestra Internacional Femenina (MIF o WIM)[modifica]

Mestra Internacional Femenina és el següent títol que la FIDE concedeix exclusivament a les dones. La FIDE va atorgar per primera vegada el títol de MIF (abans anomenat International Woman Master, o IWM) el 1950.[16]

El títol WIM té requisits més baixos que el títol de Mestre Internacional (2400) sense restriccions. Les subcampiones del Campionat del món juvenil femení reben automàticament el títol de WIM. La normativa vigent es pot consultar al manual de la FIDE.[5]

Mestra de la FIDE Femenina (MFF o WFM)[modifica]

Introduït amb el títol de MF l'any 1978,[16] el títol de WFM està just per sobre del de Mestra Candidata Femenina en els títols només per a dones donats per la FIDE. Aquest títol es pot aconseguir obtenint una qualificació FIDE de 2100 o més.[5]

Mestra Candidata Femenina (MCF o WCM)[modifica]

Introduït amb el títol de MC l'any 2002,[16] Mestra Candidata Femenina és el títol de més baix rànquing atorgat per la FIDE.[15] Aquest títol es pot aconseguir obtenint una qualificació FIDE de 2000 o més.[5]

Títols Arena[modifica]

Títols d'Arena, gener de 2020 [17]
Títol Homes Dones Total
Gran Mestre Arena (AGM) 392 3 395
Mestre Internacional Arena (AIM) 780 6 786
Mestre FIDE Arena (AFM) 792 10 802
Candidat a Mestre Arena (ACM) 377 5 382
Total 2341 24 2365

Els títols Arena es poden guanyar en línia mitjançant el servidor de la FIDE i estan destinats als jugadors de la banda de classificació més baixa. Si un jugador amb un títol d'arena guanya un títol de la FIDE general, aquest títol substituirà el seu títol arena.[18]

Arena Grandmaster (AGM) és el títol en línia més alt. S'aconsegueix mitjançant una sèrie de 150 partides bala, 100 partides blitz o 50 partides ràpides amb un rendiment de més de 2000.[19]

Arena International Master (AIM) s'aconsegueix mitjançant una sèrie de 150 partides bala, 100 partides blitz o 50 partides ràpides amb un rendiment de més de 1700.[19]

Arena FIDE Master (AFM) s'aconsegueix mitjançant una sèrie de 150 partides bala, 100 partides blitz o 50 partides ràpides amb un rendiment de més de 1400.[19]

Arena Candidate Master (ACM) s'aconsegueix mitjançant una sèrie de 150 partides bala, 100 partides blitz o 50 partides ràpides amb una puntuació de rendiment superior a 1100.[19]

Àrbitres, formadors i organitzadors[modifica]

La FIDE també atorga títols per a àrbitres, entrenadors i organitzadors.

Els títols d'àrbitre són International Arbiter (IA) i FIDE Arbiter (FA).[20]

Els títols d'entrenador (en ordre descendent d'experiència) són entrenador sènior de la FIDE (FST), entrenador de la FIDE (FT), instructor FIDE (FI), instructor nacional (NI) i instructor de desenvolupament (DI).[21]

El títol de l'organitzador és Organitzador Internacional de la FIDE (FIO).[22]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. ↑ . 2. ISBN 978-0-19-280049-7. 
  2. ↑ Wall, W. «FIDE History». Arxivat de l'original el 2009-10-28.
  3. ↑ «Titles - WFCC». [Consulta: 4 febrer 2020].
  4. ↑ «FIDE Rating list». FIDE. [Consulta: 11 desembre 2021].
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 5,6 «B. Permanent Commissions / 01. International Title Regulations (Qualification Commission) / FIDE Title Regulations effective from 1 juliol 2017». Fide.com. [Consulta: 9 agost 2020].
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 «B. Permanent Commissions / 01. International Title Regulations (Qualification Commission) / Table for Direct Titles effective from 1 juliol 2017 / FIDE Handbook» (en anglès). International Chess Federation (FIDE). [Consulta: 25 desembre 2021].
  7. ↑ «BREAKING: Abhimanyu Mishra Becomes Youngest Grandmaster In Chess History». Chess.com.
  8. ↑ «Abhimanyu Mishra becomes the youngest IM in the world». ChessBase. [Consulta: 14 novembre 2019].
  9. ↑ Raymond Keene, Ovicide, The Spectator, 27 gener 1979
  10. ↑ Larano, Cris. «7-Year-old Filipino Chess Player Has Big Dreams». The Wall Street Journal, 03-07-2013. [Consulta: 31 agost 2013].
  11. ↑ Felice, Gino. Chess International Title Holders. Jefferson, North Carolina: Mcfarland and Company Holders, 2017, p. 1. ISBN 978-1-4766-7132-1. 
  12. ↑ «FIDE Download Rating list». FIDE. [Consulta: 1r gener 2020].
  13. ↑ «Polgar, Judit FIDE Chess Profile - Players Arbiters Trainers». FIDE.
  14. ↑ Hooper, David. The Oxford Companion to Chess. 2nd. Oxford University Press, 1992, p. 450. ISBN 0-19-280049-3. 
  15. ↑ 15,0 15,1 «2019 FIDE Arbiters' Manual». arbiters.fide.com. Arxivat de l'original el 2019-09-24. [Consulta: 5 juny 2022].
  16. ↑ 16,0 16,1 16,2 Gino Di Felice. Chess International Titleholders, 1950-2016. McFarland, 16 gener 2018, p. 1–. ISBN 978-1-4766-3361-9. 
  17. ↑ «FIDE Online Arena - Titled Players». arena.myfide.net. Arxivat de l'original el 2019-02-28. [Consulta: 4 febrer 2020].
  18. ↑ «B. Permanent Commissions / 11. FIDE Online Arena Regulations / FIDE Titles for the Lower Rating Band / FIDE Handbook». International Chess Federation (FIDE). [Consulta: 4 febrer 2020].
  19. ↑ 19,0 19,1 19,2 19,3 «FIDE Online Arena - Titles». arena.myfide.net. Arxivat de l'original el de maig 12, 2019. [Consulta: 4 febrer 2020].
  20. ↑ «06. Regulations for the Titles of Arbiters». FIDE.com. Arxivat de l'original el 27 febrer 2019. [Consulta: 17 agost 2019].
  21. ↑ «07. Regulations for the Titles of Trainers». FIDE.com. Arxivat de l'original el 30 gener 2019. [Consulta: 17 agost 2019].
  22. ↑ «09. Regulations on Seminars & Title Award for Organizers». FIDE.com. Arxivat de l'original el 26 gener 2019. [Consulta: 10 desembre 2021].

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Títols_de_la_FIDE&oldid=33118738»